Barcelona confia en el fons de recuperació post-Covid per reorientar la ciutat

Davant un auditori de representants d’entitats, del sector empresarial, dels agents socials en general, l’alcaldessa, Ada Colau, ha sostingut aquest dimarts que el repte és «construir la Barcelona del futur, sostenible, socialment justa, oberta, inclusiva, que té clar que l’educació i la cultura són pilars». I ha conclòs: «I això només ho farem junts». Colau s’ha pronunciat en aquests termes en un acte en el qual les parts citades han presentat els eixos en els quals volen concentrar els ajuts que la capital catalana rebrà del fons de recuperació aprovat per la UE.

Les incògnites sobre aquesta qüestió són per ara considerables. La principal és que Barcelona no sap encara quant rebrà. La inversió aprovada per la UE per a la recuperació dels efectes de la crisi de la Covid-19, el Fons de Recuperació Next Generation EU, ascendeix a 750.000 milions d’euros, dels quals 140.000 milions seran per a Espanya. Al seu torn, de la quantitat que rebrà Espanya un 52% seran subvencions i la resta, préstec. I de tot això, les comunitats autònomes i les ciutats se n’emportaran una part. Els estats membres de la UE han de presentar abans del 30 d’abril del 2021 els seus plans de recuperació, i comunitats autònomes i ciutats han d’incloure els seus projectes en aquesta llista. El fons s’executarà entre el 2021 i el 2023, amb una execució del 70% del pressupost entre el 2021 i el 2022.

Colau ha citat alguns dels grans projectes en curs que podrien beneficiar-se del fons: la prolongació del tramvia, el desenvolupament del 22@ el pla del Besòs, Rodalies. Però també els privats poden proposar els seus projectes per a Barcelona. Els eixos triats com a marcs sectorials d’aquestes propostes són set: alternativa econòmica, rehabilitació, transició digital, mobilitat sostenible, impuls social, innovació i recuperació de la naturalesa.

Nou pol d’activitat econòmica

La primera és una de les àrees que més debat suscita últimament: davant el buit que ha deixat a la ciutat el turisme durant la pandèmia, ¿com trobar una alternativa a aquest monocultiu que ha fet tant malbé algunes zona del centre? L’eix parteix de la possibilitat de diversificar l’economia «obrint el turisme a noves dimensions», segons un comunicat del consistori, impulsant el comerç de proximitat, apostant per altres sectors, com el biosanitari, l’agroalimentari i el logístic.

El segon eix, el de la rehabilitació i regeneració urbana, defensa un pla de rehabilitació energètica dels edificis, per reactivar l’economia, a fi de reorientar el sector de la construcció i sumar més vivenda al parc de lloguer assequible. La transició digital és el tercer eix i concentra aspectes rellevants com el desenvolupament de la xarxa 5G i l’objectiu de reforçar un sector «en creixement» a la ciutat.

Mobilitat sostenible

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El quart eix és un dels que s’ha demostrat més rellevant per al govern de Barcelona en Comú i el PSC, la mobilitat sostenible. En aquest apartat cabrien projectes vinculats amb el transport públic, com la mateixa ampliació del tramvia i a l’aposta per estendre el model de la superilla. El cinquè eix és l’impuls d’infraestructures sanitàries i socials, i s’hi enquadra la millora dels equipaments existents, de la reforma de seus a la digitalització dels recursos sanitaris.

Innovació

En el sisè eix, Barcelona, capital de la innovació i el coneixement caben projectes per a la consolidació de l’«ecosistema d’investigació», amb participació de les universitats, centres d’investigació, empreses locals i internacionals. El setè i últim és el pla de recuperació de la naturalesa a Barcelona, en què es destaca com a objectiu una «especial atenció a l’entorn del Besòs».