El Suprem avala que sigui obligatori

Barcelona haurà de tornar a posar el retrat de Felip VI

L’efígie del rei Felip VI ha de ser en un lloc «preferent» en tots els consistoris

Barcelona haurà de tornar a posar el retrat de Felip VI

EPC

2
Es llegeix en minuts

El Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs de l’Ajuntament de Barcelona en una sentència en què estableix que el reglament que obliga a col·locar l’efígie del Rei en els consistoris té caràcter de norma bàsica i ordena que en tots els municipis «sigui present el símbol de la forma política de l’Estat» en un lloc «preferent».

Es tracta de l’article 85.2 del Reglament d’Organització i Funcionament (ROF) de les Entitats Locals aprovat pel reial decret de 28 de novembre de 1986 que, segons la sentència dictada per la sala contenciosa de l’alt tribunal, s’ha de considerar una «norma bàsica» que «incumbeix símbols de l’Estat». Una norma que ordena que «sigui present el símbol de la forma política» de l’Estat «en tots els municipis» en un lloc preferent» ubicat a la sala on es reuneix el ple. D’aquesta forma es fa visible «que el poder local s’exerceix en coherència amb aquesta forma política».

D’aquesta manera, el consistori d’Ada Colau haurà de tornar a col·locar l’efígie. L’origen del conflicte se situa en el Reglament Orgànic Municipal de Barcelona que el 2015 va aprovar el ple de la corporació.

Ja anul·lat pel TSJC

El seu article 75.2, ja declarat nul, indicava que «la representació d’elements simbòlics i institucionals presents amb caràcter permanent al saló de sessions ha de respondre a la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona, i als principis democràtics, de neutralitat religiosa i de catalanitat».

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en resposta a un recurs de la Delegació de Govern, el va anul·lar, i ara el Suprem ha confirmat aquesta decisió.

Els magistrats no discuteixen que hi pugui haver una «regulació municipal» sobre aquesta matèria, però aquesta ha de ser «complementària i respectuosa amb el reglament estatal», i no pot ser desplaçat per les normes municipals. Deixen clar que, en aquest cas, el reglament «en res minva» les competències de l’Ajuntament de Barcelona o la seva potestat d’autogovern i remarquen que la norma declarada nul·la «no contenia aquesta regulació complementària, sinó una altra clarament incomplidora de l’article 85.2 del ROF».

Notícies relacionades

La sentència del Suprem només se cenyeix al relatiu a l’efígie del Rei i dona la raó a l’Advocacia de l’Estat, que va entendre que la norma municipal infringia l’obligatorietat imposada pel ROF i també per la llei de la bandera, en relació amb la presència de la bandera d’Espanya al saló de sessions o de plens.

El tribunal també dona la raó al vot particular d’un magistrat contra la sentència del TSJ, que va manifestar que la norma hauria de tenir rang formal de llei, si bé indica que aquesta afirmació seria «atendible en el moment present però l’article 85.2 del reglament és fruit del moment històric normatiu en què s’aprova i en coherència amb el punt d’evolució en el qual es trobava la doctrina constitucional. Són aquestes circumstàncies excepcionals i ja superades, les que justifiquen i fan admissible que aquesta previsió es faci en el ROF».