Conflicte a la zona alta de BCN

Un macrodispositiu policial impedeix els disturbis entre manifestants oposats a la Bonanova

Uns 300 agents han blindat la plaça i han mantingut allunyats els partidaris i els detractors de les okupacions d’El Kubo i La Ruïna

  • DIRECTE | Així expliquem a EL PERIÓDICO el conflicte pels okupes de la Bonanova a Barcelona

  • Desestimades les mesures cautelars per desallotjar els okupes de la Bonanova

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

Els Mossos d’Esquadra han desplegat un dispositiu de més de 300 agents que han blindat la plaça de la Bonanova i han mantingut en cantonades oposades, a uns 100 metres de distància, les dues manifestacions de signe contrari que amenaçaven de generar un problema d’ordre públic hores abans que comencés la campanya electoral per l’Ajuntament de Barcelona.

Els policies han buidat la plaça i les dues manifestacions, a favor i en contra de les okupacions de la plaça de la Bonanova anomenades El Kubo i La Ruïna, ni tan sols han aconseguit establir contacte visual. Sí que s’han insultat, sense sentir-se pel soroll de l’helicòpter que sobrevolava l’operatiu.

A les 21.20 hores, la manifestació de suport a les okupacions ha marxat del lloc, mitja hora després d’arribar. L’únic instant de tensió ha sigut entre aquests manifestants, al voltant d’uns 500, i agents antiavalots, que han carregat durant el trajecte per impedir que s’acostessin per un carrer que no interessava als Mossos.

La tensió al voltant de les finques okupades, que no havien generat problemes greus de convivència que constessin a la policia catalana de la comissaria del districte de Sarrià-Sant Gervasi, ha crescut les últimes setmanes al caliu de mobilitzacions de partits polítics com Ciutadans, Valents o Vox, tres formacions de pesca al calador més noble de la capital. En les eleccions municipals del 2019, va ser la candidatura liderada per Manuel Valls i que incloïa Ciutadans la que va aconseguir més quota de vot en les seccions censals de la zona, seguida de JxCat i ERC.

Més enllà de les formacions polítiques, les gotes de reactiu que han generat la combustió les ha acabat posant Desokupa, una empresa privada de desnonaments al marge de la justícia, investigada en el passat pels seus vincles amb l’extrema dreta, que va arribar a prometre en les xarxes socials que aquest dijous posaria fi a les okupacions.

No obstant, després de deixar clar els Mossos que no consentirien que es portés a terme cap desallotjament que, en un Estat de dret, únicament pot ordenar un jutge i efectuar un cos policial, Desokupa va comunicar que no actuaria tot i que sí que es manifestaria per «celebrar» una suposada victòria sobre els okupes, sense revelar a quin èxit es referia.

Les tres manifestacions

La primera manifestació convocada aquest dijous era en suport a les okupacions i la integraven activistes autoanomenats «antifeixistes». La segona era de veïns contraris a les okupacions. La tercera, col·locada físicament al costat de la segona, era la de Desokupa. El dispositiu ha fet buidar la plaça del tot i les concentracions de signe diferent s’han ubicats en bandes oposades. 

Des de l’interior d’El Kubo i La Ruïna, una comunitat variable d’okupes que oscil·la entre la vintena i el centenar segons els dies o les franges horàries, les últimes setmanes s’han viscut amb una inquietud creixent. Els Mossos han observat un procés de fortificació de les façanes, consistent a omplir de tanques, cadenes i candaus el recinte que envolta les dues propietats. També li consta a la policia catalana que alguns dels seus membres han decidit «armar-se» amb instruments com «tiradors» o «extintors». 

A través d’un vídeo difós per Twitter, dos portaveus encaputxats de La Ruïna van afegir més confusió a l’episodi de la Bonanova al demanar-li al Govern espanyol que entregui tots els pisos que ostenta la Sareb, l’organisme creat per quedar-se amb els actius immobiliaris que van acumular els bancs durant la crisi que va esclatar el 2008.  

Els veïns han denunciat que els últims dies les agressions protagonitzades pels okupes han sigut més freqüents que durant els anys anteriors. Una dona va assegurar haver rebut l’impacte d’un balí dissabte passat a la tarda i dimecres, a 24 hores de la gran manifestació, algunes famílies van denunciar el llançament de projectils de tirador contra la seva façana. 

Segons fonts policials, aquests atacs s’emmarquen dins els enfrontaments que alguns joves han mantingut amb els okupes. El d’aquest dimecres, per exemple, va passar després que un grup de persones llancés pedres contra La Ruïna.

Per contra, veïns del barri de la Bonanova entrevistats al carrer durant les manifestacions d’aquest dijous descartaven conflictivitat amb els okupes. Era el cas de la Bea, que va assegurar a aquest diari que «mai en la vida» hi ha hagut tensió fins ara, o la Neus, que va dir «haver conviscut molt bé» amb els okupes d’El Kubo i La Ruïna a excepció d’«alguna coseta puntual».

Sense mesures cautelars

Les dues propietats okupades són limítrofes i estan situades en un lloc privilegiat de Barcelona, la plaça de la Bonanova. Totes dues pertanyen a la Sareb, que ja disposa d’una ordre d’expulsió per desallotjar El Kubo però encara no per a La Ruïna. Els Mossos no intervindran fins que arribi la segona.

Mentre no ho fa, la Sareb ha sol·licitat al jutjat mesures cautelars per desallotjar a causa de la crispació que acumulen les okupacions. Però el jutjat ho ha rebutjat.

Notícies relacionades

El març passat, el jutjat ja va paralitzar el desnonament d’El Kubo per esperar-se a fer un únic desallotjament conjunt amb La Ruïna, ja que les dues finques estan connectades. Des d’aleshores, la tensió veïnal s’ha fet patent a la zona alta, amb Cs, Vox i Valents lluitant per rendibilitzar les protestes de cara a la campanya electoral. Els Mossos d’Esquadra, per la seva banda, van presentar aquest dimecres un atestat al jutjat de guàrdia sobre aquesta okupació a la plaça de la Bonanova, explicant la situació que es viu a la zona.

La policia catalana, després de l’episodi d’aquest dijous, es prepara per a un dispositiu estable a la Bonanova, amb patrulles uniformades de seguretat ciutadana, que s’allargarà fins que desaparegui la tensió. Perquè el desallotjament, agradi o no, es portarà a terme quan arribi la segona ordre, una opinió que comparteix l’Ajuntament de Barcelona.

Així van votar els veïns dels okupes el 2019

La candidatura liderada per Manuel Valls i que incloïa Ciutadans va ser la que més quota de vot va obtenir (25,4% del vot) a la zona pròxima a les cases okupades del districte de Sarrià-Sant Gervasi, especialment la relativa al barri de la Bonanova, segons les dades de les eleccions municipals del 2019. JxCat i ERC van ser les altres dues formacions que, després de la de Valls, en més seccions censals van quedar en primera posició, acaparant respectivament el 19,4% i el 17% del vot a la zona. A CiutadansJxCat i ERC els van seguir el PSC (12,7%); els Comuns (8,9%); el PP (6,4%); Barcelona és Capital-Primàries (4,9%); la CUP (2,1%); i Vox (1,8%).

Temes:

Successos