El cost dels allotjaments d’emergència a Barcelona es dispara a 22 milions d’euros

L’Ajuntament de Barcelona va destinar 22 milions d’euros el 2021 a reallotjar d’emergència persones que van perdre la vivenda en pensions i altres recursos de caràcter temporal, i que en xifres del 2022 suposen una mitjana mensual de 2.331 persones (1.899 el 2021). Són dades que la tinenta d’alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez; la regidora de Vivienda, Lucía Martín, i la gerent de l’àrea de Drets Socials de l’ajuntament, Laia Claverol, han revelat aquest divendres.

Aquests 22 milions formen part dels 27,1 milions que els serveis socials de la capital catalana van dedicar el 2021 a allotjaments d’emergència. El cost es va multiplicar en comparació amb anys anteriors: el 2018, l’Institut Municipal de Serveis Socials va abonar 9,3 milions per places de pensió i d’hotel.

Els allotjaments d’emergència tracten casuístiques que van des de persones afectades per un incendi a la seva casa fins a víctimes de violència masclista, persones migrades, sense sostre, desnonades i gent que no pot pagar el lloguer. Pérez ha detallat que són estades de durada molt variada, des de les 24 o 48 hores fins als quatre anys, en situacions que sovint es «cronifiquen» per la falta d’accés al mercat habitacional o a altres recursos.

Nou contracte públic

Per aquesta raó han tret a licitació un nou contracte públic. En el seu plec de condicions, preveu que l’empresa intermediària que contracta aquests recursos habitacionals d’emergència incorpori perfils d’atenció social i d’inspecció tècnica per agilitar el control i millorar així la qualitat, ja que hi haurà darrere un sistema «punitiu» més àgil.

Així mateix, diversifica els recursos sumant a les pensions i allotjaments de proximitat provisionals (Aprop) residències d’estudiants, vivendes d’ús turístic i pisos compartits, que ja s’utilitzen, però ara seran una obligació. D’aquesta manera, atendre necessitats de persones amb discapacitat, gent gran, famílies amb nens o amb animals domèstics, entre d’altres.

Els cinc milions restants d’aquesta partida de serveis socials de Barcelona del 2021 van ser per a ajudes a la vivenda –per a persones que no són titulars de l’immoble– en una quantia que va arribar a les 8.000 famílies en total. Les responsables de vivenda i drets socials han recalcat la necessitat d’actuar en la prevenció perquè atendre l’emergència surt «molt més car» en termes econòmics, però també en l’impacte que suposa per a les famílies haver de deixar la seva casa i el seu entorn pròxim.

Unitat antidesnonaments

També sobre prevenció, l’ajuntament ampliarà la seva unitat antidesnonaments, que passarà dels 16 als 43 professionals per potenciar la mediació. Per Martín, la mediació requereix tenir la informació a temps i també diners per bonificar als propietaris els deutes acumulats, sobretot quan es tracta de petits propietaris.

Notícies relacionades

La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

El 70% de desnonaments a Barcelona són de pisos de grans tenidors, segons l’ajuntament, i per això Martín ha insistit que la nova llei de vivenda estatal els «corresponsabilitzi»: ha proposat que es faci un lloguer social a les famílies i que les administracions el complementin, sempre per sota del preu de mercat.

Ha criticat que, des del PSOE, tinguin «moltes resistències» a establir aquesta obligació als grans tenidors. Ha reivindicat que per a l’Ajuntament de Barcelona és una prioritat que la nova normativa surti, però amb totes les necessitats cobertes.