El Suprem posa el focus en el paper de Cerdán i les adjudicacions d’Acciona

Una vegada ha acabat la investigació de la part del cas Koldo relativa al pelotazo en la compra de mascaretes pel Ministeri de Transports en temps de José Luis Ábalos, pendent tan sols d’obertura de judici oral, i amb l’exministre i qui va ser el seu assessor Koldo García en presó preventiva, el Tribunal Suprem continua endavant amb les indagacions sobre l’activitat d’aquesta trama corrupta. El focus es trasllada ara a la peça separada que indaga en les adjudicacions sospitoses en què la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil també implica el qui va ser número 3 del partit Santos Cerdán.

Després dels registres fets el 15 de novembre a les seus d’Acciona a Bilbao i Madrid, el magistrat de l’alt tribunal Leopoldo Puente va imputar tres responsables d’aquesta companyia, entre els quals hi ha el qui en va ser el CEO, Justo Vicente Pelegrini, a més de dos dels seus col·laboradors que es mantenien en aquesta empresa i de moment han sigut suspesos: Tomás Olarte i Sanz i Manuel José García Alconchel, aquest últim director de la zona sud i l’Àfrica d’Acciona Construcción. Tots declararan dimecres vinent, fet que permetrà impulsar aquesta part de les investigacions.

Ara com ara, la investigació de l’UCO ha permès constatar que Cerdán –que va sortir de presó preventiva la setmana passada al desaparèixer el risc que pogués destruir proves– es va valer de Koldo García per influir en decisions del Ministeri de Transports i promoure l’adjudicació d’obres per a Acciona. Aquesta empresa havia signat un memoràndum d’entesa amb la navarresa Servinabar, de la qual se sospita que l’exsecretari d’Organització del PSOE era propietari del 45%, que implicava uns pagaments del 2% del total de la concessió que s’aconseguís. En relació amb aquestes operacions ja estava imputat Fernando Agustín Merino, que llavors era director del departament de Navarra i la Rioja, al qual Koldo es refereix en les comunicacions com a Cordobés i Cordo, que hauria actuat d’enllaç per vincular les obres adjudicades amb l’empresa de Cerdán.

"Notòria insistència"

Així, l’anàlisi portada a terme per la Guàrdia Civil dels dispositius mòbils agafats als integrants de la trama ha permès constatar "l’interès mostrat per Cerdán" en licitacions del Ministeri de Transports, com va ser el cas d’una carretera a Logronyo o el Pont del Centenari de Sevilla. De fet, consta una conversa del 22 d’abril del 2019 entre tots dos en què l’assessor d’Ábalos assegura que el qui va ser director general de Carreteres Javier Herrero –imputat en la part de la causa que instrueix l’Audiència Nacional– havia hagut de pressionar molt l’exsecretari d’Estat Pedro Saura per avançar en la licitació de "Sevilla".

Aquesta adjudicació, en què l’UCO destaca "una notòria insistència de Cerdán", va acabar per materialitzar-se el 17 de maig del 2021 per un import de 71.404.645 euros, tot i que el 20 de juny del 2023 hi va haver una modificació del contracte per la qual es va ampliar l’import esmentat fins a 84.983.366 euros. D’aquest total, l’empresa Servinabar se’n va emportar 1.801.914 euros.

Una dinàmica similar ha detectat l’UCO en relació amb una altra sota sospita, com és la del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona). També aquí es va signar un memoràndum d’entesa, rubricat entre Acciona i Servinabar el 6 de maig del 2019.

El 30 de maig del 2019, l’expresidenta d’Adif Isabel Pardo de Vera, també imputada, va escriure a Koldo García per informar-lo del resultat de l’obertura d’ofertes econòmiques a Sant Feliu. Aquell mateix dia va tenir lloc l’obertura de sobres avaluables mitjançant fórmules (ofertes econòmiques), i la d’Acciona era la novena més barata sense caure en baixa temerària. Pel que fa a la puntuació tècnica, Acciona Construcción va obtenir la puntuació més elevada, amb una nota de 39,24 sobre 40 i, finalment, va resultar adjudicatària del contracte el 4 de novembre del 2019 per un import de 51.760.263 euros, dels quals Servinabar va rebre 1.035.199 euros.

La declaració de l’Alconchel podria estar relacionada amb una altra part de l’informe de l’UCO que apunta que Cerdán va demanar a Koldo García el gener del 2019 que en gestionés la inclusió en la comitiva oficial d’un viatge que havia de fer Ábalos al Marroc en què es pretenia negociar un contracte milionari. Es tractava que Acciona participés en l’obra del port de Kenitra. La inversió total seria superior a cinc mil milions de dírhams (467 milions d’euros), i dies abans del viatge l’empresa de la qual UCO sospita que Cerdán era copropietari (Servinabar) va signar un memoràndum amb Acciona per participar en aquesta "oportunitat de negoci".

Mascaretes, a judici

Aquella nova fase de la investigació al Tribunal Suprem es reprèn després d’una setmana en què el magistrat Puente ha canviat radicalment la situació de José Luis Ábalos i Koldo amb el seu ingrés a presó davant la proximitat del judici i les elevades penes que demanen per a tots dos tant la Fiscalia Anticorrupció com les acusacions populars. La decisió s’adopta a l’altra peça que compon la causa: la relativa als contractes signats amb Soluciones de Gestión, vinculada al comissionista Víctor de Aldama, per organismes dependents de Transports per a l’adquisició de mascaretes durant la pandèmia.

Es tracta d’un canvi de situació del qual l’instructor els avisava en les resolucions i que fins i tot va plasmar per escrit en la interlocutòria del 15 d’octubre, quan els va citar a declarar per última vegada i tots dos es van acollir al seu dret constitucional de no fer-ho, com aquest mateix divendres va fer Koldo a l’Audiència Nacional, al denunciar que, a diferència d’Aldama, encara no li havien tornat els seus telèfons.

Notícies relacionades

Feijóo adverteix Sánchez que els "mafiosos" es delaten entre ells

La pitjor tirania és la judicial

En aquesta resolució d’octubre, el jutge Puente ja esmentava l’increment de risc de fuga que comporta la proximitat del judici d’aquesta peça, la instrucció de la qual és molt més avançada que la relativa a les presumptes irregularitats en les adjudicacions d’obra pública, en què ara se centren les indagacions.

Ara per determinar que el risc de fuga és "extrem" o "màxim" –segons el defineix el jutge en l’ordre de presó–, han resultat clau les altíssimes peticions de presó plantejades per part de les acusacions. Anticorrupció sol·licita 24 anys de presó per a Ábalos i 19 anys i mig per a Koldo García, així com unes multes de 3,9 milions d’euros, mentre que les acusacions populars, dirigides pel Partit Popular, sol·liciten 30 anys per a cadascú.