Restes d’un palau de Martí l’Humà afloren a la zona alta de Barcelona

L’equip d’arqueologia contractat per la universitat –l’empresa ABANS Serveis Culturals– ha trobat diversos elements que evidencien la potència econòmica de la residència noble. Concretament hi han trobat part d’un edifici destinat probablement a funcions agrícoles com la producció d’oli d’oliva. Dins d’aquest espai hi han trobat la base del que semblaria una premsa d’oli, tres dipòsits per acumular el líquid obtingut, un forn i material orgànic com pinyols d’oliva.

Les restes estan encara en estudi, sota la supervisió de l’arqueòloga Mireia Crespo. Segons els indicis disponibles fins ara, l’immoble hauria funcionat fins a la meitat del segle XV i va ser enderrocat per causes sense aclarir. La zona va viure una gran transformació durant els segles XVI i XVII, cosa que va deixar sota terra les restes ara recuperades.

Les obres actuals formen part d’una reforma al Campus Bellesguard iniciada l’estiu del 2021, que inclou la demolició d’un edifici i la construcció d’un altre de nou de sis plantes, tres de les quals subterrànies. Com que se sabia per la documentació històrica la vinculació de Martí l’Humà amb la zona, la universitat va aprofitar la remodelació per programar aquesta excavació.

Just davant de la universitat i de les rases obertes hi ha el xalet modernista Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Al jardí hi van aparèixer també restes de l’anomenat castell del rei Martí, la fortalesa on va viure el monarca barceloní.

La rellevància de Martí l’Humà

Notícies relacionades

La creu de Gaudí corona de nou la torre de Bellesguard

La torre de Martí l'Humà

A més del valor d’aquestes restes com a testimoni de la quotidianitat medieval, que es tracti de la residència on va passar els seus últims dies Martí l’Humà té un especial interès historiogràfic. Va ser comte de Barcelona i sobirà dels territoris d’Aragó, Mallorca, València, Sardenya, Còrsega, Rosselló, Cerdanya, Empúries i Sicília. La seva mort sense fills homes reconeguts va ser determinant per a Catalunya, ja que va ser l’últim rei del casal de Barcelona. La seva successió es va decidir en el Compromís de Casp de 1412, que va triar Ferran I d’Antequera, de la casa castellana dels Trastàmara.

El rei no va morir en aquesta residència però sí molt a prop, segons les cròniques que han arribat fins avui. Hauria expirat al monestir de Santa Maria de Valldonzella, situat a les proximitats i que encara existeix. El palau de Bellesguard va ser escenari també de les segones núpcies del monarca, que en vista de la mort prematura de l’únic hereu el 1409 es va casar amb Margarida de Prades per intentar tenir un altre fill. La tomba de Martí l’Humà es pot visitar al monestir de Poblet i la de la seva segona dona, al de Santes Creus.