Barcelona exhibeix el ritme de construcció més alt de l’ajuntament

El govern d’Ada Colau exhibeix el ritme constructor de l’ajuntament en el segon mandat de l’alcaldessa, el més elevat de la història, segons els seus càlculs. Després de tancar el primer mandat amb xifres modestes, que l’oposició va atribuir a la mala gestió i el govern al període de tramitació que requereix construir vivenda pública, aquest divendres l’alcaldessa ha encapçalat la col·locació de la primera pedra d’una promoció de 72 pisos públics a la Marina del Prat Vermell, a Sants-Montjuïc, acte que ha servit de punt de recolzament perquè el govern destaqués la seva activitat immobiliària.

L’ajuntament ha arribat, segons les xifres del consistori, al màxim històric de la construcció de vivenda pública. En aquests moments, té en curs 2.329 pisos en 34 promocions. Més o menys la meitat, segons càlculs municipals, ja estan en obres, i la resta en licitació, prop que comencin els treballs. Es tracta de vivendes que estaran acabades el 2023 i el 2024. Del total, un 77%, 1.782 pisos, es dedicaran al lloguer social o assequible i un 13%, 304 vivendes, a la venda, amb la fórmula de la cessió del dret de superfície, de l’ús d’una vivenda, durant 75 anys amb una pròrroga possible de 15 més. Passat aquell període, retornaran a mans del consistori. Es preveu que 154 pisos més destinats a afectats urbanístics també acabin destinats al lloguer. 89 més seran per a la covivenda, la cessió de terra a una cooperativa durant dècades. El cost aproximat del lloguer social és de menys de cinc euros per metre quadrat; el de l’assequible, d’entre set i vuit euros per metre quadrat, el de mercat està en 15 euros per metre quadrat.

A més de Colau, han intervingut els regidors de Vivenda, Lucía Martín, i de Sants, Marc Serra, així com la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, i el president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, Josep Gassiot. 

«És un dia molt feliç», ha dit Colau: «Estem celebrant el màxim històric en la construcció. Hem fet un salt definitiu. Ens vam proposar doblar el parc públic en dos mandats, i ens hi estem acostant. Mai s’havia impulsat tanta vivenda de lloguer social. Sabem que no és suficient, però hem de demanar a les altres administracions que facin la seva part», ha dit Colau abans de recordar, de nou, que la Generalitat, «que té la competència principal» només té en marxa dos promocions a Barcelona: «Són xifres ridícules». «Vam dir que es podia i ho hem demostrat», ha afirmat l’alcaldessa

Interrogada sobre quantes vivendes ha sumat al parc públic la mesura que obliga a destinar el 30% d’una promoció a pisos protegits, Martín ha afirmat que ben aviat se n’informarà i ha dit que els fruits de la iniciativa es veuran «a mitjà i llarg termini». La regidora de Vivienda ha afirmat que el govern de Colau en total ha impulsat 6.100 vivendes que estan en diferents punts del procés de licitació i construcció, des del 2015.

3.350 llocs de treball

Continuant amb les estadístiques, el govern de Colau calcula que la construcció d’aquestes vivendes generarà 3.350 llocs de treball, partint que per cada milió d’euros d’inversió es creen 10,6 llocs de treball. Diuen que és un càlcul conservador. La inversió total que suposa la construcció de les 34 promocions és de 316 milions d’euros. D’aquesta quantitat, l’ajuntament aporta un terç, mentre que la resta es demana a crèdit a la banca pública, en bones condicions, menys de l’1% d’interès. El cost de construcció de cada pis és d’entre 140.000 i 150.000 euros. En el cas de la venda del dret de superfície, es recupera la inversió. El comprador del dret de superfície es converteix en una mena d’inquilí a molt llarg termini. En el cas del lloguer, la inversió triga molt més a recuperar-se. La novetat d’aquesta era és que, tret de canvis no previstos, els pisos no deixaran de ser públics. En les dècades passades, totes les administracions, de tots els colors polítics, van vendre l’obra pública, que amb el temps va perdre la seva protecció i va passar a ser lliure.

El govern municipal presumeix de la llista de construcció de vivenda pública del 2020. Durant l’any passat, segons el balanç de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, l’Institut Municipal de Vivenda i Rehabilitació de Barcelona va ser el segon organisme públic en licitació d’obra pública, per darrere de l’empresa d’infraestructures de la Generalitat, i el primer en licitar vivenda pública.

Notícies relacionades

El Govern vol que tot el metro sigui accessible el 2030

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Quant a la comparació amb èpoques anteriors, el govern local remarca que el ritme tradicional de construcció de vivenda ha sigut d’entre 500 i 800 vivendes per mandat, per la qual cosa l’actual el multiplica. Quan Barcelona en Comú va arribar al govern, el 2015, el parc de vivenda pública constava de 7.500 vivendes. Ara l’integren unes 10.000 vivendes i la previsió és que al final d’aquest mandat, el 2023, la xifra arribi a 12.000. L’avenç és considerable, però falta molt perquè s’arribi al percentatge necessari, un 15%, és a dir, més de 90.000 vivendes protegides, ja que el total de vivendes a la ciutat és de 684.000.

Aquelles 8.000 vivendes no nades

Les xifres del mandat 2015-2019 van ser aquestes: 834 vivendes fetes (majoritàriament projectades en el mandat de l’alcalde Xavier Trias); 566 pisos comprats, rehabilitats i entregats; 323 vivendes privades que estaven buides i que es van destinar al lloguer social. La gestió de vivenda de Colau va quedar considerablement marcada per una promesa incomplerta. Barcelona en Comú va anunciar en campanya que si governava sumaria 8.000 vivendes durant el mandat al parc públic, 4.000 de nova construcció i 4.000 de compra. No va ser així.