Indústria turística

Els creuers es queixen de l’augment de la taxa turística a Barcelona

La patronal naviliera internacional adverteix que la pujada és «bastant elevada» i desigual en comparació amb la que es cobra a altres turistes

Els creuers es queixen de l’augment de la taxa turística a Barcelona

Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El turisme serà una dels assumptes de debat a la campanya de les eleccions municipals del 28 de maig a Barcelona. En la qüestió, polièdrica en funció de si l’accent es posa en l’economia o els efectes entorn de les zones que atrauen visitants, els creuers mereixen un capítol propi. Mentre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat discutien fa un any si s’havia de limitar el nombre de barcos turístics al port, el govern de l’alcaldessa Ada Colau ha duplicat l’import de la taxa turística als creueristes que faran escala per unes hores a la ciutat. «Ens genera preocupació», ha afirmat el director a Espanya de la patronal creuerista internacional CLIA, Alfredo Serrano, aquest dijous a la capital catalana.

L’organització ha presentat un estudi encarregat a la Universitat de Barcelona (UB) que pronostica que, amb l’increment impositiu de la taxa turística i els recàrrecs que el consistori aplica des del 2021, els passatgers dels creuers passaran d’aportar el 8,4% de la recaptació de l’impost al 13% el 2023 i 2024. L’informe preveu que els viatgers de les embarcacions passin de generar uns 2,4 milions d’euros a través de la càrrega que la Generalitat i l’Ajuntament van ingressar el 2019 –l’any previ a l’enfonsament de l’activitat turística a causa de la covid– a 10,4 milions el 2023 i 11,4 milions el 2024. Del total, calcula que el consistori es quedarà amb vuit milions aquest any i nou milions el pròxim exercici.

«Es dona la paradoxa que, a Barcelona, som l’únic mitjà de transport gravat amb la taxa turística, perquè pot venir en bus sense pernoctar a la ciutat i no pagar res», ha assenyalat Serrano com a greuge. Ha afegit que, al seu judici, la tarifa de la taxa turística és «bastant elevada» per a aquest any, en el qual el sector expressa grans dubtes sobre si aconseguirà igualar els gairebé 2,3 milions de creueristes que van passar per la ciutat l’any abans de l’esclat de la pandèmia. El 2022, van ser 1,7 milions de persones.

Tarifa creixent

La tarifa per als passatgers de creuers que fan escala a Barcelona fins a un màxim de 12 hores passen d’abonar 65 cèntims que havien de desemborsar de la taxa turística entre el 2017 i el 2021 a 5,75 euros aquest any per l’impost i el recàrrec municipal. Ascendirà 6,25 euros d’aquí un any.

«Pensem quant seria el cost per a una família de quatre persones i que aquest import es cobrés a cada port», ha convidat Serrano, que ha recalcat que, a diferència dels hotels, les navilieres no estan repercutint el cost als clients, sinó que les companyies l’estan absorbint», ha emfatitzat. «El 2024, l’increment es multiplica per set. ¿Es pot continuar així? És una pregunta per a la qual no tinc resposta», ha indicat el directiu de la patronal creuerista.

En paral·lel, la Generalitat preveu obtenir 34 milions d’euros en el gravamen per la contaminació dels grans barcos. «No es parla de la recaptació fiscal que els creuers generen, que van ser 206 milions el 2016 a Catalunya per l’activitat al port de Barcelona», ha ressaltat Serrano. Al seu torn, ha opinat que falta detall sobre el destí dels fons de la taxa turística.

«Més enllà que la quantitat sigui més gran o menor, em preocupa que no hi hagi transparència. Si es recapta per alleujar els suposats inconvenients que generen els creuers o el turisme a certs barris, ¿per què no hi ha més transparència? ¿en què s’està materialitzant aquest impost? Hi ha un gran desconeixement», ha observat. Setmanes enrere, el consistori va informar que la càrrega turística ha llançat 54,8 milions entre el 2019 i el 2023 i que 5,4 milions es dediquen a 39 projectes nous de desenvolupament turístic en diferents districtes.

Aglomeracions al carrer

D’altra banda, l’estudi de la UB encarregat per CLIA absol els creueristes de les aglomeracions de turistes a determinades zones de Barcelona, de nou focus de preocupació en alguns punts. El dictamen indica que els viatgers de creuers van representar el 4,1% del conjunt de turistes que van acudir a l’urbs el 2019. 

Notícies relacionades

«Aquell any, la mitjana diària va ser de 6.566 creueristes diaris a la ciutat, quan els visitants mitjans diaris van ser 158.000», ha esgrimit el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB.. Ha afegit que, del 2010 al 2018, «només hi va haver cinc dies amb més de 30.000 creueristes visitant la ciutat». El mateix treball xifra un augment del 3,7% dels creueristes que van partir des del port de Barcelona o el van tenir per destí entre el 2010 i el 2019, per un 2,8% dels que només fan escala. Les mitjanes són inferiors a l’augment de pernoctacions en el mateix període (4,5%) i de visitants en general (4,3%). 

Quant a l’afluència a espais emblemàtics analitzats més en detall, l’informe detecta que el desembarcament de creueristes a la ciutat no va suposar més visites al Zoo o el Parc del Tibidabo, però sí que va passar al parc Güell i en alguna parada de metro, com la de Sagrada Família. «No hi ha evidència que els creueristes tinguin alguna cosa a veure amb la congestió turística», ha conclòs Serrano, que s’ha compromès a actuar per revertir si hi ha prova que els passatgers d’embarcacions saturen «un punt en concret». «Una icona congestionada no és bona per als residents, però tampoc és bo per als turistes», ha postulat.