La Font del Gat de Montjuïc tornarà a tenir restaurant

Fonts de l’empresa municipal Barcelona Serveis Municipals (B:SM), en qui recau la dinamització d’aquest espai, confirmen a EL PERIÓDICO que preveu recuperar l’activitat gastronòmica pròximament en aquest enclavament, dissenyat per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch el 1925. «L’antic restaurant de la Font del Gat no té concessionari des del tancament de la restauració el 2020», detalla B:SM.

L’establiment necessita una posada al dia després d’un abandonament de gairebé tres anys que l’ha deixat a la mercè del vandalisme. En aquest sentit, la potència cultural de Montjuïc ha ajudat que no quedés buit del tot. La Fundació Barcelona Olímpica, ànima del veí Museu Olímpic i de l’Esport, utilitza part de l’edifici des de fa sis anys per albergar el seu arxiu. L’última vegada que s’hi van fer obres va ser fa dues dècades, el 2002.

El rescat del restaurant de la Font del Gat, no obstant, no té encara calendari ni cost exacte. Actualment, els tècnics de B:SM estan preparant els plecs per a la rehabilitació de l’immoble municipal que determinaran les obres necessàries i, per tant, el pressupost que requereix. Després es licitaran les obres i, més endavant, un altre concurs públic buscarà restauradors interessats a operar el local.

Així doncs, tot i que no hi hagi dates sobre la taula, tot apunta que el restaurant de la Font del Gat podria renéixer a temps per celebrar un segle d’història el 2025. I arribar rodat, a més, per a la celebració del centenari de la transformació de la muntanya amb l’Exposició Universal de 1929. I és que Montjuïc, com va relatar EL PERIÓDICO al Nadal amb un ampli cicle de reportatges, espera el revulsiu definitiu els pròxims dos mandats municipals al caliu d’aquesta oportuna efemèride.

Orígens incerts

Cadafalch va dissenyar tot el recinte de la font a partir de 1918 com a part de la seva remodelació de Montjuïc. El lloc ja s’utilitzava com a berenador popular com a mínim des de 1884, que és la data gravada a la portalada d’accés. L’origen de la font d’aigua podria remuntar-se molt més enrere, fins i tot al neolític, segons el compendi de patrimoni barceloní Art Públic.

Notícies relacionades

El vandalisme i un manteniment insuficient són un llast per al gran patrimoni verd de Montjuïc

Parlem de Montjuïc

«La Colla de l’Arròs, un grup d’amics que barrejava les tertúlies amb l’afició gastronòmica, va potenciar la popularitat d’aquesta font, que encara va ser més coneguda des que el parc Laribal va quedar acabat», expliquen a Art Públic els cronistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas Claveria. La guinda la va posar Faust Casals amb la lletra d’una cançó «que de seguida es va fer popular», l’emblemàtica Baixant de la Font del Gat, amb música de Cándida Pérez Martínez i la veu de Pilar Alonso, afegeixen.

El 1925, Cadafalch va decidir afegir a l’esplanada un establiment on celebrar banquets familiars i que presumiblement també va servir als fastos de l’Exposició. El negoci ha sigut intermitent i, per exemple, durant uns anys va acollir oficines del parc de Montjuïc, com consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Segons Art Públic, el brollador que proveïa la font es va contaminar i avui l’aigua que brolla sorgeix de la xarxa de subministrament ordinària.