Homenatge pòstum

Barcelona dedicarà a Bohigas el passeig Marítim

El govern d’Ada Colau opta per afegir el nom de l’arquitecte al passeig sense que deixi de ser el Marítim

Barcelona dedicarà a Bohigas el passeig Marítim
2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

L’Ajuntament de Barcelona pretén resoldre amb una solució còmoda la promesa que el 20 de desembre va fer l’alcaldessa, Ada Colau, al Saló de Cent. Aquell dia, a falta de funeral, perquè va donar el seu cos a la ciència, es va celebrar una cerimònia d’homenatge a Oriol Bohigas, mort el 30 de novembre. L’alcaldessa va anunciar llavors que el polifacètic arquitecte, assagista, editor i fins i tot regidor durant una etapa de la seva trajectòria tindria un carrer o una plaça dedicada a Barcelona. A falta que se superin alguns tràmits, l’opció escollida, una mica estranya, és posar cognom a un passeig ja existent, el Marítim, tot i que només sigui en el tram situat davant la Barceloneta.

Passeig Marítim Oriol Bohigas. Aquesta seria la fórmula, còmoda perquè evita el daltabaix postal que sol comportar tot canvi de nom al nomenclàtor, una cosa d’altra banda, molt comuna a la ciutat. És també una solució còmoda fins i tot perquè desdenya així alternatives més atrevides i potser necessàries. En la pluja d’idees que es va desfermar portes endins de l’ajuntament es van posar sobre la taula solucions més trencadores. Una, per exemple, era descavalcar un altre Borbó de la llista de carrers, en aquest cas Joan de Borbó, que té dedicat l’ampli passeig que separa el barri de la Barceloneta del port de la ciutat i de qui en vida Bohigas, convençudíssim republicà, ja va expressar una vegada la seva opinió: «Don Joan és el zero a l’esquerra més il·lustre de la història espanyola».

La decisió de posar el cognom a part del passeig marítim amb el nom de l’arquitecte sembla que ha agradat a la família. Per diverses raons. La més òbvia és que es tracta d’un espai que va ser radicalment transformat sota la seva direcció urbanística amb motiu dels Jocs Olímpics. També perquè més obliquament recorda un altre episodi de la seva trajectòria, quan va sortir en defensa dels barraquistes de la ciutat, com els del Somorrostro, per als quals, en ple franquisme, va demanar que no se’ls enganyés, com en part finalment va passar, quan van ser traslladats a barris de nova construcció sense gairebé cap servei essencial. Va ser l’anomenat ‘barraquisme vertical’, els maldecaps del qual encara perduren.

Hi ha un tercer motiu pel qual la decisió reconforta la família. Tot i que finalment va morir serenament a casa, les últimes jornades de vida les va passar a l’Hospital del Mar, que, si tira endavant la proposta, quedarà situat al passeig Marítim Oriol Bohigas, 25, 08003 Barcelona.

Notícies relacionades

De moment, la solució compta amb l’acord dels socis del govern municipal, que en els temps que corren no és poca cosa. El beneplàcit de la família, també. L’opinió veïnal és una matèria pendent. En qualsevol cas, el principal escull en aquest tipus de situacions ja va quedar resolt temps enrere. Per optar a un lloc en la llista de carrers han d’haver passat cinc anys de la defunció. No és el cas, però hi ha una excepció. Si el personatge té la Medalla de la Ciutat, no s’exigeix aquesta condició.

  

Temes:

Ada Colau