La seguretat a Barcelona entre el 2019 i el 2023: de lidiar amb l’auge de robatoris a fer-ho amb les punxades

El març del 2020, amb l’activació de l’estat d’alarma, molts dels problemes d’inseguretat van desaparèixer, com també ho va fer el turisme. Els carrers es van buidar i els cossos policials van passar de perseguir delinqüents a controlar els veïns. Les restriccions per evitar l’avenç de la pandèmia van desplomar la delinqüència. Respectar el confinament o utilitzar la mascareta van passar a ser deures que els policies supervisaven.

Els Mossos d’Esquadra van elaborar durant aquesta pausa vírica el pla Tremall, una estratègia contra els lladres multireincidents, uns quants delinqüents que protagonitzaven la majoria de robatoris violents a la ciutat, basada en la intel·ligència policial per augmentar detencions i aconseguir penes més dures acreditant judicialment la trajectòria de cada sospitós. Es va implantar a l’estiu del 2020, però no se’n va comprovar la seva eficàcia seriosament fins a l’estiu del 2022, quan, després de la tornada de turistes, va contenir un repunt delinqüencial que amenaçava de batre les xifres prepandèmiques del 2019.

Narcopisos

A l’octubre del 2020, els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona van activar l’operació Colosseu contra els narcopisos del Raval. Va ser el tercer cop assestat contra les màfies dels domicilis de la droga, després de les operacions Bacar, contra una xarxa dominicana l’octubre del 2018, i Suricat, al juny del 2019, contra una xarxa pakistanesa. Actualment, els narcopisos prevalen amb menor intensitat, de nou en mans de xarxes dominicanes, però ja no està permès punxar-se a l’interior, com va avançar aquest diari. El consum a la via pública, menys agressiu per als veïns que compartien replà amb els addictes, ha generat problemes de salut pública.

El 2021 no va portar el final de les restriccions, però sí l’esgotament de la paciència de bona part dels ciutadans, que van començar a reaccionar més iradament contra els agents, tant dels Mossos com de la Urbana. Durant la festa de la patrona de la ciutat, la Mercè, el setembre d’aquell any es va produir el macro ‘botellon’ més massiu en la història barcelonina –40.000 joves bevent a la plaça d’Espanya–, que va donar pas als pitjors disturbis vinculats a un fenomen festiu: 45 ferits, 13 dels quals per arma blanca.

En aquelles concentracions com a resposta al tancament de l’oci nocturn va niar un fenomen passatger que va inquietar les autoritats: lladres violents que robaven, també amb armes blanques, als joves que bevien. La policia va haver de respondre amb dispositius que van infiltrar agents de paisà. L’amenaça va desaparèixer quan va reobrir l’oci nocturn. La tendència delinqüencial també va canviar.

Delictes contra les persones

Després de la pandèmia, van baixar els delictes contra el patrimoni –els perpetrats contra cotxes, domicilis o establiments–, però van pujar els que es cometen contra les persones. A l’estiu del 2022, amb les discoteques obertes i els joves sans i estalvis de lladres i disturbis, Barcelona va absorbir la moda europea de les punxades.

La llegenda urbana –difosa per les xarxes socials– assegurava que hi havia homes que punxaven les dones a les discoteques amb xeringues que contenien droga que les adormia per violar-les. Se’n van denunciar desenes de casos, a tot Espanya. Però mai es va trobar en cap anàlisi clínica ni tampoc una víctima punxada que denunciés haver sigut agredida sexualment. Com havia passat en països com el Regne Unit, Alemanya i França, la moda també va marxar. Però la psicosi va obligar els policies, tant Mossos com Urbana, a vestir-se de paisà i tornar a sortir de festa.

Notícies relacionades

Catalunya suma 58 denúncies per punxades en discoteques sense abusos sexuals ni robatoris

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

«Allò va ser violència contra les dones», va recordar aquesta setmana passada la comissària de Barcelona, Marta Fernández, una mostra més d’una xacra que s’ha aguditzat el 2022. Les agressions sexuals denunciades han augmentat a Barcelona a l’estiu i han continuat fent-ho a la tardor. Com també ho han fet les agressions homòfobes. Totes dues s’han convertit en una prioritat per a les policies i també per a l’alcaldessa Colau, que va ser la primera a sol·licitar que a les juntes de seguretat anuals s’incorporessin les dades de violència sexual.

Durant els últims quatre anys, segons fonts dels Mossos, a Barcelona s’ha incrementat el nombre d’agents de paisà, han crescut les investigacions contra el narcotràfic i han augmentat els detinguts multireincidents. Els agents dels dos cossos són més requerits pels veïns que durant el primer mandat de Colau: hi ha més crispació. També hi ha més joves que surten armats amb navalles de casa, una decisió vinculada a algunes capes socials que ha motivat que s’elevin els controls i filtres policials. Les baralles que abans acabaven a cops de puny ara poden acabar a ganivetades, com va passar a la Mercè del 2022 o el 30 d’octubre a l’avinguda de Paral·lel, on van ser assassinats dos joves a ganivetades. Pel que fa al segon crim, hi ha hagut deu detinguts recentment: nois sense antecedents. El primer crim continua sense resoldre’s.