Habitatge
La recerca d’un pis en propietat creix entre els joves de l’àrea de Barcelona
Les últimes dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge assenyalen que una mica més de 1.300.000 catalans busquen habitatge de manera activa
Bloques de edificios en Bellvitge /
La demanda d’habitatge no para d’augmentar a l’àrea de Barcelona i al conjunt de Catalunya. Les últimes dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) exposen que cada vegada més catalans busquen pis. Concretament, un 19,4% de la població resident de Catalunya major de 16 anys buscava pis de manera activa en l’últim trimestre de 2025. Una xifra que es tradueix en una mica més d'1.300.000 persones, és a dir, 300.000 (o un 30%) més que fa un any. Tot i que la demanda creix en les diferents modalitats i grups d’edat, destaca l’augment de joves menors de 30 anys que busquen pis en propietat.
L’última edició de l’«Enquesta de demanda d’habitatge a Catalunya», publicada aquest març, destaca que l’increment «més rellevant se situa en la població d’entre 16 i 29 anys» (amb un augment de 10,2 punts percentuals). A més, aquest col·lectiu és també el que mostra el canvi més important respecte a la preferència del règim de tinença, amb un augment de la recerca de propietat de 10,4 punts.
Tot i que l’informe no entra en detalls sobre els motius, Carles Donat, codirector de l’O-HB, explica que, en l’últim any, ni els ingressos han augmentat de manera significativa —l’INE reflecteix un creixement interanual del 2,4% en el segon trimestre de 2025—, ni hi ha hagut un descens dels preus en la compravenda d’habitatges, que, de fet, han assolit xifres rècord des del «boom» immobiliari de 2008. Tanmateix, la saturació del mercat de lloguer ha portat milers de joves a apostar per la compra. L’únic canvi recent rellevant han estat els crèdits subvencionats i altres noves ajudes de la Generalitat i el Govern espanyol per incentivar l’accés a la propietat a ciutadans de fins a 35 anys.
Entre aquestes ajudes, destaquen el préstec de fins a 50.000 euros facilitat per l’Institut Català de Finances (ICF) a un interès del 0% que no es tornarà fins que la hipoteca de l’habitatge estigui pagada i el programa de lloguer amb opció de compra del Govern d’Espanya amb ajudes de fins a 30.000 euros per a joves amb la finalitat de facilitar-los la compra del seu primer habitatge.
Distorsió entre les expectatives i els preus
Amb tot, la majoria de demandants a Catalunya (39,9%) ja fa més d’un any que busquen habitatge, sigui de lloguer o de compra. En aquest apartat hi ha, això sí, unes «diferències territorials significatives», atès que a l’àrea metropolitana de Barcelona el percentatge de veïns que busquen pis des de fa més d’un any (47,1%) és molt més elevat que a la resta de Catalunya.
Uns temps que, en bona part, es poden explicar a causa de la diferència entre les possibilitats reals dels demandants d’habitatge i els preus de mercat de lloguer i propietat. L’enquesta assenyala que, en el marc de les compravendes, la immensa majoria busca pis per un preu entre els 80.000 i els 240.000 euros (el 56,8% del total) i tan sols un 30,4% dels enquestats que aspiren a comprar un pis busquen per sobre d’aquests 240.000 euros.
En els lloguers, la radiografia de l’O-HB apunta que els trams més sol·licitats són d’entre 400 i 600 euros (el 31,3% dels enquestats) i el tram immediatament superior: de 600 a 800 euros (28,7%). Així mateix, un 12% dels demandants de lloguer no està disposat a pagar més de 400 euros al mes pel lloguer d’un pis. Aquestes xifres contrasten dràsticament amb els preus dels arrendaments registrats per l’Institut Català del Sòl (Incasòl), que al conjunt de Catalunya es van situar en 876,83 euros al mes en el tercer trimestre de 2025 —últimes dades disponibles—, el seu rècord històric. Una xifra encara més agreujada en el cas de Barcelona i la seva conurbació (1.017,03 euros).
Capacitat de compra
L’estudi també pregunta a les persones que busquen llogar si tindrien la possibilitat de comprar un habitatge. Un 21,2% de les persones preguntades afirma que sí, però que prefereix optar pel lloguer, mentre que la immensa majoria (un 69,9%) assegura que no té capacitat per comprar un habitatge. Entre aquestes últimes, el principal obstacle que assenyalen és la impossibilitat d’assumir l’entrada d’una hipoteca, tot i que sí que podrien fer front a les quotes mensuals si hi poguessin accedir. De fet, dades recents del Col·legi Notarial de Catalunya reflecteixen que només un 12% dels menors de 31 anys compra habitatge a Catalunya.
La percepció de l’esforç econòmic que suposa afrontar les despeses de l’habitatge presenta també diferències «marcades» en funció de l’àmbit territorial. Així, a l’àrea metropolitana de Barcelona predomina la percepció que són una «càrrega feixuga» (49,6% dels enquestats en aquesta àrea ho consideren), mentre que a la resta de Catalunya es valoren com una «càrrega raonable» (47,7%).
Els resultats de l’enquesta recullen la demanda d’habitatge de la població que fa més d’un any que viu a Catalunya, per la qual cosa no inclou la població que encara no hi resideix, que acaba d’arribar, ni la de les persones jurídiques. Carles Donat remarca que la idea de l’enquesta és que tingui continuïtat per comptar amb una sèrie històrica que permeti veure l’evolució de la demanda, però assenyala que ja es poden veure algunes tendències que responen a polítiques concretes, com els crèdits d’emancipació per a joves.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tipus d’interès El preu de l’euríbor avui, 31 de març: arriba l’alleujament tan anhelat per als titulars d’una hipoteca
- Finances personals Arcadio Barrera, jubilat, demana justícia: «No volem escoltar més sobre tràmits i sobre esperes interminables»
- Pla Kanpai Detinguts dos 'teloners' per marcar camions per robar a l’AP-7 a Tarragona
- Guerra a l’Orient Mitjà Itàlia nega als EUA l’ús de la base militar de Sigonella per als seus vols cap a l’Iran
- Mercat laboral Els salaris a Espanya pugen menys que a la UE, malgrat que és la gran economia que més creix
