DEBAT SOBRE EL MODEL DE CIUTAT

¿Barcelona no és ciutat per a artistes urbans?

Persones vinculades al món del gratifi creen la plataforma Walls4us per dialogar sobre el futur de la gestió d'aquesta disciplina a la capital catalana

Reivindiquen obrir el debat sobre l'alliberament d'espais públics per a intervencions artístiques i millorar les condicions laborals dels artistes

zentauroepp54275439 grafiti200729094422

zentauroepp54275439 grafiti200729094422 / ELISENDA PONS

6
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En lletres blanques sobre un fons negre, color que marcava la jornada, una llista de noms i edats. Noms com el de Lucrecia Pérez, primera víctima del racisme i la xenofòbia reconeguda com a tal, assassinada a Madrid el 1992 per un guàrdia civil. O el de Samba Martine, la mort de la qual després de ser tancada al CIE d’Aluche, també a Madrid, va inspirar Juan Diego Botto per escriure ‘Un trozo invisible de este mundo’. O el d’Idrissa Diallo, mort al CIE de la Zona Franca, a Barcelona, la nit de Reis del 2012 amb només 21 anys, tot just un mes després de saltar la tanca de Melilla. L’obra, en una de les parets del parc de Les Tres Xemeneies, al Poble Sec, formava part de The Black Wall Movement, acció celebrada el passat 5 de juny en el marc de les protestes per l’assassinat a Minneapolis de George Floyd.

El títol de l’obra, en lletres ben grans, era ‘Aquí también la policía mata’, tot i que aquest no va durar ni 24 hores. Dissabte es va despertar esborrat. Pintat de negre. «Aquest acte de censura va ser la gota que va fer vessar el vas», assenyalen els impulsors de l’acabada de crear plataforma Walls4us, nascuda per obrir el debat sobre l’alliberament d’espais públics per a intervencions artístiques a Barcelona, ciutat que, als seus ulls, va viure un «genocidi artístic» en els primers 2000, amb una ordenança del civisme que, consideren, «va tenyir de gris la ciutat i va provocar l’exili de molts dels seus artistes urbans». Fa uns dies van mantenir una primera reunió amb representants de l’ICUB per exposar les seves demandes i es van emplaçar a tornar a asseure’s després de l’estiu. 

Així es va despertar l’endemà l’obra anònima ‘Aquí también la policía mata’ / instagram

«Necessitem anar cap a un model que no exploti els artistes. Si el sector cultural és precari en general, al món de l’art urbà aquesta precarietat es multiplica per 10. A Barcelona, en la majoria d’espais no paguen als artistes, paguen en visibilitat», assenyala Esteban Marín, president de la Fundació Contorn Urbà, vinculada al grafiti i a l’art urbà que treballa sobretot a l’àrea metropolitana sud (tenen la seu a l’Hospitalet) i un de les impulsores de la nova plataforma, que té també per objectiu a mitjà termini impulsar la creació d’un sindicat d’artistes d’art urbà, segons apunta Walaâ Hechach, secretària de l’associació Fils, una altra de les entitats impulsores del debat.

Renovar el paradigma

«És imprescindible replantejar i renovar el paradigma cultural de la ciutat», afegeix Conse, artista local de llarga experiència malgrat la seva curta edat. Té 26 anys, però pinta des dels 12 anys. És l’autor, per exemple, d’un impressionant mural del rostre d’una dona en una nau al Bon Pastor. Obra d’enormes dimensions que va gestionar ell mateix amb el propietari de l’edifici i que, malgrat que fa molts mesos que és allà, és pràcticament desconeguda per a la majoria de barcelonins donada la seva ubicació perifèrica. «No pot ser que els artistes ens hàgim de buscar la vida als afores, o directament fora de la ciutat, perquè ens hagin expulsat del centre», prossegueix el jove artista, impulsor de la iniciativa Back to the walls, de la qual va néixer l’associació Fils, precisament amb aquests objectius.

Plaça de Botticelli, un dels llocs icònics per als artistes urbans. / Elisenda pons

Debat sobre la llibertat

Un dels punts que la nova plataforma qüestiona és el funcionament dels coneguts com «murs lliures», que actualment funcionen a través de la web i l’aplicació Wallspot, ideada i gestionada per l’associació Reboninart, entitat cultural especialitzada en el desenvolupament de projectes d’art urbà. Qualsevol que desitgi fer ús d’un dels 10 murs legals oberts a la ciutat en el marc d’aquesta experiència entra a la seva web, es registra, selecciona el mur que desitja, i el reserva. Un sistema que a ulls de Marc Garcia, fundador i director de Rebobinart, és «el més democràtic possible», ja que pot pintar qualsevol que el sol·liciti de forma segura, només fa falta registrar-se.

A ulls dels impulsors de Walls4Us, en canvi, el registre previ és una «tutela innecessària». «No els poden anomenar murs lliures si són tutelats; si has de demanar permís entrant en una pàgina web en la qual has de donar les teves dades. A moltes ciutats del món es donen experiències de murs realment lliures, en què l’únic que hi ha és una petita placa amb les normes bàsiques de convivència: recull el teu material quan acabis, estan prohibits els missatges d’odi i pinta dins del marc, no a la façana del costat», argumenta Marín.

‘Nur Gallery’ a l’hort de Germanetes, gestionat amb els veïns / elisenda pons

Aquesta última norma de convivència –pintar dins del marc– o, més concretament, el seu no compliment, és un dels problemes que s’està vivint al parc de Les Tres Xemeneies; el primer espai guanyat per pintar de forma legal després de l’entrada de vigor de l’ordenança del civisme. «Va ser la primera llicència que vam aconseguir, el 2012, després d’una negociació amb el districte de Sants-Montjuïc», recorda el president de Rebobinart. Els murs legals són els tres centrals i el cub, però la gent pinta molt més enllà, cosa que ha generat queixes veïnals i la creació d’una taula de treball específica per intentar resoldre l’assumpte. 

El portaveu de Rebobinart defensa que l’entrada en funcionament dels ‘murs lliures’ va obrir els espais a nous públics. «Abans, quan només es podia pintar de forma il·legal, només pintaven els que s’atrevien a trencar les regles. En vuit anys, per exemple, hem passat d’un 1% a un 10% de dones», assenyala García. 

Notícies relacionades

Fonts municipals assenyalen que tant l’ICUB  com l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, com a «referents per establir els criteris generals per fer possible les intervencions d’art urbà a la ciutat en funció del que permeten les diferents ordenances i normatives municipals», intenten mantenir una interlocució estable amb el sector de l'art urbà i intenten mantenir relacions i trobades periòdiques amb diverses entitats i col·lectius formals de la ciutat. «En aquest sentit es va fer una trobada amb representants de la nova plataforma, igual que aconsegueix altres entitats, on es van plantejar aspectes relatius al model de gestió i funcionament dels murs actualment en marxa, i es va acordar crear al setembre un espai de relació i debat sobre possibles millores i orientacions on tinguin cabuda els diferents agents i col·lectius».

Caldrà esperar al setembre per veure com evoluciona el diàleg.

Reforçar les aliances amb el teixit comunitari

Un dels temes que s’està debatent aquests dies en el món dels artistes urbans és la necessitat que les obres als carrers de la ciutat es vinculin a projectes amb el territori, que formin part de la realitat dels veïns. Que signifiquin alguna cosa per a ells. Experiències que ja s’han viscut en alguns barris, moltes vegades vinculats a projectes amb joves (com als accessos a l’Àgora de les Dones, a Ciutat Meridiana), que tenen un camí més llarg si s’aposta per ell. «No es tracta que qualsevol que s’apunti en una web pinti qualsevol cosa, sinó de crear dibuixos que tinguin sentit als barris, per als barris», reivindica Walaâ Hechach des de Fils. La jove posa com a exemple la galeria oberta fa poques setmanes a Calàbria amb Consell de Cent, en un espai ocupat per veïnes del barri –amb el vistiplau municipal– per traslladar el seu hort urbà després de trobar el terra contaminat en el seu espai original, a Germanetes. L’espai havia quedat lliure després de treure els barracons en els quals es va acollir, també de manera provisional joves migrants no acompanyats perquè no dormissin en comissaria. Els membres de l’associació Germanetes Jardins d’Emma –responsables de l’hort– volien recordar d’alguna manera aquella història, van contactar amb Fils i va néixer la Nur Gallery (Nur era el nom del centre). 

Temes:

Grafitis