Gràcia plora un altre restaurant víctima de les restriccions

L’aforament original retallat al 30% (només 21 comensals) i fins a cinc denegacions de terrassa per silenci administratiu de l’ajuntament han anat desgastant aquest empresari i xef que com tants d’altres sumava setmanes d’insomni, ansietat, nervis i càbales per afrontar els continus canvis en les limitacions de l’activitat. «Es pot dir que m’he perdut els últims vuit mesos dels dos anys que té el meu fill», relata, després de mil i una càbales per fer viable el negoci, incorporant-hi el ‘take away’, reformulant els seus horaris (sempre havia servit només sopars en doble torn i ara havia hagut de passar als dinars en horari intensiu) i mirant de mantenir els pagaments al dia.

Comiat emotiu

Brau va obrir fa una dècada Momos en plena crisi, però sense dubtar que la seva proposta culinària quadraria amb els inquiets gustos locals. Va importar el receptari de països asiàtics on va viure uns anys i va crear una carta que permetia disfrutar a dos queixos per uns 25 euros per cap. No és estrany que en el seu comiat unes 150 persones que van intentar una última reserva es quedessin sense taula. Però els fidels que van assistir a aquest últim acte van portar-hi fins i tot mariachis, per posar banda sonora a una jornada agredolça que deixa un altre local buit a Barcelona.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

«La gestió del Govern és nefasta, no tenen ni idea de com portar l’activitat econòmica, i ens havien deixat en una situació de tancament encobert, perquè aquestes limitacions fan gairebé inviables els negocis», opina. I això que l’hoteler era propietari (juntament amb un banc) del local. I que, quan les plataformes de repartiment a domicili estaven saturades, no li queien els anells per agafar la seva pròpia moto i portar personalment les comandes, tot i que lamenta que aquesta via «no dona ni per a pipes» amb els seus marges. «Soc un apagafocs, he fet de tot, però així és impossible», afegeix, així que ha optat per tancar a temps i amb la consciència tranquil·la. «Per fi respiro», explica a aquest diari. De nòvios no en faltaran al local, per reputació i ubicació, però Brau té clar que no vendrà a inversors sense més interès per l’hostaleria que guanyar diners, ni a la legió de voltors que sobrevolen pels locals en venda o traspàs a la recerca de gangues.

El seu adeu el deixa de moment sense intencions de tornar al sector, però no l’allunyarà de l’activisme que el caracteritza i que ara se li ha disparat després del suïcidi d’un amic i col·lega afectat per la dura situació econòmica. Aquest dimecres al matí, juntament amb molts altres restauradors i treballadors de l’hostaleria de Gràcia, celebraran una concentració a la plaça de la Vila i tallaran els accessos principals al barri, com la Travessera, Gran de Gràcia i Còrsega. Volen fer sentir la seva veu, pels que ja no hi són i pels que continuen a la corda fluixa.