La nova Via Leietana enfurisma els ciclistes

La Via Laietana és, segurament, un dels carrers més depredadors de Barcelona. Perquè per poder-la obrir en una bigarrada ciutat que requeria de més i millors connexions cap al port des del potent Eixample, va ser necessari fer caure gairebé 300 edificis, entre els quals, palaus medievals, alguns dels quals van ser reconstruïts no molt lluny pedra a pedra. Prop de 10.000 persones van haver de ser reallotjades, a més dels 85 carrers i places que van desaparèixer per donar cabuda a aquesta nova artèria que acabaria sent l’avinguda més novaiorquesa de la capital catalana. Tot això es va fer perquè els governants van considerar que era el que demanaven els temps. Doncs bé, 113 anys després de la seva inauguració el 1908 (50 anys després que Ildefons Cerdà la dibuixés), el carrer té davant seu la tasca de respondre a una nova era. El projecte ja es va presentar fa un any (la veritat sigui dita el primer esbós és com a mínim del 2008), però s’ha reformulat amb alguns detalls que no han agradat res en absolut als ciclistes malgrat que el govern diu que hi ha consens.

Un dels objectius de la primera Via Laietana era, al marge d’obrir el mar a la ciutat, erradicar un alambinat rusc de carrers i carrerons tan insegurs com insalubres. El símil contemporani se serveix amb safata, ja que potser no la ronya i la immundícia que va portar tota mena de plagues però sí els alts nivells de contaminació permeten comparar les dues situacions. Aquí s’abona l’actual equip municipal per justificar aquesta obra i tantes altres, com les de Pere IV, el pla de 21 eixos verds, les Glòries o la de la Rambla quan hi hagi diners. Però hi ha un problema, que és un clàssic de Barcelona: la dificultat de satisfer persones que es desplacen de maneres tan diverses en una ciutat tan densa.

La configuració de la calçada queda de la següent manera: dos carrils de baixada, un per al transport públic compartit amb bicicletes al costat de la vorera i un altre per als vehicles particulars, i dos de pujada, un per al bus, els taxis i els cotxes dels residents i un altre per a les bicicletes enganxat al passadís per als vianants. La principal novetat respecte a la proposta del febrer del 2020 està en el forat reservat a les bicis, ja que fa un any i mig es va pintar un carril ciclista de pujada al mig de la calçada i les bicis baixaven pel vial dels cotxes i les motos. La proposta del febrer del 2020 era la següent:

les voreres es queden més o menys com estava previst i passaran d’una amplada de 250 a 405 centímetres. D’aquesta manera, de baixada es repeteix el sistema ja utilitzat a Creu Coberta, on el bus i la bici comparteixen asfalt. Diu l’ajuntament, sense detallar, que a Sants ha funcionat i això els anima a replicar el model, i que és l’opció «mes segura» per a la bicicleta. De pujada, el bus haurà d’envair el carril bici per fer les parades. Un semàfor aturarà els ciclistes. Tot això, segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, s’ha projectat des del més absolut consens. «Hem escoltat el sector de la bici», ha afirmat.

Molt cremat

Carles Benito, president del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) assisteix indignat a la proposta de reforma de la Via Laietana. Està, diu, «molt cremat amb aquest tema». Nega, d’entrada, que aquest projecte compti amb el favor del col·lectiu ciclista, entre altres coses, perquè és un «disseny pensat perquè hi hagi accidents i mai el validaríem». «Que el bus pari a sobre del carril bici és un nyap que fa saltar pels aires tots els principis de la seguretat dels ciclistes», remata. Es queixa que fa més de 10 anys que discuteixen el disseny de la Via Laietana i lamenta que cap de les últimes propostes «hagi respost al que es planteja en el procés participatiu».

Benito considera que la millor opció, segons el seu punt de vista, és la de col·locar el transport públic al mig de la calçada, això és, els carrils de bus i taxi tocant-se al mig, amb unes plataformes a les parades, que es faran coincidir amb les places i, per tant, hi haurà més amplada, perquè els viatgers puguin pujar i baixar. De baixada, un carril 30 per a cotxes i bicis en una plataforma única amb la vorera, i de pujada, un carril bici al costat dels vianants. Un disseny, de fet, molt semblant al que s’ha projectat per a la unió del tramvia per la Diagonal.

El president del Bacc defensa que la proposta confirma la defensa de l’‘statu quo’, és a dir, que es blinda el paper de l’automòbil, al qual no li posen impediments, mentre que al bus i el taxi «se’ls obliga a competir amb la bicicleta». Sanz, en canvi, ha ressaltat que la reducció del trànsit serà espectacular, entre altres coses, perquè de pujada només podran circular els veïns o els que vagin als aparcaments. I a més, ha destacat, el carrer de Jonqueres deixarà de ser un tub d’automòbils, canviarà de sentit i es pacificarà, creant una enorme zona d’esbarjo en la confluència amb la Via Laietana.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Sobre el volum de vehicles, la tinenta d’alcalde ha assegurat que el passeig de Picasso i Lluís Companys podran assumir tot el trànsit que deixi de passar per la Via Laietana. No han aportat dades, però tenint en compte que al passeig de l’Arc del Triomf s’accedeix per un únic carril des del passeig de Pujades, i que no està prevista cap reforma viària, potser aquesta zona passi a concentrar un gruix de circulació inquietant.

Sobre el calendari, Sanz ha dit que el pressupost, de 33 milions d’euros, és previst que s’aprovi al novembre, i que les obres podran començar abans de l’estiu del 2022. Sobre el termini constructiu no s’ha volgut mullar, tot i que al febrer del 2020 eren 18 mesos. Ja ho veurem.