Els suïcidis ja són la principal causa de mort prematura en homes a Barcelona

Sobre aquest canvi en les morts prematures, el gerent de l’ASPB, Joan Ramon Villalbí, ha argumentat en roda de premsa juntament amb la regidora de Salut, Marta Villanueva, que no significa que el nombre de suïcidis hagi pujat, sinó que han baixat altres causes de mortalitat prematura. Per exemple, els accidents de trànsit i les sobredosis. El 2023, hi va haver 103 suïcidis en total, 36 dels quals van ser dones i 67 homes.

Segons les dades del 2024 que ofereix el mateix informe, a la capital catalana es van registrar 87 morts per suïcidi a la ciutat, 38 de les quals eren dones. No obstant, la mortalitat per suïcidi va continuar sent més alta entre els homes, llevat dels menors de 18 anys i en les persones més grans de 74, on no es van observar diferències per sexe o la freqüència va ser superior en dones.

L’estudi també reflecteix importants desigualtats territorials. La taxa de suïcidis ha sigut més gran en els homes entre el 2010 i el 2024 en el conjunt de la ciutat, amb els districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella al capdavant. En el cas de les dones, les taxes més elevades es concentren a les Corts, Gràcia i l’Eixample.

En el cas del càncer de mama, la detecció precoç ha sigut una eina clau. A Barcelona, el Programa de Detecció Precoç es va posar en marxa fa més de 25 anys i ofereix mamografies cada dos anys en dones d’entre 50 i 69 anys. El 2023, la participació va ser del 50,4%, tot i que va superar el 60% als barris més desfavorits. La taxa de detecció es va situar en 4,8 casos per cada 1.000 dones participants i la cobertura mínima coneguda a la ciutat va arribar al 66,8%.

29.500 casos d’ansietat

En la línia de la salut mental, un altre dels fets destacats que revela l’informe és que l’ansietat i la depressió són els problemes més freqüents diagnosticats en l’Atenció Primària. El 2024 es van registrar gairebé 29.500 nous casos d’ansietat: van ser més freqüents en dones, persones joves i en barris de menor renda. Els nous casos de depressió van ser també més freqüents en dones, però augmenten amb l’edat. Se’n van registrar prop de 9.300 el 2024.

«Des de l’ajuntament volem posar focus en aquesta problemàtica, el benestar emocional és un eix prioritari per al nostre govern», ha destacat Villanueva, que ha reivindicat la tasca amb entitats i el servei ‘EstarB’, posat en marxa aquest 2025. També ha remarcat la importància de la salut comunitària, amb més de 230 intervencions l’any passat. «La salut comença al costat de casa», ha dit, assenyalant el treball conjunt amb la Generalitat per ampliar els CAPs a la ciutat.

Esperança de vida «excel·lent»

A més, l’anàlisi de l’ASPB constata la recuperació dels principals indicadors de salut després de l’impacte de la pandèmia. El 2023, l’esperança de vida va tornar a situar-se en nivells molt similars als de prepandèmia, amb 87,5 anys en les dones i 82 anys en els homes. «L’esperança de vida a Barcelona és excel·lent», ha remarcat Villalbí concretant que a la capital catalana neixen cada any 15.000 persones i se’n moren 11.000.

Notícies relacionades

Álvarez de Lara, tinenta coronel de l’UME contra la pesta porcina: «La clau és evitar que el virus surti de Collserola»

BCN allarga al 2026 la zona verda de vespre a Montbau i Sant Genís

La millora de la qualitat de l’aire és un altre dels factors que comença a tenir un efecte clar en la salut de la població. La reducció de la contaminació ha contribuït a disminuir tant les morts com les malalties associades a l’exposició a contaminants. Un exemple especialment rellevant és el descens dels casos d’asma infantil atribuïbles a la pol·lució, que han caigut un 28%:d’uns 1.100 diagnòstics en el curs 2018-2019 s’ha passat a prop de 800 en el període 2020-2024.

Les morts vinculades a la contaminació també han baixat un 32% i podrien reduir-se encara més –fins a un 38% addicional– si s’arribessin als límits legals de diòxid de nitrogen fixats per al 2030.