DECISIÓ JUDICIAL

L’Audiència de Barcelona reobre la causa contra Ada Colau per les subvencions

  • El tribunal accepta el recurs de l’associació querellant perquè no es van fer declaracions de testimonis i per una prova documental

La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, en una imagen de archivo.

La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, en una imagen de archivo. / David Zorrakino - Europa Press (europa press)

1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Audiència de Barcelona ha reobert la causa oberta contra l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau per la concessió de subvencions a entitats afins. Segons les fonts jurídiques consultades, el tribunal ha acceptat el recurs presentat per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica contra l’arxivament sota l’argument de no haver practicat declaracions testificals i pel rebuig a què es reclamés una sèrie de documentació. Per tant, el procés torna una altra vegada al jutjat de Barcelona que el va instruir perquè es portin a terme les proves que ara els magistrats han acordat que s’han de fer.

El Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona va arxivar la causa oberta a Colau el juliol passat. Aquest procés judicial es va obrir per presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides, per les presumptes irregularitats en les subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona a diverses entitats afins. Entre les quals l’Observatori DESC –on l’alcaldessa va treballar abans d’entrar en política–, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) –de la qual era portaveu i cap visible–, Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers sense Fronteres.

El sobreseïment

Notícies relacionades

Els advocats de l’alcaldessa, Olga Tubau i Àlex Solà, van sol·licitar l’arxivament del cas i la mateixa fiscalia va avalar aquesta petició. La resolució del jutjat que va acordar el sobreseïment de la investigació remarcava que no apreciava «que la conducta descrita pogués subsumir-se en cap de les conductes que el nostre codi penal tipifica com a tals, i això des de la mateixa narració dels fets o operacions presumptament il·lícites, i dels documents, declaracions i proves realitzades, així i en relació amb aquest punt es relata en la querella».

El jutge també va remarcar que la interventora de l’ajuntament, funcionària de carrera i que no depèn de cap partit, va testificar que «no va observar cap conducta més enllà de meres irregularitats però que mai transcendirien l’àmbit penal». Finalment, el tribunal constata que en cap dels expedients aportats a la causa, que són base de l’acusació, es detecta «cap irregularitat», sent aprovats per majoria al ple municipal.