Endesa digitalitza la seva xarxa a Barcelona per minimitzar les incidències en el subministrament elèctric

Sortir al replà, obrir la llum de l’escala, seguir a les fosques i tornar a entrar. Tancar la porta i la frase de sempre: «És d’ells». Així és com deixem clar que la caiguda elèctrica és una fallada d’Endesa. Busca el telèfon d’avaries, espera que t’atenguin i espera que la normalitat torni a la teva llar. Diu la companyia que amb la modernització que tenen entre mans, aquesta situació tan arrelada anirà a menys. «Ja hi ha menys problemes i els que es produeixen, triguem menys a resoldre’ls», resumeix Marcos Lalueza, responsable de l’empresa al Barcelonès. Aporta aquestes explicacions durant a la visita a la nova subestació elèctrica situada sota la plaça de Terenci Moix, al cor de Ciutat Vella, una infraestructura que exerceix de paradigma «de la ciutat digital del futur».

Del que es tracta, perquè ens entenguem, és de sumar les noves tecnologies a la xarxa elèctrica que alimenta la ciutat, tant les vivendes com els comerços o les indústries. Un sistema que passa per incloure sensors que detectin avaries (de manera que l’avís no sigui en forma de trucada del client final), resolució telemàtica de problemes i ampliació de la malla, o sigui, que si falla una terminal, una altra vagi al rescat immediatament. Allà és on entra la nova subestació de Ciutat Vella, una de les quatre subterrànies que hi ha a la ciutat i el seu entorn, d’un total de 26 (24 d’operatives, i dos en procés de construcció, aquesta i una altra a la Zona Franca).

Lalueza recorre a un símil perquè s’entengui la situació. «Som un arbre que porta energia a tots els ciutadans a través de les seves branques. Les arrels són les subestacions que s’alimenten de l’alta tensió de Red Eléctrica Española i la converteixen en mitjana tensió. Les branques són els transformadors que veiem tots a peu de carrer, des dels quals l’energia ja surt a baixa tensió», que és la que es consumeix habitualment. La subestació de Ciutat Vella permet enfortir les arrels, creant un punt intermedi en un triangle que formen les instal·lacions d’Endesa a Arc de Triomf, l’Escola Industrial i el Poble-sec. Aquesta última, la subestació de Mata, és la més gran de Barcelona, capaç d’alimentar prop de 90.000 punts de subministrament (clients finals).

Automatització

La subestació de la plaça de Terenci Moix encara no ha rebut els tres grans transformadors que permetran passar de l’alta tensió a la mitjana tensió. I d’allà, a les llars a través dels transformadors de carrer. Per a això, serà necessari tornar a obrir la superfície. Una vegada estigui operativa, aportaran a energia entre 50.000 i 70.000 punts de subministrament, cosa que equival a uns 150.000 ciutadans.

Al posar en marxa aquest nou punt central (encara no té data concreta), creixeran les opcions de suplir una xarxa que ha tingut una caiguda. És a dir, es crea una altra arrel que pot fer arribar aigua a les mateixes branques. Segons Endesa, l’actualització de la xarxa elèctrica redueix un 20% el temps d’afectació als clients quan es produeix una incidència, sigui quina sigui la causa. La previsió de la companyia és que a finals del 2023, el 40% de les instal·lacions estiguin automatitzades, molt per sobre de la mitjana estatal, assenyala Endesa, que és del 25%. «Amb més xarxa garantim més i millor el subministrament», afirma Lalueza.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Això serà així gràcies a les instal·lació progressiva del sistema LARS (localització d’avaries i resolució del subministrament), que funciona com un operador a distància quan es produeix una incidència. De la mateixa manera, abans del 2024 també es preveu que el 74% de la infraestructura de mitjana tensió de la companyia a la capital catalana ja estigui sensorizada, cosa que permetrà obtenir i gestionar dades sobre els elements de la xarxa elèctrica.

Fins i tot, en un àmbit molt més quirúrgic, Endesa té entre mans un altre projecte, de nom Altamira, que es portarà a terme en una quinzena d’instal·lacions de carrer de Ciutat Vella. «Es tracta d’obtenir –argumenta la companyia– encara més informació de la xarxa elèctrica de baixa tensió, com la potència, la tensió, identificar clients que depenen d’ella, detectar possibles pèrdues d’energia, controlar les càrregues i la saturació que pugui tenir la línia i, fins i tot, detectar si hi ha frau elèctric». «En definitiva –conclou– gestionar accions preventives i no correctives».