Barcelonejant

L’abraçada de Francino a Julia Otero

  • Per uns minuts, a ‘La ventana’ va sonar aquest dilluns la veu de la competència. «Em van deixar sense paraules, però amb el cor ple de gratitud», va explicar la periodista.

  • Ara que s’ha posat de moda xiular l’alcaldessa Ada Colau volia dedicar-li des d’aquesta pàgina un sonor aplaudiment. El motiu no és cap altre que el cartell de la Mercè.

A1-123885294.JPG

A1-123885294.JPG / EPC_EXTERNAS

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Aquest dilluns sobre les vuit de la tarda es va produir a la ràdio espanyola un d’aquests fets que tothom hauria de conèixer. Durant uns minuts, al programa ‘La ventana’, de la cadena SER, en lloc de sentir Carles Francino va sonar la veu de la competència. És a dir, la de Julia Otero. No va ser un problema tècnic, ni un encreuament d’emissores, ni un fitxatge d’última hora a l’estil del món del futbol. Res d’això.

Per a sorpresa de molts, fins i tot de Julia, que a aquella hora ja sortia dels estudis d’Onda Cero a la Rambla de Barcelona, Francino va voler enviar-li una abraçada i ho va fer emetent a la SER l’entradeta que hores abans la periodista havia traslladat als seus oients. «Em van deixar sense paraules, però amb el cor ple de gratitud». I és que Julia Otero va haver d’abandonar la ràdio fa sis mesos i des d’aleshores només s’havia pogut sentir la seva veu en una ocasió. Ella mateixa va ser qui va anunciar que patia un càncer. No obstant, aquest dilluns, Julia ha tornat a demostrar la seva fortalesa, el seu optimisme, les seves ganes de treballar i de riure i després de diverses sessions de quimioteràpia ha reaparegut durant una setmana.

I com a homenatge, Francino, que aquest any també ha patit amb una Covid que el va apartar dels micros durant un temps, va tenir el detall d’incorporar-la a la seva emissora. «Som rivals, però no enemics». Va explicar Francino, enfundat amb la samarreta de Pau Donés amb el lema: ‘Vivir es urgente’. Doncs això: ¡Chapeau, Carles!

Pablo Iglesias, amb Mònica Terribas

Parlant de ràdio, les dues emissores de la Diagonal de Barcelona han incorporat nous fitxatges. El dilluns 13, debutaran Mònica Terribas i Pablo Iglesias en el programa de Jordi Basté. Dos fitxatges estrella amb els quals va negociar el mateix Basté. «Em va costar molt més convèncer Mònica que Pablo. Amb Iglesias ens vam posar d’acord després d’una amable conversa telefònica i una trobada a Madrid. Cap ha exigit res i cobraran com la resta de tertulians». La periodista m’explica per què ha acceptat: «Perquè només és una hora a la setmana i puc continuar fent la meva feina a Mediapro i a la UPF i perquè em permetrà reflexionar en veu alta amb persones constructives, tot i que discrepem». I afegeix: «Crec que pot ser útil, sempre que no generem més soroll del que ja hi ha. T’asseguro que no he acceptat amb la intenció de generar més soroll. La societat ens agrairà que respirem profundament abans de dir res». Doncs tant de bo es compleixin les intencions de Terribas. De tertulians que criden i insulten en tenim a cabassos...

Presentació del cartell de les festes de la Mercè amb la seva autora, Malika Favre (esquerra), l’alcaldessa Ada Colau i la pregonera, Custodia Moreno (dreta)./ Ferran Nadeu

 

Respecte al programa de Laura Rosel destaquen els fitxatges dels expolítics Jordi Tardà i Mireia Boya, però el que ha causat més enrenou és el de l’exconceller Santi Vila. «Crec que és una obligació cívica intentar influir en l’opinió pública, especialment quan creus que la societat on vius passa per un mal moment». D’aquesta manera senzilla i directa m’explica Vila el perquè del seu fitxatge. Caldrà escoltar-lo...

Un aplaudiment a Ada Colau

Notícies relacionades

Ara que s’ha posat de moda xiular l’alcaldessa Ada Colau, volia dedicar-li des d’aquesta pàgina un sonor aplaudiment. El motiu no és cap altre que el cartell de la Mercè. L’autora és Malika Favre, una il·lustradora francesa establerta a Barcelona des de fa poc més d’un any. L’artista ha volgut reflectir una dona guapa, protectora i poderosa, i no només ho ha aconseguit sinó que per primera vegada en molt temps el cartell de la Mercè està agradant a tothom. Fins i tot als xiulants habituals... 

De Barcelona a Portlligat, passant per Girona

La majoria d’ells treballen o ocupen llocs rellevants en institucions, empreses, partits o diaris de Barcelona, però tots són gironins i tots acudien des de fa 20 anys a dinar amb els tres últims pescadors que encara exercien a Portlligat, al costat de la casa de Dalí. Desgraciadament aquest any ha mort Rafael Linares i ha deixat sols l’Isca i el Moisès. Doncs aquest divendres, Patrici Tixis, Jordi Mercader, Rafel Nadal, Miquel Fañanàs, Lluís Falgàs, Joaquim Coello, Joan Pluja, Josep Bosch, Miquel Berga, Quim Español i Xavier Corominas li van fer un homenatge. Una placa i una nova olivera recordaran per sempre el bo de Linares. 

Temes:

Barcelonejant