Un gran pols al càncer

El Nobel Craig C. Mello, el cardiòleg Valentí Fuster i l’astronauta Sara García Alonso van assistir a la inauguració del ‘hub’ d’AstraZeneca. El centre té 190 assajos clínics en marxa: i el càncer aglutina el 60% de les investigacions; les malalties cardiovasculars, el 13%, i les respiratòries, un 10%.

Un gran pols al càncer
3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El càncer i les malalties cardiovasculars i respiratòries centren els més de 190 assajos clínics que ja estan en marxa a l’AstraZeneca Global Hub Barcelona. En concret, el càncer aglutina el 60% d’aquestes investigacions; les malalties cardiovasculars, el 13%; i les respiratòries, un 10%. Aquest hub no obstant, també investiga altres camps, com les malalties rares o la immunologia.

Algunes xifres que demostren l’ambició de l’aposta: el hub està impulsant 387 projectes d’R+D i més de 190 assajos clínics, dels quals un 39% es troben en fases primerenques, i un 61%, en fases avançades. I, segons el president d’AstraZeneca Espanya, Rick R. Suárez, aquesta integració de ciència i tecnologia permetrà accelerar el desenvolupament de noves teràpies i contribuir a l’ambició global de llançar 20 nous medicaments abans del 2030.

La inauguració d’ahir ho mereixia i per això un dels convidats va ser el biòleg Craig C. Mello, que va guanyar el premi Nobel de Medicina el 2006. Junt amb Andrew Fire, Mello va descobrir que les molècules d’ARN de doble cadena poden silenciar gens específics a les cèl·lules. Aquest procés es diu interferència per ARN i és una forma natural que tenen les cèl·lules de regular els seus gens. Aquest mecanisme permet silenciar gens específics i s’hi van basar algunes vacunes de la covid-19.

"La genètica del càncer és molt important en aquesta malaltia. Aprofitant la informació, podem intervenir a nivell genètic i saber per què emmalalteix el pacient", va dir Mello, que va insistir que ja és possible "programar" gens, una cosa clau en el càncer, sobretot si es té en compte que totes les persones tenen un "segell genètic". "No és ciència-ficció. És medicina provada. Podrem millorar la salut d’una persona a partir d’una injecció cada sis mesos", va augurar.

Al costat de Mello es trobava el president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), Ramón Reyes, que va posar l’accent en el fet que l’enfocament del càncer ha de ser "integral" i incorporar les famílies dels pacients i aspectes relacionats amb la "psicologia". "La innovació en el futur ha de tenir en compte aquest enfocament integral perquè estem parlant de persones", va demanar Reyes.

A través d’una videotrucada també va ser present Sara García Alonso, investigadora del CNIO i membre de la reserva d’astronautes de l’Agència Espacial Europea. "Sempre vaig saber, d’alguna manera, que em volia dedicar a la ciència. Però no tenia clar quin era el camí", va reconèixer. "Jo volia avançar en el coneixement, però també volia que això fes del món un lloc millor".

Carrera espacial

García va recordar que ella és investigadora oncològica. Haver intentat la seva carrera espacial, fins i tot malgrat que no ho hagués aconseguit, hauria sigut igualment un "motiu d’orgull". I va reivindicar la ciència espanyola: "Tenim un talent enorme. Hi ha creativitat, tenim una indústria molt potent i un sistema de salut envejable. Són els ingredients per crear una cosa potent".

Notícies relacionades

L’eminent cardiòleg Valentí Fuster també va intervenir. El director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York i del Centre Nacional d’Investigadors Cardiovasculars de Madrid va recordar que la malaltia cardiovascular és "diferent del càncer" i, encara més que en el càncer (que té una base genètica i una altra d’ambiental) es coneixen els factors de risc.

"I es poden controlar en gran part. Però habitualment pensem més en la mortalitat que en la qualitat de vida", va dir Fuster, que creu que en el futur es mirarà més això mateix i s’evitaran més factors de risc com la diabetis, el colesterol o l’obesitat. I va recalcar, també, l’"empatia" en la relació amb el pacient. "Els nous estudiants estan tan tecnològicament orientats que no saben parlar amb el pacient. La relació empàtica és fonamental", va recordar el cardiòleg.