Colau, de no aprovar un pressupost en el seu primer mandat a aconseguir-ho amb els quatre del segon

El ple municipal de Barcelona ha aprovat aquest divendres els pressupostos i les ordenances fiscals de Barcelona per al 2023. Ho ha fet amb el vot favorable dels socis del govern, Barcelona en Comú i el PSC, l’abstenció decisiva d’ERC i el vot contrari de la resta de grups. El pressupost validat ascendeix a 3.600 milions d’euros. Els republicans s’abstenen a canvi d’un pla de xoc social de 100 milions d’euros.

No hi ha cap dubte que Ada Colau, malgrat ser discutida per socis i adversaris, per entitats i per una part rellevant de la ciutadania, pot exhibir un èxit concret en aquest mandat que s’ha completat aquest divendres: haver aconseguit aprovar en votació ordinària, és a dir, amb majoria absoluta i àmplia, els quatre pressupostos del període. Aquesta fita suposa un gran contrast amb el seu primer mandat, de 2015 a 2019, quan no va ser capaç d’aconseguir-ho en cap exercici: va haver d’utilitzar pròrrogues i qüestions de confiança.

El suport republicà

I això ha sigut possible, essencialment, perquè Colau ha comptat amb el suport extern decisiu d’ERC, sigui mitjançant un vot favorable o per una abstenció, com aquest any. És cert que els republicans s’han vist acompanyats en aquest suport per altres grups, en funció de l’any.  El primer pressupost del mandat, el del 2020, va tirar endavant amb el sí d’ERC i el de Junts per Catalunya. El del 2021 va comptar amb el sí d’ERC i el de Barcelona pel Canvi.

En el cas dels pressupostos del 2022, els republicans es van abstenir, obligats pel seu partit, per lubrificar l’acord pressupostari en la Generalitat. Va ser una abstenció tècnicament no decisiva perquè el govern de Colau es va buscar una alternativa per si de cas i va aconseguir el vot favorable de Barcelona pel Canvi, ja sense Manuel Valls al capdavant, amb Eva Parera com a líder, abans que el grup passés a denominar-se Valents. Com sempre, la regidora no adscrita Marilén Barceló, que va deixar Ciutadans, va acompanyar Parera en el vot.

En el cas dels pressupostos per al 2023 es donen les circumstàncies típiques de tot final de mandat: el govern actual controlarà el pressupost durant la primera meitat de l’any vinent, fins a les eleccions del 28 de maig del 2023. Passats els comicis, és possible que un nou govern, amb socis diferents, assumeixi les regnes de la ciutat.

La precampanya

S’acosten sis mesos de precampanya, campanya i eleccions i és una cosa que ha marcat gairebé tots els discursos que hi ha hagut en el debat previ a l’aprovació dels comptes, les taxes i els impostos. I es podria dir que també la intervenció que al final dels torns ha fet Colau per congratular-se de l’aprovació dels pressupostos.

L’alcaldessa ha donat les gràcies als regidors del seu govern que s’han ocupat dels pressupostos: ha citat Jordi Martí, regidor de Pressupostos, de Barcelona en Comú, i Montserrat Ballarín, regidora d’Hisenda, del PSC. No ha inclòs en la llista de l’elogi el primer tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni, que ha comparegut amb Martí i Ballarín cada vegada –moltes vegades– que s’ha abordat un tràmit dins del llarg i soporífer procés previ a la validació dels comptes.

El capó al soci

És més, Colau no ha dubtat a clavar un capó directe a Collboni a l’afirmar sobre els vots rebuts per aprovar els pressupostos en aquests anys: «No hi ha hagut geometria variable». Era una resposta directa al socialista, que uns minuts abans havia assegurat que sí que n’hi havia hagut. És també una discrepància sobre quin dels convidats a la teva festa t’agrada més.

Perquè Collboni ha recalcat que no només ERC ha recolzat els comptes i ha recordat a Parera que Barcelona pel Canvi (avui Valents) ha votat a favor dels pressuposat dues vegades, igual que els republicans, sinó que a més també va recolzar una modificació pressupostària per crear un fons covid de 90 milions el juliol del 2020 davant la qual els d’Ernest Maragall es van abstenir. El cas és que Colau ha deixat clar que el soci decisiu ha sigut ERC. Que és el seu convidat preferit, vaja.

Maragall (que, de fet, intenta no ser assenyalat per estar sempre en la festa dels pressupostos amb socialistes i comuns) ha aprofitat aquestes raons per assenyalar que Collboni té raó a l’assenyalar Valents (ahir Barcelona pel Canvi) com a soci preferent, ja que ho va ser, i decisiu, perquè Colau fos investida alcaldessa, amb els tres vots –de Valls, Parera i Celestino Corbacho– que van deixar el candidat d’ERC sense la vara del comandament municipal.

Les posicions

«Aquests quatre anys hem aconseguit aprovar quatre pressupostos, un objectiu que no aconseguíem des de fa dos mandats. És el que la gent espera de la política. És motiu d’orgull i satisfacció. I ho hem fet en un context molt complicat, creixent 1.000 milions d’euros en quatre anys», ha proclamat Collboni.

Jordi Martí ha citat especialment els eixos de l’actuació municipal més lligats al programa de Barcelona en Comú: la inversió social, un 74% més alta ara que el 2015, la guerra al front ambiental. Fins i tot ha citat el dentista municipal, un servei plantejat amb una doble orientació: per als barcelonins més vulnerables, però també per a la població en general. El segon, el dentista municipal sense límit de renda, és com el Cid Campeador però al revés: guanya batalles abans d’haver nascut, perquè continua judicialment frenat però apareix molt sovint en els discursos dels comuns.

A Ballarín li ha correspost parlar de les ordenances i ho ha fet de forma succinta, malgrat que tècnicament és la que més coneixements té sobre aquestes qüestions.

«Avui ens abstenim, demà governarem»

Notícies relacionades

Barcelona manté la bonificació del 75% de la taxa de terrasses per al 2023

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Maragall ha remarcat sobre els pressupostos: «Aquest és un pressupost de transició; al juny serà assumit per un nou govern». «La nostra abstenció no expressa un acord de fons, és per responsabilitat», ha precisat. També ha advertit que el pressupost ha crescut, però no la confiança dels ciutadans en el govern local. I ha advertit sobre el futur electoral immediat: «Avui ens abstenim, demà governarem».

Per part de Junts, Ferran Mascarell ha esbossat una oposició global al projecte i al govern. I ha denunciat que no hi ha hagut diàleg, que s’han ignorat les al·legacions. Això ho ha lamentat també la resta de l’oposició, que ha defensat, cadascú amb el seu estil, el seu vot negatiu. Ho ha fet Parera, visiblement contenta que el seu grup fos objecte de debat. Paco Sierra, formalment encara representant de Ciutadans al consistori, tot i que no està clar durant quant temps perquè el partit va anunciar la seva expulsió, ha remarcat que només Ciutadans ha votat sempre en contra dels comptes. Perquè el PP es va abstenir en el cas dels del 2021. Josep Bou, l’encara president dels populars,ha lamentat que no s’hagi alleugerit la fiscalitat que afronten els barcelonins.