AstraZeneca posa en marxa el seu ‘hub’ biomèdic a l’edifici Estel

La potència de l’aposta, que suposa una inversió de 1.300 milions d’euros en el hub fins al 2027, va portar ahir a la inauguració del nou emplaçament a l’avinguda de Roma el president Salvador Illa, l’alcalde Jaume Collboni i la ministra de Sanitat, Mónica García, entre altres autoritats, celebrant que la ciència i la salut posin al mapa internacional Barcelona i Catalunya com a referents mundials. Els dos primers polítics, va assegurar Rick R. Suárez, president d’AstraZeneca Espanya, han sigut aliats des del primer minut en el fitxatge del hub per a la ciutat.

Rere les seves rutilants vidrieres, l’edifici que abans va allotjar Telefónica i després va passar llargs anys d’abandonament, aglutina ara talent sense fronteres. Un 27% procedeixen de 62 països diferents, però, a més, com va destacar Collboni, ha permès també la "tornada de molts professionals de la ciutat i la resta d’Espanya". De la plantilla, un 58% són dones, que a més representen la meitat dels càrrecs directius. Inicialment havien d’ocupar de la planta 6a a la 13a, però finalment han ampliat els seus dominis fins a la 5a, va anunciar Suárez, que va recordar com es va anar forjant el projecte del gegant farmacèutic des de la pandèmia davant més de 500 convidats.

Entre els assistents figuraven directius de la companyia (com Ruud Dobber, vicepresident executiu de BioPharmaceuticals Business AstraZeneca, i Sharon Barr, vicepresidenta d’Harmaceuticals R&D AstraZeneca), representants de les diferents administracions i del sector de la salut i acadèmic.

Vaixell insígnia

El hub impulsat fa un any, com a vaixell insígnia, combina la investigació biomèdica amb la ciència de dades, "integrant capacitats digitals i estratègiques", destaca la companyia. No hi ha laboratoris en els seus 30.000 metres quadrats de l’Eixample (dels 50.000 amb què compta l’Estel), sinó centenars d’ordinadors i de professionals multidisciplinaris, una quarta part dels quals estan centrats en l’àmbit de la intel·ligència artificial, clau per accelerar els processos d’investigació i assajos clínics, que acostin els tractaments al més aviat possible als malalts, va remarcar el seu president a Espanya.

Per posar en context el pes del hub, la seva injecció econòmica equival gairebé a la inversió anual en R+D del conjunt de la indústria farmacèutica a Espanya, que és de 1.500 milions d’euros, segons dades de Farmaindustria.

Fets després de les promeses

Illa va agrair que les paraules d’AstraZeneca s’hagin convertit en fets, alimentant que "Catalunya sigui referent en innovació i salut a Europa", assolint un 7,6% del seu PIB, i sent la segona zona del món que "atrau més innovació tecnològica en salut després de Boston". "Aquí es concentra l’esperança de moltes persones amb malalties", va afirmar aterrant la importància del hub més enllà de les grans xifres.

El president va recordar que l’edifici de l’Eixample, obra de Francesc Mitjans als anys 70, va estar caracteritzat pel formigó i era molt tancat (per les necessitats tècniques de Telefónica), mentre que ara s’ha reconstruït amb un revestiment vidrat que sembla "simbolitzar" –va lloar– l’obertura al món de Barcelona i Catalunya.

Per a Collboni ahir era un dia doblement "feliç", va confessar, perquè visualitza com la ciutat també "basa la seva economia en la ciència, la salut i el progrés". Però a més veu ressuscitat un edifici fantasma que passa a ser estratègic. "El millor regal de benvinguda que li fa la ciutat", va emfatitzar, és començar la reforma de l’avinguda de Roma el primer trimestre del 2026, començant per la plaça situada davant l’edifici Estel.

Catalitzador econòmic

Però l’alcalde també va aplaudir que una de les claus per a AstraZeneca quan van elegir aquesta nova seu va ser la seva proximitat a l’estació de Sants, amb transport públic i trens, ja que l’empresa volia un "impacte zero en mobilitat". Collboni també va destacar l’energia que aquest nou pol d’activitat porta al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Fins al desembre s’afegiran al macrotrasllat 900 treballadors més que estaven ubicats en oficines repartides per la metròpolis.

El repte del hub que arrela a Barcelona és accelerar el desenvolupament de nous tractaments en àrees d’alt impacte, com oncologia, cardiovascular, renal i metabòlic, respiratori i immunologia, malalties rares o vacunes i immunoteràpies, amb tecnologies disruptives com la genòmica, la medicina de precisió i la intel·ligència artificial.

Notícies relacionades

Un gran pols al càncer

La suspensió de llicències paralitza un bingo al Maremagnum

Però a més, la seva implantació local ha actuat com a "catalitzador econòmic més enllà de l’àmbit de la salut", a l’atraure una desena de companyies internacionals que han instal·lat nous hubs a Catalunya. L’empresa també posa en valor la col·laboració publicoprivada i la seva contribució al desenvolupament econòmic i social de la regió, al generar ocupació d’alta qualificació, atraure talent i recursos.

Més enllà dels 1.700 llocs de treball generats en dos anys a Barcelona –la plantilla arribarà pròximament a 2.000–, la farmacèutica destaca que, segons dades de Farmaindustria, cada ocupació directa en el sector biomèdic en genera quatre d’addicionals, cosa que situaria l’impacte total del hub en prop de 8.000 llocs de treball directes i indirectes en l’economia catalana.