El PSC guanyaria a Barcelona per la mínima, segons un sondeig de Foment

Una enquesta encarregada per Foment del Treball atorga al PSC una estreta victòria en les pròximes eleccions municipals a Barcelona, que es disputaran el maig del 2023. El sondeig –basat en 1.000 entrevistes efectuades en l’última setmana de setembre– augura una contesa electoral renyida, que els socialistes, ERC i Barcelona en Comú es disputarien les tres primeres places amb un escàs marge de diferència, amb Junts seguint-los a no gran distància. A part, l’estudi elaborat per l’Institut Opinòmetre concedeix un suspens a la gestió del govern de l’alcaldessa Ada Colau. El bipartit de comuns i socialistes mereix una nota mitjana de 3,75 punts per part dels enquestats.

Si es compleix el vaticini, els comicis crearien un escenari de nou fragmentat en l’ajuntament i incert quant a la governabilitat, que quedaria condicionada als pactes entre forces polítiques per assegurar-se la majoria en el ple, que cap partit sembla tenir a l’abast per si sol. L’enquesta assigna un 10,8% d’intenció de vot al PSC, sotjat per ERC, que obtindria el 10,1% dels sufragis. Barcelona en Comú cauria a la tercera plaça, amb una estimació del 9,5%. 

Per darrere dels tres partits amb més opcions de triomf, Junts obtindria el 8,1% dels suports. Al furgó de cua, figuren el PP amb el suport del 4,4% dels votants; Cs, amb el 2,7%; la CUP, amb el 2,1%, i Vox, amb l’1,2%, mentre que altres forces aconseguirien el 2,5% dels sufragis. Els indecisos són majoria i engloben el 35,8% dels consultats.

La translació dels percentatges a regidors corrobora que la divisió perduraria en el ple municipal, sense cap formació que es destaqui al capdavant del consistori. El PSC pujaria dels vuit regidors que compta ara a una forquilla entre 11 i 12. ERC mantindria els 10 representants o en podria guanyar un més, mentre que els comuns estarien en condicions d’igualar els 10 regidors que sumen ara, amb risc de perdre’n un. Junts creixeria de cinc a vuit o nou regidors i el PP conservaria dues actes o, en el millor dels casos, en cobraria una més. La resta de forces no ingressarien en el consistori, d’acord amb la mateixa projecció.    

Trias i Maragall, els més valorats

Els postconvergents no han escollit encara el seu candidat, si bé l’enquesta planteja la hipòtesi que Xavier Trias sigui l’elegit. L’exalcalde rep la valoració més alta, empatat amb el republicà Ernest Maragall. Tots dos s’anoten 4,4 punts. Els persegueix el socialista Jaume Collboni, amb un 4,1. L’expresident del Barça i eventual candidat d’una possible llista independent, Sandro Rosell, aconsegueix un 3,3, una dècima més que Colau, que empata amb un 3,2 amb la conservadora Eva Parera (Valents). Més mal valorada és l’eurodiputada Dolors Montserrat, que ha sonat com a alcaldable del PP. Obté un 2,5, mentre que Joan Garriga (Vox) es queda en un 2,1.

De l’enquesta trasllueix un judici crític amb el mandat de Colau. El 20,3% dels entrevistats castiguen l’acció de l’ajuntament amb un zero. El 74,6% dels entrevistats per a l’estudi de Foment del Treball creuen que un canvi al capdavant de l’alcaldia és necessari. 

Els electors del PSC adjudiquen només un 3,86 de nota a l’actuació del consistori, en el qual els socialistes són socis en l’executiu liderat pels comuns. Els simpatitzants d’ERC desaproven al bipartit amb un 3,95, una puntuació una mica més benèvola que els socialistes. Igual que als recents baròmetres municipals, les demandes de més seguretat (31,3%) i més neteja (15,7%) prevalen sobre la resta.

Consulta sobre el Prat i les superilles

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El sondeig promogut per la patronal inquireix també per dues qüestions en les quals l’organització empresarial presidida per Josep Sánchez Llibre ha discrepat amb Colau: l’ampliació de l’aeroport del Prat i l’extensió de les superilles a Barcelona. La pretensió d’incrementar la capacitat de l’aeroport, frustrat ara fa un any, genera opinions enfrontades: el 36,3% es manifesta partidari del projecte, un 35,6% s’hi oposa i un 23,2% es mostra indiferent. La majoria dels votants del PP (69,2%), Junts (64%), Cs (55%), PSC (46,7%) i ERC (38,1%) són favorables a l’ampliació, mentre que predominen els detractors entre els seguidors de la CUP (65,2%), Barcelona en Comú (64,8%) i Vox (45,5%).   

En canvi, les crítiques a les superilles s’imposen amb una mica més de claredat, d’acord amb l’estudi. El 46,9% rebutja l’expansió de zones per als vianants, en les quals es redueix espai per al trànsit de vehicles, ara en fase d’obres en algunes vies de l’Eixample. En canvi, un 27,3% dels consultats es pronuncia a favor i un 21,7% evita posicionar-se. Els electors dels comuns són els únics que beneeixen les superilles, mentre que prevalen els que les rebutgen entre els simpatitzants de les altres opcions polítiques. El 74,9% dels enquestats identificats amb Junts s’expressen contra el model que l’equip de Colau ha impulsat. També es declaren en contra el 71,4% dels votants del PP, el 62,1% dels de Cs, el 50,2% dels de la CUP, el 47,4% dels d’ERC i el 42,1% dels del PSC.