El Govern busca creatius per ‘vendre’ les zones de baixes emissions a tot Catalunya

«El to de la campanya ha de ser optimista i de progrés, centrat en les persones que se senten com a subjectes actius de la mesura i no passius, i ha de fugir de missatges paternalistes». Empatia, modernitat, bon rotllo i implicació, perquè tan important és el producte com la campanya perquè el públic objectiu l’assimili i el faci seu. En aquest cas, no obstant, es tracta d’una cosa imposada, d’una mesura que té les seves coses bones però que taca rutines, hàbits i butxaques. Parlem de les zones de baixes emissions (ZBE) previstes en tots els municipis de més de 20.000 habitants per abans del 2025, i el Govern –atents professionals del ram–, busca creatius per fer-se càrrec de tota la comunicació. El concurs, obert fa escassos dies, té un pressupost base de licitació de 340.000 euros (IVA inclòs), finançats pels fons europeus Next Generation. Deuen amb encert que són molts diners, però l’encàrrec, amb missatges en tots els formats i xarxes, no és menor.

El Govern va celebrar el 18 de març del 2022 una cimera climàtica que va derivar en l’acord per la qualitat de l’aire a Catalunya. A més de l’executiu, ajuntaments i diputacions es van sumar a aquest compromís que implica un total de 67 localitats, amb la qual cosa a aquest costat de l’Ebre es farà un pas més enllà del que estableix la llei espanyola de canvi climàtic, que posa com a límit els 50.000 habitants i inclou les ciutats de més de 20.000 empadronats en el cas que els seus nivells de contaminació superin el sostre màxim marcat per les autoritats europees.

Molt per fer

La normativa estatal marca el 2023 com a data per tenir activa la ZBE, però dels prop de 150 municipis espanyols de més de 50.000 habitants, sols unes poques tenien la feina feta abans que acabés el 2022. Així les coses, a Catalunya sembla que la data realista, i aquesta és l’essència que destil·la aquest concurs públic, serà el 2025. Barcelona, per exemple, va necessitar un parell d’anys de debats abans de començar a sancionar, el setembre del 2020. Recordin: no poden entrar a les àrees restringides els vehicles que no tinguin alguna de les etiquetes ambientals que dispensa la DGT: C, B, Eco i 0.

La campanya preveu quatre moments informatius. Un primer «període de sensibilització» en què es detallin les restriccions en funció del vehicle, una segona fase que es llanci en el moment de començar a desplegar la mesura, una tercera etapa sobre l’inici de les sancions, «posant èmfasi –diuen les bases del concurs– a recordar els beneficis de la ZBE» i un últim cicle que informi sobre els resultats positius una vegada implantada l’àrea d’exclusió dels cotxes més contaminants.

El bo d’aquest concurs és que té l’antecedent del que ja es va fer a Barcelona entre el 2019 i el 2020. Amb el que això implica quant a la reacció de la ciutadania, que en molts casos ho va viure més com una imposició a canviar de cotxe que com una invitació a apostar pel transport públic, com si això fos senzill en les connexions metropolitanes. En el dia d’avui, ja hi ha ZBE a la capital catalana, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat i Sant Joan Despí.

Les tasques

Entre altres coses, l’empresa o agència de comunicació que aconsegueixi el contracte (les ofertes poden presentar-se fins al 8 de juny) haurà de preparar vídeos per a cada tipus de municipi en funció de la població, infografies per a cada moment de la campanya, que es preveu que duri un any i mig; ‘stories’ per a Instagram; una dotzena de posts adaptat a totes les xarxes socials, i falques de ràdio. Amb tanta disciplina diferent dins de la comunicació, no seria estrany que es presenti més d’una unió temporal d’empreses. El bo per al guanyador, que sempre pot recórrer al treball de comunicació que ja es va fer abans d’impulsar la ZBE de Barcelona.

S’ha de veure quants vehicles es veuran afectats per les restriccions en això prop de 70 municipis. En el cas de Barcelona i el seu entorn, un 14,1% del total no tenien etiqueta ambiental i es van quedar fora dels àmbits protegits. El repartiment, no obstant, era molt desigual, ja que quant als automòbils, el percentatge era de l’11,7%, però afectava un 31,8% de furgonetes, un 17,3% de ciclomotors i un 28,1% dels camions matriculats a la zona.

Rumors...

Notícies relacionades

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Luigi Salmoiraghi: "La qualitat de vida de BCN supera la d’altres capitals"

Si s’hi afegissin els vehicles amb etiqueta B (hi va haver rumors a Barcelona, però el govern d’Ada Colau es va afanyar a aclarir que és una idea a llarg termini), en el cas dels turismes se’n quedarien fora un 32,4% més, i un 40,3% de furgonetes i un 39,7% de ciclomotors. Tot, segons el barem realitzat el 2020. La cosa deu haver canviat, però dona compte de fins a quin punt la mesura afecta el parc de vehicles, i per tant, en el cas de renovar el cotxe, la butxaca dels ciutadans. Per això la campanya sol·licitada en aquesta licitació del Govern reclama, per damunt de tot, empatia i centrar el missatge en les bondats de les zones de baixes emissions.

O com es resumeix en les bases del concurs: «Mostrar l’impacte positiu sobre la qualitat de l’aire i sobre la salut de les persones i convidar a la reflexió sobre la corresponsabilitat de l’empremta ecològica en els desplaçaments quotidians o esporàdics».