L’ordenança de civisme avança en ple pols pel lideratge a Junts

El PSC fins ara ha centralitzat els seus esforços en la negociació amb Junts, l’únic partit de l’oposició amb qui suma majoria, tot i que no està tancada la porta a ampliar-la amb altres grups que hi mostrin interès a última hora. El tinent d’alcaldia Albert Batlle batalla, juntament amb una representació d’Alcaldia, per tirar endavant la modificació d’una norma que va entrar en vigor fa 20 anys, el 2006. Seria un tancament brillant a la seva trajectòria política.

Debat intern

Els socialistes i els postconvergents han negociat concessions i retocs durant gairebé mig any i han anat acostant posicions. Però l’eclosió ara del debat sobre el lideratge de Junts en les eleccions del 2027 podria dificultar l’aprovació aquest Nadal i tornar l’ordenança al calaix.

Junts ha activat aquest cap de setmana la maquinària per elegir alcaldable, després de l’aprovació del reglament amb què se seleccionaran els candidats. Això obre la porta que cada població pugui començar a nomenar els seus alcaldables si hi ha consens o a convocar primàries, un escenari que pren especial rellevància a la capital catalana. Dos noms s’han consolidat en les travesses: el regidor i vicepresident del partit, Josep Rius, persona de màxima confiança de Carles Puigdemont i amb fort suport en l’estructura del partit; i l’hereu de Xavier Trias i actual líder del grup municipal, Jordi Martí, que ha manifestat en diverses ocasions la seva voluntat de ser candidat.

Després de descartar-se fitxatges externs, només s’estudien dos escenaris a curt termini. D’una banda, un acord entre els aspirants i el partit, que permetés anunciar alhora una proclamació i una retirada amistoses. D’altra banda, si cap candidat renuncia, la convocatòria d’unes primàries disputades. Els dos escenaris afecten els tempos d’aprovació de l’ordenança a l’Ajuntament de Barcelona perquè la votació es farà d’aquí menys de dues setmanes.

Incentius i desincentius

Martí ha encapçalat les converses amb el govern municipal sobre l’ordenança de civisme. És partidari d’una norma més contundent a l’hora de sancionar i veuria culminat l’esforç de mesos de treball. Rius té una posició més reticent respecte de les polítiques punitives i no s’ha desgastat en aquesta negociació. Tots dos són membres de la comissió de Presidència, en la qual és habitual que l’oposició faci reserva de vot en les aprovacions inicials delicades per poder guanyar temps sense revelar quin és el seu posicionament.

A tot això s’hi suma un factor extern: la complicada relació entre el PSOE i Junts al Congrés, que tendeix a enterbolir els acords en l’àmbit municipal. Tot i que la majoria de pactes de Collboni han sigut amb ERC i els Comuns, l’Executiu socialista mai ha tancat la porta a pactar amb Junts. Ja va passar amb la reserva del 30% de vivenda protegida o amb el reglament de les pistoles tàser, negociacions que es van acabar frustrant per la conjuntura nacional.

Les condicions

Notícies relacionades

L’Eixample suma gairebé mil sancionsals pisos turístics

El nou circuit impossible

L’ordenança de civisme es presenta com l’última gran oportunitat d’acord entre el PSC i Junts en el que queda de mandat. Els postconvergents van posar com a condició 12 al·legacions. Les seves condicions estan centrades a reforçar el compliment de la norma, garantir el cobrament de les sancions i combatre la multireincidència amb l’enduriment dels terminis i les multes. De fet, un d’aquests punts es va resoldre en el ple de novembre, quan els dos grups van aprovar una proposició per tal d’incloure informació rellevant sobre convivència en els informes d’arrelament.

ERC i Comuns sempre han mantingut una postura reticent a incrementar càstigs. La formació republicana, que admet contactes amb el govern municipal, observa si es materialitza un pacte amb Junts mentre estudia a fons la reforma proposada. En canvi, els Comuns asseguren que no hi ha hagut negociació en aquest sentit i des del principi han votat en contra del text del PSC. "Ens han rebutjat el 80% de les al·legacions", al·leguen. El PP, per la seva banda, afirma que tampoc han mantingut cap contacte amb Collboni i que el seu vot no està decidit.