Menys del 10% dels barcelonins utilitzen la mascareta als parcs i amb coneguts

L’ús de la mascareta descendeix a menys del 10% a Barcelona als parcs i als bars, especialment si estem amb persones conegudes, segons han apuntat els investigadors del grup BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Al contrari, en entorns com un supermercat, on el nombre de persones és més elevat i són desconeguts, l’ús de la mascareta és molt alt, pròxim al 95%, segons un treball de camp dut a terme per aquest grup d’investigadors de la UPC.

També han vist que la mascareta s’utilitza molt quan es passeja o camina i a les botigues petites. «Classifiquem portar malament la mascareta com no portar-la», han precisat els investigadors, que reafirmen el seu convenciment que si tothom mantingués la distància i portés mascareta «els contagis haurien de reduir-se molt independentment d’altres factors». «Veiem molt poc ús en reunions en parcs malgrat ser obligatori», han constatat.

Cobrir nas i boca

S’ha classificat el comportament d’uns 3.100 veïns de Barcelona en termes de si portaven la mascareta ben posada o no, sense cobrir el nas i la boca, perquè «portar malament la mascareta és com no portar-la», han considerat.

El mostreig s’ha fet només a la ciutat de Barcelona, de manera que «pot veure’s afectat pel comportament local», i els investigadors consideren interessant «comprovar si aquest patró es repeteix en altres ciutats o en zones menys urbanes».

Igualment, proposen veure si es repeteix aquest comportament en altres grans ciutats europees, com París, Brussel·les i Roma.

Notícies relacionades

Barcelona justifica les multes de la ZBE amb la lluita contra el coronavirus

Salut prorroga uns altres 15 dies les restriccions a l'àrea de Barcelona

Aquests factors no són els únics responsables de l’increment de casos de coronavirus a tot Espanya, han apuntat els responsables del mostreig, que ja van analitzar l’efecte de reobrir les seves portes epidemiològicament parlant abans que altres països europeus.

«Ara fa falta analitzar l’efecte de les distàncies interpersonals, factors socioeconòmics ja coneguts i la capacitat de vigilància epidemiològica», han apuntat.