Colau: «Em vesteixo com em dona la gana»

Veig que allò del vermut no era veritat». L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha sotmès aquest dijous a les preguntes dels estudiants de tercer de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, al campus del Poblenou. Dels estudiants i futurs periodistes però periodistes ja al ‘Diari de Barcelona’, reviscut mitjançant un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la UPF i en funcionament des del 2020. En el format denominat ‘Vermuts del Diari de Barcelona’, però, no hi ha olives ni begudes. Tot i que al final sí una mica de mala llet.

A Colau li han preguntat, amb encert, sobre les qüestions principals que incideixen en la seva gestió: per què no ha solucionat el problema de la vivenda, especialment dur per als joves, per als estudiants; com batalla amb els problemes de seguretat; com conviu amb el seu soci, el PSC, malgrat les discrepàncies notòries que els separen.

Reprensió

Però el moment més intens, el més tens, ha arribat en relació amb la roba que porta l’alcaldessa i la comparació amb la que vestia quan no ho era. Era una pregunta vinculada amb el seu canvi de vida professional, i no li ha fet cap gràcia.

L’ha plantejat una estudiant, de manera educada i obrint un debat en què no s’apreciava cap biaix sexista: «Les primeres imatges del seu recorregut polític eren amb samarretes reivindicatives, la roba més formal (que porta ara) ¿reflecteix potser una moderació d’idees?».

Colau ha replicat amb tota duresa: «Entenc la intenció de la pregunta, però em sap greu que una dona em pregunti sobre la meva manera de vestir i no respondré. Categoritzar com em vesteixo està fora de lloc. Em vesteixo com em dona la gana, bàsicament».

Llàgrimes i disculpes

El to de la resposta ha tingut un efecte visible per a tota l’audiència: impactada, l’estudiant que ha formulat la pregunta s’ha posat a plorar. Ha rebut el suport de companys i dels càrrecs universitaris presents. Acabat l’acte, Colau, advertida del que havia provocat amb la seva rèplica, s’ha acostat a la noia: «No et volia fer plorar».

Fins aquell moment, la xerrada discorria sense més incidents. «Era més fàcil ser activista que alcaldessa. Perquè l’activisme el fas amb gent que pensa com tu, i quan ets alcaldessa has de pactar, és més complex. Però no me n’he penedit ni un sol dia. És un honor i un orgull ser alcaldessa».

Sobre les superilles, i sobre la posició del seu soci, el líder del PSC a l’ajuntament, Jaume Collboni, que ha advocat per limitar-les en el futur, ha recordat que com a primer tinent d’alcaldia ha votat a favor d’aquesta política. Ha remarcat que només alguns ‘lobbies’ s’oposen a la política de reducció d’espai per al vehicle privat, i ha citat Foment com a exemple: «Em sorprendria que el PSC volgués alinear-se amb les elits que s’oposen a aquestes mesures»..

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Ha explicat que com a estudiant de Filosofia a la UB –carrera de la qual li falten dues assignatures– defensa que una carrera de lletres té tot el sentit, contra el discurs «productivista». Ha apostat perquè la universitat s’«hibridi» més amb la ciutat i ajudi a fomentar la lluita contra les desigualtats.

També ha defensat Irene Montero dels atacs de Vox, i ha recordat que Pablo Iglesias es va disculpar per criticar Ana Botella com a dona de José María Aznar. Ha parlat de transport, de rutes segures per a dones a les festes de la ciutat, dels pactes d’esquerra que buscarà després de les eleccions municipals del maig si són necessaris. Però aleshores tots els assistents se centraven a preguntar-se per què calia un to tan dur per respondre a una pregunta que no el mereixia.