Barcelona aspira que la Ciutadella sigui un gran pol científic el 2026

Barcelona es desafia a transformar d’aquí al 2026 l’entorn del parc de la Ciutadella per convertir-lo en un dels pols de recerca científica punters del sud d’Europa. La llavor de la Ciutadella del Coneixement s’ha plantat aquest dijous, amb un acte simbòlic en què s’ha col·locat la primera pedra del projecte, que s’ha volgut dotar de rellevància amb una presència nodrida d’autoritats, inclòs el president de la Generalitat, Pere Aragonès; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els ministres de Ciència i Universitats.

El futur complex científic aspira a reunir almenys 1.200 investigadors en tres edificis de nova construcció sobre el terreny que ocupava l’antic Mercat del Peix. Estaran consagrats a l’estudi de la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari. D’entrada, la inversió és de 104 milions d’euros.   

En tot cas, el pla director que l’Ajuntament de Barcelona ha traçat per reordenar l’entorn de la Ciutadella encara es mostra més ambiciós perquè, al llarg de la pròxima dècada, «torni a respirar ciència», ha declarat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. «Alguns projectes ja caminen i d’altres els coneixerem els pròxims mesos i anys», ha assenyalat la regidora, que ha elevat el sostre d’inversió que es pretén assolir a uns «200 milions d’euros perquè puguin aterrar fins a 2.000 científics». La Universitat Pompeu Fabra exerceix de cicerone del complex, en el qual també participen la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres institucions dedicades a la innovació.

Sanz ha ajornat a pròximes compareixences la concreció de les reformes que el consistori planifica al parc i el seu entorn, a fi que «torni a ser un referent al món científic, a la nostra ciutat i a escala europea». «Intentarem fer un parc més obert i més ciutadà per regenerar els espais, adaptar-los a nous usos i incentivar l’arribada de nous projectes», ha indicat.

El temps esgota

El mateix entusiasme han expressat els dirigents universitaris, si bé també han apressat les administracions a no desistir per complir els terminis per inaugurar el futur complex de recerca. «Hem fet les coses bé, però no a la velocitat adequada i necessària», ha advertit Francesc Subirada, coordinador de la UPF per al futur pol científic. «L’èxit del projecte serà fer-lo a temps perquè, des de les nostres competències, donem resposta a les ingents necessitats en salut i del planeta de la nostra generació. Espero que ens puguem veure d’aquí no més de tres anys i dir el gener del 2026 que ja és una realitat», ha dit.  

El Mercat del Peix va ocupar una parcel·la adjacent al parc de la Ciutadella fins a la dècada dels setanta del segle passat. Els pròxims anys, s’erigiran uns 46.000 metres quadrats repartits en tres immobles. El més gran, d’uns 24.700 metres quadrats, estarà dedicat a la recerca de la biomedicina i la medicina de precisió. Entre altres objectius, buscarà remeis a malalties d’alta prevalença, com el càncer.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Un altre edifici, de 6.500 metres quadrats, allotjarà recerques sobre biodiversitat, i la UPF administrarà el tercer, de 7.300 metres quadrats, centrat en el que el rector de la universitat, Oriol Amat, ha definit com a «benestar planetari». «Volem passar del malestar planetari al benestar planetari», ha esgrimit Amat a la seva intervenció, a la qual ha alertat de la «situació crítica» que la Terra travessa a causa de l’escalfament global i les desigualtats socials, i del deure de la universitat per aportar coneixement per revertir els dilemes que desconcerten la societat.

Amat s’ha mostrat exultant per haver congregat institucions i altres centres científics sota la bandera que pretén enarborar el Mercat del Peix, un nom que encara s’ha de veure si el centre de recerca acabarà adoptant. «Els sona complex al món anglosaxó i al món xinès quan el diem», ha confessat Amat.