Parla el barri

¿Què ha de substituir el malaguanyat Tauró del Carmel?

  • El projecte artístic i comunitari El Carmel Mossega fa mesos que dialoga amb el veïnat sobre el futur del mur del carrer de Santuari, després que l’ajuntament esborrés la ja icònica obra del prestigiós muralista italià Blu

¿Què ha de substituir el malaguanyat Tauró del Carmel?

RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En una idea hi ha consens: fins que el van perdre no es van adonar de fins a quin punt els importava. «Les pèrdues les notes quan et falten», assenyala Iñaki Andrés, veí del Carmel, qui en tot moment deixa clar que parla de forma personal. «De vegades es parla ‘dels veïns’ com si fossin un col·lectiu homogeni i no ho són, són la suma de moltes persones; no hi ha una única opinió ‘dels veïns’», puntualitza abans d’explicar com va viure el traumàtic esborrament de l’icònic Tauró del Carmel a finals de maig de l’any passat. «La gent es va indignar perquè no tenia consciència que desapareixeria, però l’essència de l’art urbà és que és efímer, no és el Colosseu», diu fent broma l’home, membre del col·lectiu Carmel a la vista, que considera que la desaparició de l’esqual capitalista de Blu suposa «una oportunitat», «no només repensar què volem al mur de Santuari, sinó per repensar com volem que sigui la ciutat i l’espai públic».

L’Andrés té clares dues coses: que l’espai públic és un lloc idoni per «posar-li arracades, per posar-li collarets; per embellir-lo», i que l’art, les arts, no tenen una missió merament decorativa. «De vegades les arts ens plantegen situacions dures o difícils, i aquest era el missatge del Tauró», afirma aquest actiu jubilat, qui ha jugat un paper important a El Carmel Mossega, projecte artístic i comunitari realitzat per l’associació B-Murals en el marc del Pla de Barris, que té per objectiu reflexionar sobre l’art urbà en aquest barri popular marcat per unes costes impossibles, partint del buit creat al carrer de Santuari després de l’esborrament del malgrat la seva no massa llarga vida (va ser pintat el 2009) icònic mural «per al manteniment del mur», segons va defensar el municipi.

«Durant aquest procés he pensat molt en allò que expliquen de Picasso, que quan pintava un retrat i la senyora li deia que no s’assemblava en res a ella, ell li responia ‘no es preocupi, senyora, ja s’hi assemblarà’. L’art crea la realitat; en aquest sentit el procés d’El Carmel Mossega és estimulant. L’espai públic necessita no només decoració, necessita també ideologia. Sempre hi ha ideologia», prossegueix l’Andrés. És evident que a l’enyorat mural de Blu –un depredador fet amb bitllets devorant les sigles del Partit Comunista que estaven ja a la paret des de molts anys abans– n’hi havia.

¿Què ha d’explicar el futur mural al més emblemàtic mur del barri? D’això en parlen veïns d’edats i opinions molt diverses en els últims mesos en el marc de l’esmentat procés.

El resultat del debat –que s’ha tingut en diferents formes, en carpes instal·lades en diversos punts, des de la placeta davant el mític Bar Las Delicias, refugi de Pijoaparte fins al mercat, s’exposa des del juny en una petita mostra a la biblioteca, que girarà pels equipaments del barri. I tot aquest material també serà entregat a un artista de primer nivell -Blu, l’autor del mural original, és el segon artista urbà més important del món, immediatament després de Bansky– perquè capti l’essència i la identitat del barri i elabori a partir d’ell el nou projecte, una cosa que, si res falla, ha de passar abans d’acabar l’any.

Merescuda quota veïnal

Montserrat Montero, presidenta de la renovada (i feliçment feminitzada) associació de veïns del barri, recorda que el mural de Santuari tenia una particularitat: en respectava un altre de previ de l’associació de veïns que hi havia en un racó del mur, una cosa que tornarà a passar amb el nou mural. «Ens reservaran aquest racó, com una cosa vitalícia», assenyala. «Com a associació, veurem què es fa al mural gran i en funció del que facin, nosaltres farem una cosa o una altra; però la meva idea és reflectir la interculturalitat que ens caracteritza i el paper de la dona», avança.

A ulls d’Ana Manaia, codirectora de B-Murals i responsable de projectes participatius de l’entitat, El Carmel Mossega ha servit perquè» els veïns passin el seu dol; hi va haver una part contestatària de com era possible que esborressin una cosa que ja formava part de la identitat de barri». «Fins ara teníem un mural i ara tenim una perspectiva d’un nou mural», afegeix amb optimisme remarcant que en el Carmel hi ha un patrimoni artístic que és el muralisme. «Estem fent història. Hi ha hagut un barri que a causa d’aquest desastre [l’esborrament] ha reaccionat i s’ha adonat del seu amor per l’art urbà. L’eliminació de mural ha aflorat aquesta sensibilitat i ara els veïns s’han manifestat i han dit la seva», prossegueix Manaia.

Notícies relacionades

El responsable del Pla de Barris al territori, Xavier Moreno, destaca amb orgull que del procés participatiu van sortir moltes idees que anaven més enllà d’aquesta paret, com la voluntat de fer més murals al barri, al centre cívic o al pati de l’escola.

Com serà finalment el nou grafiti ho decidirà l’artista que finalment el realitzi –el nom del qual no poden dir perquè encara no el tenen confirmat–, però el que sí que està clar és que ho farà amb dues consignes clares: aquest ha de reflectir la identitat del batallador Carmel, perfectament captada en aquests mesos de procés, i –aquí la part menys bonica– ser cosncient que la nova obra també serà efímera. És molt probable que en uns anys el consistori hagi de tornar a tractar les filtracions del mur; però aquest serà un altre capítol de la història.

Temes:

Art