Barcelona manté la bonificació del 75% de la taxa de terrasses per al 2023

El govern d’Ada Colau ha presentat aquest divendres el projecte de pressupostos de Barcelona per al 2023, un any peculiar, perquè a meitat d’exercici, el 28 de maig, viurà unes eleccions municipals, fet que pot comportar que els comptes siguin gestionats durant sis mesos per l’alcaldessa i els sis següents per un nou regidor, com va passar el 2015 amb Xavier Trias i la mateixa Colau. No és estrany que en aquests casos els pressupostos acabin prorrogats, atesa la proximitat de les urnes, que dificulta un pacte amb grups de l’oposició.

Abans de buscar, però, aquest consens amb altres partits amb presència en el plenari, el que es començarà a explorar ara ha calgut cert treball per aconseguir un acord entre els socis del govern, Barcelona en Comú i el PSC. Un dels punts més clars que generaven discrepància era la bonificació de la taxa de terrasses, actualment fixada en un 75%. Els socialistes volien deixar-ho així i els comuns reduir-ne el percentatge, és a dir, que els restauradors paguessin més. Al final, el PSC guanya en aquest punt i la bonificació es mantindrà com està.

Anticipar-se a la crisi

És del que crida més l'atenció del projecte de pressupostos i ordenances. Els comptes per al 2023 ascendeixen als 3.595,9 milions d’euros, un 5,6% més que a l’exercici vigent, si prospera la proposta presentada aquest divendres. El projecte ha sigut presentat pel primer tinent d’alcalde i cap de files dels socialistes al consistori, Jaume Collboni; el tinent d’alcalde de Cultura i regidor de Pressupostos i mà dreta de Colau, Jordi Martí, i la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín.

Sobre la bonificació de les terrasses, preguntat per l’opinió de Barcelona en Comú, Martí ha recorregut al seu estil florentí per explicar el desenllaç de la negociació interna: «Quan arribes a un acord és que hi estàs d’acord».

Activitat de la restauració

Els comuns consideren que la taxa de terrasses es podia recuperar parcial o totalment en la mateixa mesura que s’ha recuperat l’activitat de la restauració després de l’evident tornada dels turistes a la capital catalana. Però en vista del desenllaç no han aconseguit que la seva visió s’imposés a la del PSC, que argumenta que en un context de congelació de pagaments anular la bonificació trencaria aquesta tònica i afectaria molt un sector que va patir un gran impacte per la crisi econòmica que va generar l’aturada en el consum que va provocar la covid.

Collboni ha assegurat que la voluntat és negociar i pactar amb l’oposició, com, ha recordat, ha passat amb els pressupostos d’aquest mandat, sobretot amb ERC, tot i que no només amb els republicans. Si Salvador Illa ha estès la mà del PSC per a una entesa pressupostària al Parlament, el cap de l’oposició al consistori, és a dir, el president del grup republicà, Ernest Maragall, hauria de fer el mateix.

El projecte dels comptes municipals, ha dit, està plantejat per anticipar-se a una situació de crisi que per ara es percep relativament i que va vinculada a l’elevada inflació i el preu de l’energia. «Hi ha una incertesa econòmica profunda i el pressupost ha de donar certesa i tranquil·litat», ha declarat. «No s’incrementarà la pressió fiscal», ha recalcat.

Congelació

Parlant de les terrasses en concret i de les ordenances fiscals en general, Ballarín ha remarcat que el govern opta per «la congelació d’impostos i taxes». Per facilitar-ne els pagaments, qualsevol persona o empresa que hagi d’afrontar més de dos rebuts els podrà abonar fraccionadament durant 10 mesos. Un sistema, ha precisat, de «tarifa plana».

Martí ha precisat que aquest any el projecte passarà per comissió a l’octubre, i no al novembre com en exercicis anteriors. «Això ens dona dos mesos per negociar». El regidor ha al·ludit a la ruptura entre els socis del Govern català com un element que afecta aquesta negociació, perquè de fet un escenari possible era que, com l’any passat, hi hagués pacte al Parlament i al consistori. No és una cosa que s’exclogui encara.

«És millor tenir acord de pressupostos que no tenir-lo», ha insistit. La part bona, ha remarcat, és que hi hagués pacte al Congrés, la Cambra catalana i l’ajuntament. En tot cas, ha al·ludit als últims anys per reclamar fe en el fet que hi hagi un pacte amb l’oposició.

L’evolució

Martí ha mirat enrere per remarcar com ha evolucionat a l’alça el pressupost de la ciutat des del 2015, quan Barcelona en Comú va arribar al govern local. Partint de la quantitat dels pressupostos com van ser plantejats inicialment, el 2015 estava en 2.550 milions, més de 1.000 milions menys que en el projecte per a l’any vinent. La quantitat del pla d’inversió del 2015 ascendia als 374 milions i en aquest projecte arriba als 759 milions. El pressupost del 2015 suposava un 3,5% del PIB de la ciutat, i en la proposta per al 2023 arriba al 4%.

Notícies relacionades

Barcelona estrena una «tarifa plana» per fraccionar impostos en 10 mesos

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

El regidor ha citat alguns detalls del projecte per al 2023. Els ingressos pugen 190 milions, dels quals 112 provenen de l’aportació de l’Estat i 30 de l’increment d’aportació en la taxa turística. Les despeses no financeres creixen 227 milions, un 6,9%. En personal la xifra puja 28,7 milions en gran part per l’increment previst de 1.000 agents de la Guàrdia Urbana durant tot el mandat.

Les despeses financeres pugen de 15,8 a 21 milions pel deute generat pel dèficit amb què es van tancar els dos últims exercicis. Aquest any no es preveu més dèficit. El deute de l’ajuntament està en uns 800 milions, un 30% dels ingressos corrents. Un percentatge perfectament assumible, remarca Martí, que adverteix que és preocupant quan arriba al 60%.