Els homicidis i els robatoris violents es disparen a Barcelona

Els lladres que actuen a Barcelona són cada vegada més violents. Consolats com el japonès o el coreà avisen als seus portals web els compatriotes que visitaran la capital catalana d’aquesta "tendència". Per no convertir-se en una víctima, remarquen, ja no n’hi ha prou amb vigilar la bossa o el telèfon mòbil, perquè ara els delinqüents són agressius i els atacaran de cara. Per això, aconsellen, s’han de prendre totes les precaucions possibles, com evitar carrerons poc il·luminats o espais solitaris. La conversió delscarteristes de les badades, aquells que furten aprofitant les badades dels turistes, en lladres agressors, els que utilitzen la violència contra els seus objectius, consta en les dades delsMossos d’Esquadra obtinguts a partir de les denúncies presentades pels ciutadans, que reflecteixen un repunt dels robatoris violents. I, segons fonts consultades per aquest diari, la inèrcia d’aquest estiu els situarà per sobre dels períodes estivals de l’última dècada.  

Sense necessitat d’esperar que acabi el mes d’agost, el delicte que sí que ha batut àmpliament els registres dels últims 10 anys és el dels homicidis. Des de l’1 de juliol s’han comès a Barcelona vuit assassinatsvuit assassinats. Una xifra allunyada de la resta d’estius si s’aïllal’atemptat terrorista del 17-A –entre l’atropellament massiu de la Rambla i l’apunyalament de Pau Pérez a la zona universitària es va segar la vida de 15 persones–. L’habitual és que en els mesos de juliol i agost  es perpetrinuna mitjana de dos crims mortals. El segon estiu de la dècada amb més morts va ser el del 2015, amb cinc. 

Durant aquest període estival s’han encadenat, així mateix, ratxes d’apunyalaments que amb prou feines compten amb precedents. Tal com analitzaven els experts entrevistats per aquest diari, "cada vegada es treu la navalla amb més facilitat per resoldre un conflicte". Com la setmana passada, saldada amb vuit ferits per arma blanca en set dies. La majoria d’aquests apunyalaments, a diferència dels robatoris que pateixen els turistes, van passar en zones degradades i vulnerables de la ciutat, com assentaments de barraques o naus industrials ocupades. 

"El van subjectar pel coll"  

"Ens havien avisat que si anàvem a Barcelona havíem d’anar amb compte", comença a relatar Ying (nom fals d’una turista xinesa que demana anonimat), que va patir dilluns a la nit l’atac de dos lladres tot just unes hores després d’aterrar a la ciutat. Es van registrar al seu hotel, ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, i es van acostar a sopar al passeig de Gràcia. Al sortir del restaurant van tornar directament a l’hotel, un camí de poc més d’un centenar de metres. "Crec que els lladres ens havien seguit fins al restaurant i van esperar que acabéssim de sopar. Quan faltaven pocs metres per arribar a l’hotel, un home jove es va acostar al meu nòvio per l’esquena, el va agafar del coll amb un braç i amb l’altra mà li va arrencar el rellotge, valorat en 200.000 euros. Després, ell i un altre jove que l’esperava se’n van anar corrent", explica. "Jo creia que n’hi havia prou amb no perdre de vista els teus objectes personals, però tal com ens van atacar, no hi havia res que poguéssim fer per evitar-ho", lamenta.

A l’hotel en què s’allotja Ying no van semblar donar-li gaire importància a un atac que va deixar en estat de xoc la parella. Tot el que els van dir era que havien d’anar personalment a la comissaria a denunciar-ho. "Ho vam fer, però després de més d’una hora sense que ningú ens atengués vam decidir anar-nos-en. No sé si ho denunciarem un altre dia perquè no crec que serveixi de res". Ying remarca que el pare d’un amic seu va ser atacat de la mateixa manera fa un mes a la ciutat catalana. També li van sostreure el rellotge i tampoc va poder denunciar els fets a la comissaria perquè estava saturada. "No crec que tornem a aquesta ciutat", admet.

Un repunt del 58%

Si es compara el primer semestre de cada any des del 2011 –l’arxiu públic policial dels Mossos no conté dades anteriors– fins a aquest any –l’última data d’actualització és del 30 de juny–, el resultat mostra que des del 2016 els robatoris amb violència i intimidació han augmentat un 58%. En els primers sis mesos del 2012 hi va haver més denúncies que en el primer semestre del 2019, però aquell any l’acció agressiva dels lladres no es va disparar en els mesos següents –el juliol i l’agost– com sí que ho ha fet aquest estiu. Segons fonts policials consultades per aquest diari, al districte de Ciutat Vella, el lloc on es perpetren més robatoris violents, la mitjana ha sigut de més de 90 delictes d’aquest tipus a la setmana, la xifra més alta que s’ha registrat en l’última dècada. L’estiu passat, el segon més violent, la mitjana a aquest districte era de 80 cada setmana; en el del 2012, d’uns 70.

Ciutat Vella, que inclou barris com el Raval, el Born, la Barceloneta o el Gòtic, és la zona més freqüentada pels més de 20 milions de turistes que visiten la ciutat anualment. En aquest districte, els furts (sostraccions sense violència) han començat a contenir-se aquest any, remarquen fonts policials. També ha començat a remetre notòriament l’activitat en narcopisos i, amb això, la presència d’heroïnòmans a la via pública. El problema ara són els lladres violents, reconeixen. Els Mossos van activar a la primavera el pla polièdric, destinat a contenir els robatoris violents dels nens del carrer –menors tutelats per la Generalitat que rebutjaven el sistema de protecció infantil i, sovint, acabaven sobrevivint amb la delinqüència. No obstant, van matisar els policies, només el 12% dels menors estrangers no acompanyats (menes) cometen robatoris violents. I amb l’activitat d’aquesta minoria no n’hi ha prou per explicar el repunt.

El 'mata lleó', l’estrebada o el rellotger

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

La transformació dels carteristes en lladres violents a la via pública s’ha traduït en la proliferació de pràctiques que suposen un seriós risc per a la integritat de les víctimes. La clau del 'mata lleó' consisteix a agafar pel coll la persona que es pretén robar i pressionar fins que perdi el coneixement interrompent el flux respiratori i sanguini. Els 'rellotgers’ persegueixen en ramat els turistes, els arrenquen el rellotge, de gamma alta, i es posen a córrer. Sovint fan caure i fereixen la víctima, com li va passar diumenge a la nit a l’ambaixador afganès a la Via Laietana. Els 'cadeners' que arrabassen penjolls o bosses també han deixat un bon nombre de ferits. Com l’àvia de 91 anys aquest cap de setmana o l’alt càrrec coreana que va morir al juny al colpejar-se el cap contra el terra al patir una estrebada. 

Els Mossos han desplegat dues unitats d’antiavalots de la Brigada Mòbil a Ciutat Vella, que reforcen els efectius del dispositiu Ubiq, per contenir el repunt dels últims anys.