29 d’octubre

El ple de Barcelona votarà sobre l’amnistia i l’autodeterminació de Catalunya

L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació exhibeix el suport de 300 entitats i 200 municipis

El ple de Barcelona votarà sobre l’amnistia i l’autodeterminació de Catalunya
2
Es llegeix en minuts
Sara González

El ple de l’Ajuntament de Barcelona votarà el pròxim 29 d’octubre si la capital catalana s’adhereix a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA), que impulsen noms tan coneguts com David Fernàndez, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Anna Sallés. La iniciativa busca visibilitzar una majoria de la societat catalana que tanca files amb la defensa de l’autodeterminació i la petició d’amnistia per més que persisteixin discrepàncies en l’independentisme.

Aquest va ser el repte que va assumir a l’abril l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA) i pel qual s’ha arremangat durant sis mesos per sumar la complicitat d’entitats socials, sindicats i municipis. Encara els queden dos mesos més de feina, però per ara exhibeixen el suport de 300 entitats, sindicats, moviments socials i patronals de tota índole i l’adhesió de 200 municipis des que al juliol van decidir enviar el manifest als ajuntaments. Preveuen que siguin més, fins a 800 –el 80% del total–, i confien que a partir del 29 d’octubre en aquesta llista hi hagi Barcelona.

Aquest és el dia en què votarà la capital catalana la moció que portaran al ple ERC i Junts i per a la qual el vot afirmatiu de Barcelona en Comú serà determinant. Formalment els comuns no estan adherits a l’Acord Social com a partit, però la consigna de la formació d’Ada Colau als seus quadros municipals és que hi votin o a favor o abstenció. Fernàndez ha explicat que a finals del juliol van mantenir una reunió amb la cúpula de la formació i que d’aquestes converses «fluides» dedueixen que es derivarà un suport que consideren transcendental.

Superar la dicotomia sí/no

Notícies relacionades

La vocació dels impulsors, encarregats aquest dimecres de fer balanç dels suports obtinguts fins ara, és evidenciar que hi ha un nexe transversal capaç de sobreposar-se a les divisions que avui sumin en una crisi els partits independentistes, una opció que se situa per sobre fins i tot de la dicotomia entre el «sí» i el «no» a la independència. «És un reclam majoritari de la societat catalana, aquest és un dels espais més transversals, queda acreditat en els suports rebuts, cosa que no és fàcil en aquests moments de baralles», ha admès Forn, membre de Junts que està ara en ple debat sobre la sortida del Govern.

Al terreny de les entitats hi ha una presència notable i variada del teixit social de Barcelona. S’hi han sumat des de la Cambra de Comerç de Barcelona al Sindicat de Llogateres o l’Ateneu Barcelonès i Irídia. Un ampli ventall d’adhesions de tota naturalesa a què esperen sumar aviat el de les universitats, que treballen en un manifest conjunt. Per ara, UGT i CCOO no n’han subscrit la iniciativa.