Barcelona, 5 AM: després de la calma, la tempesta

1.  – Menys trànsit

La majoria de la circulació de matinada a Barcelona es compon de taxis, transport públic, vehicles de serveis de neteja, furgonetes de repartiment, cotxes policials... Molt poc vehicle privat. Tot flueix en el trànsit de la gran ciutat a aquelles hores i, sorprenentment, amb bastant respecte per les normes i els senyals. Sempre hi ha excepcions, és clar, però no es respira l’hostilitat d’altres hores de la jornada.

2.      – Menys vianants

La ciutat, ja era hora, ha canviat el pas i ha posat el focus en el vianant. Caminar per la trama metropolitana comença a ser (i ho serà més en els pròxims anys, ja ho veuran) l’eix que marca l’estratègia pública de la mobilitat. Però ai, el vianant és un indòmit animal urbà. I s’acaba convertint en perill. El transeünt, tant en solitari com en grup, és imprevisible. Canvia el ritme i la direcció del seu desplaçament sense avís previ. Creua quan i per on no toca. No tots, és clar. Però l’absència de vianants de matinada acaba sent un respir per al ciclista matiner.

3.      – Menys soroll

No és un tòpic. I ho dic per experiència pròpia. La falta de llum natural de matinada ve acompanyada pel silenci. La disminució del soroll (a excepció dels famosos 11 punts negres ja identificats a Barcelona) permet que la foscor no sigui tan dramàtica. ¿Per què? On no arriba l’ull, arriba l’orella. Facin cas: al conduir de matinada es pot sentir el cotxe ocult a l’encreuament o el vianant sorollós i incaut. Un exorcisme eficaç contra la temptació de circular amb auriculars.

AQUÍ HA D’ANAR EL VÍDEO 14150669

Barcelona, 5 AM. Avui toca acostar-se al mar. Transitar pels passejos marítims cap a la Barceloneta és sinònim de soledat (i de la foscor que esmentàvem). Encara hi ha molt pocs grups per celebrar el final de festa a les platges. ¿On és la gent?

Notícies relacionades

Colau acusa Agbar d’oferir diners a ‘influencers’ perquè la critiquin

El Port de Barcelona accelera el trasllat de l’activitat de passatgers al moll Adossat

La ‘normalitat’ apareix a l’acostar-se a la Torre Mapfre i l’Hotel Arts. Allà hi ha la gent. Encara no s’ha muntat el gran sarau que té en peu de guerra els veïns de la Barceloneta, però ja s’està gestant el temporal. Siluetes que trontollen davant el mar, gots i ampolles a terra. L’Opium encara té els llums encesos. Un cotxe patrulla plantat a la calçada sembla que avisi: «No us desmeleneu». De moment, sembla que en fan cas.

Barcelona, 5 AM. L’hora en què la calma de la matinada dona pas a la tempesta