Dos bombers canvien de sexe després de la reserva del 40% de places per a dones: les claus del cas

Segons confirmen diverses fonts, un dels bombers hauria actuat com a protesta davant les polítiques d’igualtat de gènere. L’altre ho hauria fet per por de perdre el seu lloc, a l’interpretar malament el funcionament de les reserves de places per a dones.

El conflicte va esclatar l’abril del 2024 al parc de bombers de Badalona. Allà, diversos efectius van denunciar un company, identificat com R. N., després de comunicar que havia canviat el seu sexe en el registre civil. «Sabíem que no s’identificava com a dona», expliquen alguns membres del cos.

Aquest diari ha pogut acreditar que la direcció del parc va rebre peticions perquè R. N. adaptés els seus hàbits al cos al seu suposat nou sexe, com utilitzar el vestidor femení. No obstant, ell ho va rebutjar. El cap de parc va traslladar l’assumpte al cap regional, que el va derivar com un cas de salut laboral i riscos psicosocials.

A més, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), de la Conselleria d’Interior, va ser avisada formalment de la situació. L’organisme va obrir una investigació interna en forma d’expedient informatiu que va concloure sense sanció, «per falta de proves concloents», segons els Bombers.

Uns mesos després, a Vic, es va donar una situació similar. El bomber D. R. va modificar el seu sexe al DNI per por de perdre la seva plaça, «al creure que les polítiques d’igualtat implicaven una quota obligatòria de dones per parc», expliquen fonts coneixedores de primera mà. No obstant això, es tractava d’un error d’interpretació: la reserva del 40% s’aplica a escala de tot el cos, no a cada parc.

El col·lectiu LGTBIQ+ Orgull Osona va tenir coneixement del cas, i després de conversar amb el mateix D. R. va exigir a la Generalitat una resposta institucional. Van reclamar un pronunciament clar de la direcció de Bombers i mesures contra el que consideren un ús fraudulent de la ‘llei trans’, així com formació obligatòria sobre igualtat i drets LGTBIAQ+ per a tot el personal.

En un comunicat remès a aquest diari, el col·lectiu va apuntar a més a un entorn preocupant: «Sabem que molts companys han donat suport i encoratjat aquestes pràctiques, i han generat una complicitat estructural».

La ‘llei trans’ (llei 4/2023), aprovada a Espanya el febrer del 2023, reconeix el dret a l’autodeterminació de gènere i permet que qualsevol persona major de 16 anys sol·liciti el canvi de sexe en el Registre Civil sense necessitat d’informes mèdics, psicològics ni tractaments hormonals. El tràmit consisteix en una declaració administrativa i també contempla la possibilitat de revertir el canvi una vegada transcorreguts sis mesos. Per a menors d’entre 12 i 16 anys, la llei estableix requisits addicionals com l’autorització judicial o el consentiment dels tutors legals, mentre que els menors de 12 poden canviar el seu nom però no el seu sexe registral.

La norma prohibeix expressament l’ús fraudulent d’aquest dret. No permet accedir a drets derivats del nou sexe registral sense haver completat el procediment legal i adverteix que qualsevol instrumentalització de la llei amb finalitats alienes ­–com obtenir avantatges en oposicions– pot ser considerada frau de llei. Els tribunals estan facultats per rebutjar aquests abusos i garantir que la norma s’apliqui segons el seu propòsit: protegir els drets de les persones trans i garantir el seu reconeixement legal sense patologització ni obstacles innecessaris.

La resposta de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) no es va fer esperar. El 30 de setembre del 2024, el seu director, Joan Delort, va firmar una circular interna a la qual ha tingut accés aquest diari en què es titllen aquests actes de «fraudulents» i «reprovables». El text denuncia que aquest tipus de pràctiques erosionen la «convivència interna», «perjudiquen la imatge del cos» i «vulneren els drets tant de les dones com del col·lectiu LGTBI+».

«Des de la perspectiva de la igualtat entre homes i dones, aquestes accions no resulten innòcues, ja que representen un desafiament i atempten contra la igualtat efectiva de dones i homes, la no-discriminació de les persones dels col·lectius LGBTI+ i els drets de les dones», es manifesta en la circular oficial. «Són conductes contràries als valors i principis del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya que corporativament no es poden tolerar», afegeix.

Entre les mesures anunciades figuren la revisió dels processos selectius, la formació en igualtat i l’obligació de traslladar a l’«organisme competent» qualsevol cas amb indicis de frau legal.

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) va respondre amb duresa a la circular. En un comunicat datat el 3 d’octubre del 2024, s’acusa la DGPEIS d’excedir les seves competències i de vulnerar el dret de les persones a modificar el seu sexe registral, una qüestió que recau exclusivament en l’àmbit del Registre Civil. CCOO va denunciar un «abús de poder» per part de la direcció i una actitud que, segons el seu parer, nega la diversitat sexual i deslegitima les eines legals actuals.

En canvi, la Intersindical va expressar el seu suport als que dins del cos han denunciat actituds transfòbiques i sexistes. El sindicat reclama un cos de Bombers compromès amb la diversitat, i exigeix formació en igualtat i prevenció de violències masclistes com a condició estructural.

L’impacte d’aquests casos ha provocat un fort sotracintern, especialment al parc de Badalona. Bombers del parc asseguren haver viscut episodis de pressió, aïllament i incomoditat entre companys. Alguns, fins i tot, han demanat el trasllat a altres parcs pel mal ambient que ha generat l’episodi. El caporal que va iniciar les primeres queixes ja ha abandonat el seu lloc. La fractura és evident i cap font consultada s’atreveix a anticipar com evolucionarà el cas, ni si deixarà cicatrius permanents en un dels cossos més ben valorats del sistema públic català.