Presentació
L’empresa publicoprivada que farà vivenda de lloguer a Barcelona i l’AMB es posa a caminar
Habitatge Metròpolis Barcelona preveu construir 4.500 pisos fins el 2029, la meitat a la capital catalana i la resta en altres municipis
Les noves vivendes tindran un cost mensual d’entre 400 i 750 euros i no deixaran d’estar protegides en cap moment

BARCELONA 14 05 2021 Barcelona Colau posa primera pedra d una promocio a la Marina del Prat Vermell i fa balanc de l obra publica en habitatge de l ajuntament FOTO de RICARD CUGAT /
Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l’operador publicoprivat que construirà vivenda a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana per dedicar-la a lloguer assequible, s’ha posat a caminar aquest divendres, al formalitzar-se l’ampliació de capital necessària per iniciar un projecte del qual fa mesos que es coneixen les xifres. L’empresa construirà els pròxims vuit anys 4.500 vivendes, la meitat a Barcelona i l’altra meitat en municipis de la resta de l’AMB, amb un cost total aproximat de 600 milions, a partir de calcular que cada vivenda suposa una inversió de 150.000 euros. Es preveu que les primeres obres comencin entre 2022 i 2023.
L’Àrea Metropolitana, que té un 25% de les accions, ha aportat sis milions d’euros en sòl i efectiu; l’ajuntament, amb el mateix percentatge, sis milions més en efectiu, i el soci privat, NICRent Residencial, societat constituïda per al projecte per les empreses Cevasa i Neinor, 12 milions més. Al privat li corresponen el 50% de les accions i li tocarà assumir la meitat del pressupost. Les dues administracions costejaran a mitges la resta. L’empresa té previst un capital màxim de 116 milions d’euros, dels que el soci privat ha d’aportar 58 milions i les administracions, els 58 milions restants.
La nova societat, que ha sigut presentada aquest divendres al Saló de Cent per les autoritats, amb l’alcaldessa, Ada Colau, i el vicepresident executiu i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, al capdavant, començarà a construir pisos entre finals del 2022 i principis del 2023.
Quatre anys després
L’empresa mixta de vivenda és un projecte que el govern de Colau va presentar fa ja quatre anys i per al qual ha buscat un soci privat amb la condició que aquest acceptés un benefici mesurat. L’objectiu, oferir lloguer assequible, un punt mitjà entre el de mercat i el social.
El cost aproximat del lloguer social és de menys de cinc euros per metre quadrat al mes; el de l’assequible, d’entre set i vuit euros per metre quadrat, i el de mercat està en 15 euros per metre quadrat. A les vivendes d’HMB, va explicar el consistori al maig, els inquilins no pagaran més de 8,95 euros per metre quadrat i mes. Colau ha precisat en la presentació que el lloguer mensual de les 4.500 vivendes oscil·larà entre 400 i 750 euros mensuals. L’alcaldessa ha afegit que es preveuen subvencions per a inquilins que no puguin arribar a aquests preus.
Un dels plantejaments de sortida de l’empresa mixta era que el soci privat acceptés un benefici moderat, limitat. Les condicions acordades són que percebi un 3% del cost de la construcció i un 6% del lloguer, més enllà dels beneficis que compartirà amb els socis públics.
Agraïments
Colau ha mostrat l’agraïment a l’equip de vivenda de l’ajuntament, i entre les moltes persones que ha esmentat figuraven l’actual regidora del ram, Lucía Martín; el seu antecessor, Josep Maria Montaner, i el gerent, en aquest mandat i en l’anterior, Javier Burón. També ha recordat la tasca de l’AMB. La nova empresa estarà presidida per l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lidia Muñoz.
Després de Colau, ha pres la paraula Balmón, per recordar com ell i el gerent de l’AMB, Ramon Turró, buscaven ja des del 2008 una fórmula àgil per ampliar el parc de vivenda, i ha elogiat la col·laboració amb el soci privat. També han intervingut els dos representants dels socis privats, Donato Muñoz, de Cevasa, i Jordi Argemí, de Neinor.
L’alcaldessa s’ha felicitat per l’inici d’activitat de l’empresa i ha recalcat que en aquest cas hi ha una garantia total que les vivendes construïdes no deixaran d’estar protegides. Perquè mirant dècades enrere, en l’anàlisi de la política que les diferents institucions han fet en aquest camp, és innegable que es van construir molts pisos de titularitat pública, però també que amb els anys es van perdre, perquè l’habitual era que la protecció desaparegués amb els anys i les vivendes poguessin vendre’s a preu de mercat.
75 anys després
L’acord actual preveu que l’ajuntament, que cedeix el dret de superfície dels solars per 75 anys, recuperi la seva titularitat després d’aquell termini. En el cas de l’AMB, part del sòl aportat també es recuperarà i una altra part continuarà sent d’HMB, que conservarà, excepte canvi, els percentatges ja esmentats de repartiment d’accions.
- Ocupació pública El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Dos morts en un incendi agrícola a la Segarra
- Sense telèfon, sense diners, sense llit fix
- Tall de llum Una avaria deixa 1.200 abonats sense electricitat durant tota la nit a Barcelona
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Accident sense ferits Mig arbre de grans dimensions cau sobre la calçada del carrer Entença
- Universitat Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual
- Sector bancari El Sabadell defensa la venda de TSB: «Avui valem més que ahir»
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava