Projecte qüestionat
La reforma de la Via Laietana arribarà a la justícia i enfronta el comerç amb Colau
Foment i Barcelona Oberta anuncien recursos contenciosos administratius d’una part del sector i la petició de paralitzar les obres pel seu efecte en la mobilitat de Barcelona

La renovació de la decadent Via Laietana suma lustres de projectes, crítiques i contraprojectes. Però semblava que l’enèsima versió, malgrat no convèncer el 100% ni els principals promotors (els comerciants i veïns del vial i els voltants), era l’opció que suposadament integrava més elements consensuats, segons el consistori. Fins al punt d’aconseguir la llum verda i un calendari d’obres ja en marxa. Però una bona part del comerç, liderat per Foment del Treball i Barcelona Oberta, està disconforme amb la filosofia del model de reforma, que resta espai al vehicle privat en sintonia amb la política de mobilitat de l’era Colau. Fins al punt d’anunciar recursos contenciosos administratius, als que l’alcaldessa no veu «recorregut».
La intervenció a la Via Laietana ha provocat en els últims anys agitats debats entre totes les parts implicades directament o indirectament: aquest cop els interessos del comerç no són coincidents amb els de la patronal d’eixos Barcelona Oberta, cosa que va provocar fa uns mesos que els primers abandonessin l’aliança comercial. La intervenció tampoc agradava als ciclistes i xocava contra els interessos dels empresaris, que creuen que la mobilitat amb cotxe per les artèries més cèntriques és essencial per mantenir aquest 57% de compradors forans, una part dels quals (sobretot de la resta de Catalunya) arriben amb el seu vehicle privat. Per aquest motiu, el tall del carrer ja va causar polèmica quan durant la pandèmia es van tancar alguns vials per promoure el seu ús per als vianants el cap de setmana.
Aquest dijous, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat que presentarà un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ha argumentat que les obres requeririen una modificació del pla general metropolità per la magnitud de les actuacions. «L’ajuntament ho ha plantejat com si fos una petita reforma d’obres d’un local», ha assenyalat.
El que es qüestiona, més enllà del detall del projecte, és que el nou disseny de la Via Laietana afecti tota la mobilitat de Ciutat Vella i l’Eixample. Sánchez Llibre creu que implicarà que els vehicles no tinguin una via que connecti directament la Barceloneta amb l’Eixample. «El que no m’agrada és que per anar de la Barceloneta al centre de la ciutat hagi de passar per Saragossa; és una mica exagerat, però és així», ha indicat.
Des de Barcelona Oberta opinen que, pel seu impacte, la transformació urbanística afectarà els negocis dels grans eixos i critiquen que s’hagin rebutjat les seves al·legacions, fa tot just uns dies, el que ha impulsat el seu propi recurs contenciós. «Estem d’acord que s’ha de reformar i millorar la Via Laietana, però no en el com», han assenyalat, indignats perquè creuen que el procés participatiu no ha sigut tal, ja que «no ha tingut en compte una bona part del sector», entre altres col·lectius.
A títol individual, altres entitats d’entre les 22 que van al·legar també podrien anar als tribunals (en menys d’un mes finalitza el termini). Com Barna Centre, que qüestiona molts aspectes de la connectivitat. A més creu que el moment és molt dolent per afrontar obres i el seu impacte, després de dos anys de pandèmia que han castigat el centre de Barcelona més que cap altre barri.
Per contra, des de l’Associació de Veïns i Comerciants de la Via Laietana, el seu president, David González, defensa que el projecte –-tot i que millorable fins i tot per ells– era el que unia més visions, d’unes parts i unes altres. Lamenta que la intervenció es pugui veure afectada, perquè el carrer porta anys de declivi.
Conflicte preelectoral
Notícies relacionadesA poc més d’un any per a les eleccions municipals, l’alcaldessa Ada Colau ha dit que el recurs que Foment espera presentar aquesta setmana no prosperarà. «Entenem que puguin tenir discrepàncies, però això no es resoldrà en un tribunal. No li veiem cap recorregut», ha afirmat. Colau ha afegit que no qüestionarà el dret de «qualsevol persona, empresa i col·lectiu de recórrer qualsevol mesura als tribunals», però ha demanat a Foment que reflexioni sobre la seva postura, i ha lamentat que sigui crítica amb el model de la ciutat que defensa l’ajuntament.
«Han tingut reaccions molt polítiques i molt dures contra les superilles i la pacificació de les escoles», ha recordat la primera regidora, que ha defensat la professionalitat del consistori a l’hora de desenvolupar les mesures. Manté que parteixen dels pertinents informes tècnics i jurídics, «de manera impecable». Segons Colau, la reforma ve precedida d’un procés de participació i consens veïnal i comercial. «Potser des de Foment es discuteix el model de ciutat, però estem convençuts que els treballadors disfrutaran d’aquesta reforma i aquesta Via Laietana més pacificada, més humana i molt més agradable», ha assenyalat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- Junta de portaveus El Parlament ajorna per segona vegada que Illa comparegui per la corrupció en el PSOE
- Salut i benestar José Abellán, cardiòleg: "Crec que ens estem equivocant en donar-li massa importància a l'exercici de força"
- Accions legals Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població