Quo vadis Barcelona

Gerard Esteva: «La restricció sanitària s’ha passat amb l’esport per desconeixement»

  • El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya reclama a les administracions més diàleg amb el sector privat

  • Adverteix que les aturades han traslladat les activitats dirigides a l’aire lliure sense cap control legal, cosa que, segons ell, afavoreix situacions de frau

Es llegeix en minuts

Hi ha sectors que s’han sentit especiamente maltractats per les restriccions imposades arran de la crisi sanitària de la Covid. Un és l’esport. Així ho denuncia Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que adverteix que l’aturada ha generat grans pèrdues tot i que l’esport, argumenta, gairebé no contagia.

Fa un any tot es va aturar. ¿Recorda aquella setmana del març del 2020? L’esport es va aturar dijous. Les escoles van tancar divendres. El cap de setmana va arribar l’estat d’alarma.

Un any des de l’últim partit dels nens, que ara tornen. A l’estiu, clubs i esportistes creien que tornava una certa normalitat, però el 15 d’octubre se’ns va tornar a tancar la porta de la competició. Ens van dir que era per 15 dies, però ja sabíem que era per més temps.

¿Va ser la primera vegada que el sector es va sentir maltractat? En el cas de Barcelona i 11 localitats més, el tancament va ser al juliol: gimnasos, clubs, competicions.

¿Té la sensació que les restriccions s’han dictat sense gaire fonament? La gran lliçó d’aquesta crisi és que el model de governança ha de canviar. No pot ser que l’administració pública decideixi sense tenir en compte els sectors afectats. No ha existit el diàleg en els moments més estrictes de la pandèmia. Per això aquesta crispació social, aquesta confrontació. 

«No ha existit el diàleg en els moments més estrictes de la pandèmia. Per això aquesta crispació social, aquesta confrontació»

¿Compartir la decisió? El Ministeri de Sanitat va afirmar que només el 0,28% dels contagis es produeixen en activitats esportives. El cap d’Epidemiologia de la Generalitat, Jordi Casabona, diu que només el 0,52%. Si les mateixes administracions diuen que el sector no genera contagis, ¿per què s’acarnissen tant amb ell? Probablement, el desconeixement.

¿Potser per curar-se en salut davant d’una possible allau de contagis? Tenim un estudi que diu que un 30% dels ciutadans que es contagien de Covid pateixen alguna complicació. Entre els federats, gent que practica esport, el percentatge baixa fins a un 3%. 

«Un 30% dels ciutadans que es contagien de Covid pateixen alguna complicació. Entre els federats, gent que practica esport, el percentatge baixa fins a un 3%»

Vostès afirmen que han patit un tracte pitjor que a altres països i comunitats. Madrid ha apostat molt per combatre el coronavirus amb l’esport: no van aturar les competicions ni les activitats esportives. Andalusia, les Canàries, les Balears, Múrcia, Castella i Lleó... La majoria no van parar l’esport.

Les restriccions els han anat irritant. L’últim tancament, el del gener, va limitar l’aforament dels espais a un 30% i només cinc persones per professor a les activitats dirigides, cosa que no és rendible en cap cas, i a més sense poder fer servir els vestuaris. ¿Algú que va a treballar i al gimnàs que és al costat, hi continuarà anant o es donarà de baixa? És un tancament encobert. Pots obrir però amb condicions incomplibles. 

¿Quina relació té la UFEC amb els gimnasos privats? Una relació de companyerisme de sector. La pandèmia ens ha unit. Nosaltres defensem les entitats sense ànim de lucre d’interès públic, clubs i federacions principalment. La UFEC té una divisió de 22 gimnasos. El que guanyem ho invertim tot en subvencions i beques.

¿Què ha posat en risc les restriccions a l’esport? Venim d’una crisi estructural del finançament des del 2012: el Govern, que és qui té la competència, va retallar un 70% de les subvencions al sector. La Secretària General de l’Esport tenia un pressupost de 140 milions d’euros i ara el té de 60 milions. Al gener vam reclamar un 1% del pressupost de la Generalitat per a l’esport. No se’ns va concedir. És un 0,2%. És ridícul. Aquí s’inverteixen set euros per habitant i la mitjana europea és d’entre 100 i 200 euros. Un estudi que vam encarregar a Price Waterhouse xifra les pèrdues del sector de l’esport en 208 milions d’euros per cada mes de tancament; 108 a la part sense ànim de lucre del sector. Hem estat tancats més de sis mesos durant el 2020. 

«Vam reclamar un 1% del pressupost de la Generalitat per a l’esport. No se’ns va concedir. És un 0,2%. És ridícul. Aquí s’inverteixen set euros per habitant i la mitjana europea és d’entre 100 i 200 euros»

¿El toc de queda a les 22.00, a les 21.00 per a les instal·lacions esportives, va ser la cirereta? El 80% dels entrenaments, abans de la pandèmia, es feien entre les vuit de la nit i mitjanit. S’han hagut de canviar horaris. Hi ha una dada significativa sobre l’últim any: el pes de la població ha incrementat una mitjana de sis quilos per persona a Europa. És una dada de la Comissió Europea. 

¿Han caigut moltes entitats? El 28% de les empreses esportives han tancat l’últim any. Els clubs han patit molt, però són més resilients. Tenen menys recursos, però compten amb el voluntarisme. El directiu voluntari que aguanta no cobra res i, si cal, hi posa diners. 

¿Barcelona i Catalunya han viscut de manera diferent tota aquesta afectació? De manera similar. Els tancaments han sigut transversals. Amb Barcelona es van acarnissar més al juliol, però això també va afectar 11 localitats més. Barcelona és on hi ha més activitat. Els esports d’equip tradicionals, com el futbol o el bàsquet, han perdut un 30% de llicències de mitjana per federació. Els esports a l’aire lliure –ciclisme, esports de muntanya– han vist un increment de l’activitat. 

Notícies relacionades

¿Veure la carretera de les Aigües especialment plena què li ha semblat? És surrealista: el Govern va tancar l’activitat organitzada, però la gent no va deixar de fer esport. Jo surto en patí de vela un parell de vegades a la setmana i corro cada matí. La gent ha seguit amb activitats dirigides i ho ha fet a l’aire lliure, sense traçabilitat, sense mascareta, sense control. Molts dels que dirigeixen aquestes activitats no compleixen la legalitat, no tributen i no estan registrats. 

¿La pèrdua de recursos d’aquest any es notarà en el futur? Hem demanat al Govern una conselleria d’esports, que es declari l’esport servei essencial, un 1% del pressupost, perquè els pares en lloc de pagar una quota mensual de 80 o 90 euros en paguin una de 30. I la nova llei de l’esport.