L’oferta d’habitacions de pisos per compartir a Barcelona cau un 29% en un any

Després de més d’un any de pandèmia, es constata que la situació sanitària continua tenint repercussió directa sobre la vivenda a Barcelona. Primer amb una caiguda del preu del lloguer, i ara també amb un descens del 4,9% en el preus de les habitacions de pisos compartits, una fórmula en auge des de fa anys. La dada contrasta amb una menor oferta d’habitacions disponibles, en concret aquest agost n’hi ha un 29% menys que fa un any, per les quals es paga una mitjana de 395 euros.

La radiografia l’ha publicat aquest dimecres el portal immobiliari Idealista.com, després d’analitzar tota la geografia espanyola, on de mitjana l’oferta sí que creix un 6%. No obstant, la situació és molt diferent a Barcelona, que fins a l’any passat s’havia convertit en la ciutat més cara per compartir. Ara passa a la segona posició per darrere de Sant Sebastià. A la capital catalana els que comparteixen sostre mitjançant habitacions de lloguer per mesos tenen una mitjana de 34 anys, segons especifica l’informe.

Les oscil·lacions en la situació de Barcelona ofereixen diverses interpretacions, segons alguns especialistes immobiliaris consultats. Es descarta que el descens de l’estoc es degui a una demanda més gran d’aquest tipus d’allotjament, ja que aquesta s’ha incrementat molt lleugerament en comparació amb altres ciutats espanyoles, segons indiquen a Idealista.com

En canvi, alguns experts posen en el punt de mira l’evolució dels lloguers tradicionals. D’una banda, el descens del preu dels pisos ha pogut possibilitar que una mateixa vivenda sigui compartida per menys persones per cobrir la renda. Però a més, es pot destacar una menor oferta de vivendes de lloguer en el mercat que pot estar vinculada a la regulació dels preus mitjançant un índex a Catalunya. D’aquesta manera, a menys pisos de lloguer menys volum d’aquests segmentats finalment per habitacions, apunten fonts del sector.

Resta del territori català

Altres motius que han pogut influir en el nou retrat de l’allotjament de llarga durada és la menor presència d’estrangers instal·lats per estudis o feina, que moltes vegades compartien casa. Així com el fet que alguns inquilins prefereixin no compartir, si s’ho poden permetre, durant l’època de pandèmia per motius sanitaris.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

La situació econòmica de molts ciutadans afectats per erto fa pensar, no obstant, que les habitacions de lloguer mantindran l’interès del mercat, ja que moltes persones no podran accedir a una compra de vivenda o un lloguer convencional al no tenir prou ingressos.

En altres capitals de província catalanes, la situació és dispar. A Girona, hi ha un 71% més d’oferta disponible respecte a fa un any, amb preus estabilitzats en 337 euros al mes, i una edat mitjana dels convivents de 36 anys. A Lleida, l’estoc puja un 39%, però els preus baixen un 7% fins a quedar-se en 238 euros i l’edat cau fins als 30; mentre que a Tarragona, els usuaris tenen 32 anys, i després d’una baixada del 3,1% paguen una mitjana de 275 euros al mes.