L’Amparo, discapacitada mental de 75 anys, supera el cinquè intent de desnonament a Barcelona, però només guanya 10 dies

«Mira, hi ha el Frederic. Estem perduts». Ho diu un dels veïns del barri, alguns de la plataforma Resistim al Gòtic, que han vingut a recolzar Amparo, visiblement preocupada per la possibilitat que aquest sigui el seu últim dia a la finca. El Frederic forma part de la comitiva judicial, i tots els activistes el coneixen. Quan hi és ell, diuen, és gairebé segur que la pel·lícula acabarà malament. És aliè als insults que li cauen. Avui no ha consumat l’acte, però no li falta gaire.

L’ONU i la jutge

L’Amparo té 75 anys i pateix una discapacitat mental considerable. Una discapacitat del 63%, precisa una representant de la Fundació Mare de Déu de l’Esperança, en la qual, per decisió judicial, recau la tutela de la dona. En aquesta història no hi figura cap impagament. L’Amparo era copropietària del principal 1r de la finca, i els seus nebots tenien l’altra meitat, que van vendre a una empresa, denominada, sembla una broma, Tu Mejor Hogar SL.

L’empresa es va negar a compartir la propietat i va reclamar una extinció del condomini. L’Amparo tenia llavors l’opció de comprar la seva part a l’empresa, tot i que no els diners per fer-ho. I no volia vendre la seva. Arribat el cas a instàncies judicials, aquestes van dictaminar que el que corresponia era subhastar la vivenda. Es va fer contra la seva voluntat. I així l’Amparo es va trobar 100.000 euros que no volia i les successives ordres de desnonament, perquè la firma va revendre el pis a un tercer que el reclama. Resistim al Gòtic confiava que tingués efecte una carta del Comitè de Drets Econòmics, Socials i culturals de l’ONU, que reclamava a l’Estat no actuar-hi mentre examinava les característiques del cas.

És un element que en altres casos sí que va servir per parar el curs d’un desnonament. Dijous va arribar la carta i divendres la jutge que porta el cas va decidir que la missiva no canviava res. És la mateixa jutge que va establir una tutela sobre l’Amparo. I aquesta tutela va ser la que en nom seu va acceptar els 100.000 euros, que ella no volia, perquè no volia vendre res, perquè insisteix a seguir vivint a casa seva.

El desnonament de Ramelleres

«És la meva herència», repetia aquest dilluns mentre activistes i veïns esperaven la resolució del cas. El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ha acudit al lloc i ha pujat al pis de la dona, mentre se li feia un informe sobre el seu estat de salut mental. Allà les parts han arribat al precari acord de guanyar aquells deu dies.

I això que el Frederic no estava per la feina: diuen els testimonis que ha convidat el regidor a abandonar la vivenda. I aquest ho ha fet per entendre que si no se n’anava no hi havia acord. Al final Rabassa s’ha emportat retrets d’una noia que venia del carrer de Ramelleres, on hi havia previst un altre desnonament, que sí que s’ha consumat. I on els Mossos, relatava la jove, han dissolt per la força els que protestaven: «Ens han rebentat, i tu què feies». Rabassa ha replicat que el que ha fet és instar, de nou, els Mossos a no fer servir la força. Aquest dilluns hi havia 11 desnonaments previstos al districte, ha explicat el regidor.

El futur de l’Amparo

Però, més enllà d’aquestes picabaralles i del Frederic, el futur de l’Amparo és ple d’obstacles. D’aquí 10 dies tornaran a intentar fer-la fora, i ella insisteix que no se n’anirà. La representant de la fundació que té la seva tutela ha explicat que la situació és un atzucac. A banda que ella no vol anar-se’n, l’ajuntament no li pot buscar un allotjament, perquè la dona té aquests 100.000 euros que no vol.

I si busquen pis en el sector privat, ha afegit la representant, no la volen per por que es generi un impagament i no puguin fer-la fora, per la seva situació de vulnerabilitat. És un peix que es mossega la cua fins a gairebé vomitar-ho tot.

El dibuixant Gallardo

«Segur que hauria estat aquí», diu el Joan, educador social, sobre la figura de Miguel Gallardo, el dibuixant i cocreador de Makoki, que vivia a prop del pis de l’Amparo i que va fer un dibuix sobre el cas: una dona que mostra el braç en un gest de força sota la llegenda ‘L’Amparo no se’n va’. Però si les coses no canvien molt, haurà d’anar-se’n.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

El seu possible destí és un ingrés a l’Hospital del Mar, d’on podria acabar passant a un centre per a persones amb malalties mentals. A la propietat, expliquen els activistes, se li va proposar acordar un lloguer. El va rebutjar.

Multes de 600 euros

Aquest dilluns, els Mossos no arriben al carrer d’Hostal d’en Sol. No hi ha desnonament, no hi ha necessitat. Recorda el Joan que uns anys enrere, tant la comitiva com les forces policials mesuraven la seva actuació, i amb prou feines hi havia enfrontaments. Això ja és història. A la jove que es queixava al regidor i als seus companys els han caigut garrotades. Diu el Joan que gairebé és millor això que les multes. A ell ja li n’han imposat dues per formar part de grups que intenten aturar desnonaments. A 600 euros la multa. «De moment, n’he pagat una».