Barcelona dedicarà a Bohigas el passeig Marítim

Passeig Marítim Oriol Bohigas. Aquesta seria la fórmula, còmoda perquè evita el daltabaix postal que sol comportar tot canvi de nom al nomenclàtor, una cosa d’altra banda, molt comuna a la ciutat. És també una solució còmoda fins i tot perquè desdenya així alternatives més atrevides i potser necessàries. En la pluja d’idees que es va desfermar portes endins de l’ajuntament es van posar sobre la taula solucions més trencadores. Una, per exemple, era descavalcar un altre Borbó de la llista de carrers, en aquest cas Joan de Borbó, que té dedicat l’ampli passeig que separa el barri de la Barceloneta del port de la ciutat i de qui en vida Bohigas, convençudíssim republicà, ja va expressar una vegada la seva opinió: «Don Joan és el zero a l’esquerra més il·lustre de la història espanyola».

La decisió de posar el cognom a part del passeig marítim amb el nom de l’arquitecte sembla que ha agradat a la família. Per diverses raons. La més òbvia és que es tracta d’un espai que va ser radicalment transformat sota la seva direcció urbanística amb motiu dels Jocs Olímpics. També perquè més obliquament recorda un altre episodi de la seva trajectòria, quan va sortir en defensa dels barraquistes de la ciutat, com els del Somorrostro, per als quals, en ple franquisme, va demanar que no se’ls enganyés, com en part finalment va passar, quan van ser traslladats a barris de nova construcció sense gairebé cap servei essencial. Va ser l’anomenat ‘barraquisme vertical’, els maldecaps del qual encara perduren.

Hi ha un tercer motiu pel qual la decisió reconforta la família. Tot i que finalment va morir serenament a casa, les últimes jornades de vida les va passar a l’Hospital del Mar, que, si tira endavant la proposta, quedarà situat al passeig Marítim Oriol Bohigas, 25, 08003 Barcelona.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

De moment, la solució compta amb l’acord dels socis del govern municipal, que en els temps que corren no és poca cosa. El beneplàcit de la família, també. L’opinió veïnal és una matèria pendent. En qualsevol cas, el principal escull en aquest tipus de situacions ja va quedar resolt temps enrere. Per optar a un lloc en la llista de carrers han d’haver passat cinc anys de la defunció. No és el cas, però hi ha una excepció. Si el personatge té la Medalla de la Ciutat, no s’exigeix aquesta condició.