15 anys de la gran apagada de Barcelona

El 23 de juliol del 2007 –avui es compleix el 15è aniversari– «el caos va imperar a la ciutat» de Barcelona. Així començava la primera de les desenes de cròniques que durant aquell estiu van omplir les pàgines d’aquest i de tots els diaris, per intentar explicar què va fallar perquè centenars d’abonats es quedessin sense llum fins a quatre dies, i la ciutat es paralitzés.

La caiguda d’un cable poc abans de les 11 del matí a la subestació elèctrica de Collblanc va causar, per efecte dòmino, que es desactivessin altres subestacions de subministrament i s’incendiés per complet la central del passeig de Maragall, sinistre que va obligar a desallotjar veïns de les finques i negocis contigus a la planta.

Tots els districtes

La monumental apagada va afectar pràcticament tots els districtes, va aturar el 70% dels semàfors, va tallar línies de metro i ferrocarrils durant hores i va fer suspendre operacions quirúrgiques. Prop de 100.000 persones van passar una nit a les fosques i centenars no van recuperar la llum fins al quart dia, cosa que va omplir els carrers afectats de cassolades.

Un dia després de l’apagada van començar a arribar desenes de generadors de llocs molt diversos, fins i tot de l’Exèrcit, que es van instal·lar als carrers de la ciutat. Fins a 156. Algunes d’aquestes màquines, les més obsoletes, van provocar nombroses denúncies veïnals per un excés de soroll i contaminació. Fins al 22 d’agost no es va apagar l’última màquina. 

El cable no hi havia de ser

El 30 de setembre del 2007, després d’un estiu marcat per la crisi energètica, aquest diari va destapar que el cable de la gran apagada havia d’estar soterrat des del desembre de l’any anterior. L’operació urbanística Caufec a Esplugues va néixer, sobre el paper, per acabar amb les línies aèries de Finestrelles. La immobiliària Sacresa tenia dos tripijocs per executar les obres després de l’aprovació del pla, al 2004, terminis que no va complir.

La Cambra de Comerç va fer una primera valoració dels danys que va ocasionar l’apagada, que va xifrar en 62 milions. Des del primer moment, tant Endesa, responsable de la distribució, com Red Eléctrica Española (REE), encarregada del transport de les línies d’alta tensió, es van acusar mútuament d’originar del sinistre.

Dos informes tècnics oficials, un d’elaborat a petició de la Generalitat i un altre encarregat pel Ministeri d’Indústria a la Comissió Nacional de l’Energia, van ser concloents: totes dues companyies eren responsables d’un incident qualificat com a greu, i que es podria haver evitat si s’hagués fet un manteniment adequat de les instal·lacions. Després que es conegués el resultat dels informes, la Generalitat va obrir un expedient sancionador per a les dues empreses, i va reclamar 11 milions a REE i 10 a Endesa, un terç del màxim que fixa la llei.

Avui no passaria

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

Durant més d’11 mesos REE va treballar en la reparació de l’estació calcinada de Maragall, unes obres que van permetre a les instal·lacions, que comparteixen les infraestructures de transport amb les de distribució d’Endesa, guanyar una tercera línia d’alta tensió. Aquesta operació, afegida al mallat de mitjana tensió de la ciutat, assegurarien que, en cas d’una altra gran apagada, el subministrament es recuperaria en unes dues hores.

Els diners per a la reforma de les esteses van sortir de les butxaques dels ciutadans. L’octubre del 2007, el llavors ministre d’Indústria, Joan Clos, va indicar que el seu ministeri augmentaria la inversió en REE un 50%, i passaria de 600 a 900 milions, «esforç que es pagarà amb càrrec a la tarifa», va admetre.