Aquesta és la plaça candidata a dir-se 1 d’octubre a Barcelona

Una plaça pendent de batejar a Barcelona aspira a dir-se 1 d’octubre, en record a la jornada del referèndum unilateral d’independència que la Generalitat va convocar el 2017 i que la justícia va declarar il·legal. El govern municipal ha acceptat el prec que ERC ha presentat a la comissió de Drets Socials aquest dimarts perquè la ponència del nomenclàtor –encarregada de valorar els suggeriments per anomenar espais públics de la ciutat– jutgi si la data del plebiscit mereix donar nom a una placeta del barri del Guinardó.

L’esplanada es troba a l’encreuament entre el passatge Llívia amb el carrer Renaixença i la zona per als vianants envoltada pel mercat i el CAP del Guinardó. El centre mèdic va ser un dels col·legis electorals de l’1-O on la Policia Nacional va carregar contra manifestants. L’executiu municipal preveu que la proposta es valori a la pròxima reunió de l’organisme municipal, el febrer del 2023.

ERC ha recalcat que la proposició perquè la plaça sense nom recordi l’1-O compta amb l’aval de 1.300 veïns. Els republicans han recordat que el districte d’Horta-Guinardó ja va aprovar el 2019 que es tramités la petició veïnal perquè la data del referèndum denomini l’esplanada d’un dels punts de votació triats per la Generalitat. Veïns del Guinardó van instar a desbloquejar el debat durant el cinquè aniversari de l’agitada jornada, quan van penjar una placa a la plaça amb el lema 1 d’octubre del 2017 imprès.

El regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa (Barcelona en Comú), s’ha compromès a aconseguir que la ponència del nomenclàtor jutgi la sol·licitud per anomenar la placeta del Guinardó, així com altres noms pendents d’estudi que ERC ha demanat que no es demorin més en la ponència del nomenclàtor. Un és el de Guillem Agulló, militant antifeixista valencià assassinat per un grup neonazi el 1993. El casal independentista L’Anònima va reunir més de 2.000 firmes perquè l’activista reemplaci el coronel Sanfeliu en un carrer del Clot. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar sense cap vot en contra el 2018 que Agulló fos homenatjat dedicant-li un espai de la ciutat.

Tres dones històriques

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Al seu torn, els republicans han demanat que s’examinin els noms de tres dones perquè denominin vies de la ciutat. Són Natividad Yarza, alcaldessa d’ERC de Bellprat durant la II República, la primera a ser escollida democràticament a Espanya; Neus Català, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, i Marina Ginestà, la jove miliciana protagonista d’un retrat emblemàtic a l’inici de la Guerra Civil, al terrat del desaparegut hotel Colom, a la plaça Catalunya de Barcelona.

Rabassa ha acceptat que la ponència del nomenclàtor les valori al febrer, si bé ha recordat que l’òrgan no sospesa les candidatures que no tinguin una proposta d’ubicació a la ciutat. El regidor ha recordat que el consistori acumula més de 200 denominacions aprovades a les quals no s’ha assignat una via per incorporar-les a la llista de carrers de l’urbs. «Haurem de buscar de quina manera trobem un lloc que sigui digne per a aquestes tres dones, que mereixen tenir un carrer, un jardí o una plaça», ha postulat Rabassa.