Traficants d’armes neguen que blanquegessin diners amb un quiosc de Montjuïc

Una mare i un fill que regentaven un xiringuito de begudes a Montjuïc, davant el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), han negat aquest dimarts que l’utilitzessin per blanquejar els guanys que obtenien traficant amb armes i han assegurat que la seva fortuna procedeix només del quiosc, que els donava 180.000 euros a l’any.

En la secció segona de l’Audiència de Barcelona ha quedat aquest dimarts vist per a sentència el judici contra els dos acusats, que, junt amb el pare de família, ja mort, estan acusats d’haver blanquejat els beneficis il·legals que van obtenir entre els anys 1998 i 2012 pel tràfic de drogues.

La fiscalia demana per a cada un dels acusats una pena de cinc anys de presó i un milió d’euros de multa, al considerar que a través de la facturació del negoci del xiringuito van blanquejar diners procedents de l’activitat delictiva de manipulació, tràfic i dipòsit il·legal d’armes, municions i explosius pels quals van ser condemnats a penes de fins a cinc anys de presó.

No obstant, els processats han insistit que tots els seus ingressos econòmics procedien de l’activitat del Bar Nuri, que regentaven, un mòdul de begudes i menjars que, asseguren, comptava amb una desena de taules i 40 cadires i es mantenia obert més de 12 hores al dia, fins a la mitjanit.

Grans beneficis

Amb la venda de begudes i tapes, que es disparava la nit que hi havia macroconcerts a Montjuïc –dels Rolling Stones, Madonna o Tina Turner, n’han posat com a exemple–, podien arribar a facturar uns 600 euros nets diaris, cosa que al cap de l’any assolia summes de fins a 180.000 euros.

La fiscalia discrepa d’aquestes xifres i manté que l’explotació del quiosc-bar de Montjuïc va ascendir a 856.222 euros en 14 anys –amb una renda mensual familiar de 4.920 euros–, però que els acusats «enriquien» paral·lelament el seu patrimoni amb els beneficis obtinguts de la venda d’armes fins a amassar una fortuna d’1,4 milions d’euros.

En el judici ha declarat un inspector de la Policia Nacional que va elaborar l’informe que apuntava a indicis de blanqueig de capitals, unes sospites que es basaven en el «desequilibri» entre els ingressos declarats per l’activitat del xiringuito i els reals, ha apuntat.

Falta d’investigació

A preguntes de la defensa, exercida pels advocats Cristóbal Martell i Arnau Xumetra, l’inspector ha reconegut, no obstant, que la policia no va investigar l’activitat del negoci i quins ingressos podia generar, més enllà de les declaracions tributàries dels acusats.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La defensa ha aportat al judici un informe pericial econòmic –del qual discrepa una inspectora de l’Agència Tributària– que conclou que el xiringuito podia generar fins a 70.000 euros de beneficis nets en tres mesos, càlcul que ha basat en el que es va facturar entre agost i octubre del 2012, quan la família que regentava el negoci ja deixava constància de les seves vendes a través dels tiquets de caixa.

Per la seva banda, la inspectora d’Hisenda ha admès que aquests marges de benefici no li semblen «desorbitats» en el sector de l’hostaleria, però ha apuntat que, segons els seus càlculs, per amassar una fortuna com la que tenien, la família «hauria de no haver consumit res en 15 anys. Tot estalvi», ha afegit.