Rency, la jove veneçolana que va arribar a Espanya sense recursos i ara té un imperi de perruqueries: "Hi va haver moments en què no tenia ni per menjar"

Hi ha trajectòries que no s’expliquen només amb xifres o resultats. La de Rency Luz Bracho, de 33 anys, n’és una. La seva història a Càceres va començar fa un parell d’anys amb la necessitat més bàsica: tirar endavant amb el seu fill en un entorn completament desconegut.

Va arribar a Espanya des de Veneçuela fa poc més de dos anys. El seu primer destí va ser León, però no hi va trobar l’espai que buscava per començar de nou. "No vaig veure oportunitats", recorda. Va decidir traslladar-se a Càceres, on una coneguda la va ajudar a trobar una habitació. No tenia feina, tampoc la documentació regularitzada i s’havia de fer càrrec del seu fill, que aleshores tenia nou anys. En aquest context, la prioritat era senzilla: generar ingressos com fos.

El seu punt de partida va ser el seu ofici. Va començar a oferir serveis de perruqueria a domicili a través de contactes en grups de migrants. "Jo vaig aprendre quan era petita i vaig començar a oferir serveis a domicili per guanyar-me el pa de cada dia", explica. Es desplaçava per la ciutat amb el seu material, organitzant la jornada en funció de l’horari escolar del seu fill o emportant-se’l amb ella quan no tenia cap altra alternativa. Era una forma de subsistència, però també el primer pas d’alguna cosa més.

Un punt d’inflexió

Quan semblava que començava a estabilitzar-se en una altra feina, va patir un accident que ho va canviar tot. Una caiguda amb patinet elèctric li va provocar la fractura de tíbia i peroné, i la va obligar a passar pel quiròfan i a iniciar una recuperació llarga i complicada.

La situació va derivar ràpidament en un escenari crític. Sense poder treballar, sense ingressos i amb un menor a càrrec seu, depenia de l’ajuda puntual de persones pròximes. "Hi va haver moments en què no tenia ni per menjar, que el meu fill em demanava menjar i jo sabia que no li podria oferir res", reconeix. El petit anava a l’escola en condicions precàries i els Serveis Socials van arribar a intervenir davant la situació en què es trobaven.

Durant aquell període, la van derivar a un programa d’acollida per a persones migrants de la Fundació Accem, on va poder disposar d’allotjament temporal a l’hotel ARA i cobrir necessitats bàsiques. Aquella etapa va suposar un alleujament momentani, però també un punt de reflexió. "La meva meta era clara: tenir el meu saló de bellesa", afirma.

Tornar a començar des de zero

A mesura que avançava la seva recuperació, va reprendre l’activitat. Ho va fer abans d’estar completament recuperada, ajudant-se amb crosses i acceptant qualsevol servei que pogués fer. "Sortia coixa a fer un pentinat, unes celles, el que em sortís", relata.

En paral·lel, va començar a invertir en el seu projecte. Amb els diners que obtenia, adquiria a poc a poc material de segona mà: mobiliari, eines i elements bàsics per a un futur local. Tot s’acumulava a l’habitació on vivia amb el seu fill, configurant de manera precària el que més endavant seria el seu negoci.

El moment clau va arribar quan va regularitzar la seva situació administrativa i va poder accedir a una ajuda destinada a l’emprenedoria de la Junta d'Extremadura. Aquest impuls li va permetre fer el pas definitiu i obrir el seu primer local al centre comercial 'El Descubrimiento'. "Era un local petit, amagat, però era meu", recorda.

Consolidació i creixement

Lluny de ser un punt final, aquell primer establiment va ser l’inici d’una nova etapa. La clientela que havia construït durant la seva feina a domicili es va començar a traslladar al local, generant una base estable. "Una clienta en porta una altra, i així vaig anar creixent", explica. Amb el temps, va decidir fer un pas més i traslladar-se a un nou espai a la Ronda del Carmen, amb millors condicions i més visibilitat. Allà va ampliar serveis i va consolidar la seva activitat professional.

El projecte també va adquirir una dimensió familiar. Rency va portar la seva germana des de Veneçuela, la va ajudar a regularitzar la seva situació i la va incorporar al negoci. Ara ha aconseguit obrir un altre negoci al carrer Sánchez Manzano que, en aquest cas, és la seva germana qui gestiona. A més, també ha aconseguit portar la seva altra germana: "Tant de bo pugui obrir una altra perruqueria més per a ella", reconeix.

Més enllà del negoci

Més enllà dels resultats empresarials, el seu recorregut reflecteix un procés d’integració marcat per l’esforç i la constància. De viure en habitacions compartides ha passat a disposar d’un habitatge de lloguer amb la seva família. De la incertesa inicial a una situació d’estabilitat.

Notícies relacionades

Un jutjat de Lleida perdona gairebé 100.000 euros de deute a una dona pels préstecs que la seva exparella va deixar de pagar

El fort vent obliga a suspendre la circulació de trens entre Figueres i Portbou

Rency insisteix en una idea que travessa tota la seva experiència: la implicació personal. "No vaig venir a viure d’ajudes, vaig venir a treballar. Tot el que he aconseguit ha estat, primer gràcies a Déu, i després gràcies al meu esforç", assegura. Per a ella, aquelles subvencions van ser un impuls puntual, però el veritable canvi ha estat en la feina diària.

Avui, la seva història no es mesura només en els dos locals que ha aconseguit obrir, sinó també en el camí recorregut fins a arribar-hi. Càceres la ciutat on va arribar sense res, és ara el lloc on ha construït el seu present. "Espanya és un país d’oportunitats, però cal tenir moltes ganes de treballar", conclou.