Cada barceloní va produir 2 kg menys de residus el 2022 que l’any anterior

La ciutadania de la Barcelona metropolitana dels 3,3 milions d’habitants va produir el passat 2022 dos quilos menys de residus per persona que l’any anterior, segons les dades publicades aquest dijous 30 de març per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), administració supramunicipal amb competència en la gestió i prevenció de residus.

Si el 2021 cada ciutadà va produir 447 quilos de residus a l’any, el 2022 cada ciutadà en va produir 445, una xifra que suposa un total anual d’1.470.074 tones de residus recollides. A escala global, la producció de residus municipals s’ha reduït un 10% des de l’any 2010. «L’objectiu, de cara al 2025, és que aquesta reducció arribi al 15%», expliquen des de l’AMB.

De tots els residus generats el 2022, es van recollir selectivament un 39,3% (577.278 tones), 1,1 punts més respecte al 2021, i aquest resultat se situa en un rècord absolut. L’augment de la recollida selectiva s’ha produït en gairebé totes les fraccions de residus i l’orgànica ha arribat a les 167.069 tones d’origen domiciliari i comercial.

Segons Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, «continuem comprovant que el model que impulsem des de l’AMB, basat en la individualització de la recollida, està donant resultats. Cada any, nous municipis arriben a les demandes de la UE i superen el sostre de vidre que suposa el tradicional sistema de contenidors oberts al carrer». Malgrat això, Badia reconeix que «el ritme de millora és encara massa lent i caldrà treballar perquè més municipis facin el gran salt endavant».

Des de l’AMB calculen que «si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d’euros de cara al 2025» a causa de l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració. Aquest cànon el cobra l’Agència de Residus de Catalunya.

Reciclatge per ciutats metropolitanes

Dels 36 municipis metropolitans, el 2022 només vuit municipis van superar el 50% de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020: Begues, Castellbisbal, Pallejà, el Papiol, Corbera de Llobregat, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana. Entre aquestes poblacions, el Papiol, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat, Tiana i Corbera de Llobregat ja opten per nous models que individualitzen la recollida, com el porta a porta i els «contenidors intel·ligents».

Per contra, les ciutats que ocupen la «part baixa» del rànquing de recollida selectiva metropolitana són Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Cervelló, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Andreu de la Barca, Cornellà de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.

Durant el 2022, diversos municipis van fer el pas als sistemes individualitzats. És el cas de Santa Coloma de Cervelló, que va optar pel sistema porta a porta; Montgat, que va fer el mateix amb el de «contenidors tancats», i Ripollet, que va optar per un sistema mixt.

Notícies relacionades

La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

Segons l’AMB, «aquests canvis ja han començat a mostrar resultats i situen la majoria d’aquests municipis al capdavant de la recollida selectiva metropolitana a inicis del 2023».

Aquesta tendència la il·lustren des de l’AMB amb l’exemple de Santa Coloma de Cervelló, que ha millorat el seu índex de recollida selectiva d’un 41,5% a un 71,8% en només tres mesos, o el de Corbera de Llobregat, que ha fet el salt del 49,2% al 80,4%.