Inauguració

Barcelona recupera el seu Museu d’Història reinventat

El Muhba amplia la seva exposició permanent de la plaça del Rei, es reestructura en seccions visitables independentment i inaugura una exposició sobre el Domènech i Montaner urbanista

5
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després d’anys obrint i tancant espais per anar avançant en la seva renovació, i d’anar ensenyant a trossets la seva nova oferta, el Museu d’Història de Barcelona reobre aquesta setmana les portes reinventat, amb nous espais i un nou concepte de visita pensada perquè el barceloní repeteixi i vagi estudiant la ciutat capa a capa, i el turista passatger en tingui una visió ràpida. La reforma, que ha acabat coincidint amb el 80è aniversari del museu, fundat el 1943 a la plaça del Rei, ha arribat finalment al nucli històric del Muhba, que es feia concentrat fins ara en el desplegament dels seus tentacles per tota la ciutat (Oliva Artés, Call, Bon Pastor, Fabra i Coats...). Avui reobren les portes la seva exposició de síntesi permanent i el seu espai obert a la planta baixa, i queden ja com a definitives les seccions en les quals s’exposa la Barcelona romana, al subsol, i la medieval, al Palau Reial.

L’Àgora

Arquitectònicament, amb una intervenció austera, amb un cost d’una mica més de 3 milions d’euros i que multiplica els espais disponibles a càrrec de l’arquitecte Tomàs Morató, les gran novetats novetats són tres. Connectar l’edifici de la Casa Padellás, la mansió gòtica trasllada pedra a pedra des del carrer Mercaders, amb l’edifici annex del segle XIX que fins ara acollia la llibreria i les oficines, per guanyar dues plantes de les seves per a l’exposició permanent. Cobrir les galeries de l’últim pis per crear allà un centre d’estudis i documentació. I cobrir el pati interior per convertir-lo en un vestíbul d’entrada funcional cada dia de l’any.

Aquest vestíbul és el centre de la primera planta, de lliure accés, sense entrada de pagament. Rebatejada com a àgora, se suposa que (fins i tot amb llums de neó), en paraules del director del Muhba, Joan Roca, ha de dir al passejant «entra». Incloent-hi el turista, «que fins ara s’ajupia per veure per les finestres arran de terra les restes romanes per no haver de pagar entrada». Aquest àgora, amb el rellotge de la ciutat de 1576 al centre, ha de ser el ‘quilòmetre zero’ per convidar a descobrir la ciutat. Inclourà un audiovisual breu, pantalles informatives i material imprès, la presència permanent d’un orientador que ofereixi informació personalitzada i dues aules per a les escoles. Una forma, segons Roca, de potenciar «el turisme alternatiu».

De propina, la reforma facilita també l’accés a diversos magnífics miradors sobre el barri gòtic i les muralles romanes.

Síntesi exprés

L’exposició permanent ocupa les dues plantes següents. I ofereix molt més del que algú podria sospitar del seu epígraf: ‘Barcelona Flashback’ resumeix la història de Barcelona a través de 200 objectes i cartells breus en format de pregunta. En no més de 90 minuts fins i tot si la visita és exhaustiva, i en tres quarts d’hora a pas lleuger, s’aconsegueix tenir una visió ordenada de la ciutat, un relat que va de la Barcelona ibera fins als resultats electorals i els mapes de renda i preu del sòl d’avui mateix, «plantejat com a procés i que dona sentit a la visita de la resta del museu». L’aposta per aquest format fa que algunes de les joies de la col·lecció del museu, com la làpida que recull el nom complet de la ciutat romana, ‘Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino’, la pedra litogràfica del pla de l’Eixample de Cerdà o el pendó de Santa Eulàlia, hagin passat aquí.

Barcino

Una vegada superada aquesta primera capa, el visitant pot dedicar una visita independent a cada un dels períodes històrics, sense haver de passar el dia traient la llengua. Un d’aquests, el subsol romà, amb una renovació de tota la informació oferta al visitant per incorporar-hi els resultats de les investigacions de les dues últimes dècades, que han definit clarament l’evolució de les muralles, l’organització del territori de tot el pla com una gran explotació vinícola controlada per una elit resident a la ciutat emmurallada o l’encajepor part d’una . I un detall subtil. Traços làser que marquen sobre les ruïnes del subsol el traçat dels carrers de la ciutat romana altoimperial. Així, on ara es veia un laberint, es poden distingir les estructures originals (línies de façana, clavegueres al centre dels carrers) i les que envaeixen l’espai públic quan en l’antiguitat tardana l’autoritat urbana es desintegra.

Les sales romàniques

I el segon espai per ordre cronològic ha quedat també rematat. La sala voltada de l’antic palau comtal romànic acull la nova versió de la mostra sobre la formació de la Catalunya comtal, des de la seva condició de terra de frontera a la formació del poder comtal i la creació d’un patriciat urbà. Recorregut que segueix amb la ja consolidada exposició permanent sobre Barcelona com a capital mediterrània en la baixa edat mitjana, als espais gòtics del Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata.

Domènech i Montaner, urbanista

Notícies relacionades

Coincidint amb l’obertura del museu i l’Any Domènech i Montaner, l’espai dedicat a exposicions monogràfiques s’inaugura avui també amb una mostra dedicada a la faceta d’urbanista de Lluís Doménech i Montaner, organitzada per la Fundació Privada Lluís Doménech i Montaner amb Enric Granell i Antoni Ramon Graells com a comissaris. Segons Granell, més enllà del «Doménech més modernista, de les ceràmiques i vitralls de colors» i de les seves obres més conegudes, l’exposició es mostra en els projectes de transformació de la ciutat. Menys presents en la memòria ciutadana perquè la majoria o van desaparèixer o no es van arribar a executar.

L’exposició destaca un assaig d’encaix entre l’Eixample i la Ciutat Vella a través de les no realitzades Institucions Provincials d’Instrucció Pública, l’Hotel Internacional de l’exposició de 1888, la Gran Via de Pere el Gran, que havia de suposar la demolició de l’Hospital de Sant Pau, i la Boqueria, l’obertura d’espais entre la Via Laietana i els espais gòtics pròxims a través d’escalinates i places (i molta demolició), el programa de monumentalitzar els edificis de vivendes de l’Eixample o la creació de Sant Pau com una ciutat alternativa (girada fins i tot respecte de la trama Cerdà i ignorant la Sagrada Família, amb la qual només connectaria a través de l’actual avinguda de Gaudí gràcies al posterior pla Jaussely).