LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT

L'ajuntament defensa que els polèmics blocs de formigó de Consell de Cent són a la vorera

«L'espai guanyat està clarament identificat i fins i tot està delimitat per la línia blanca normativa», defensa la regidora Janet Sanz

Urbanistes i arquitectes es mostren a favor dels canvis generats a Barcelona per reconquerir l'espai cedit al cotxe

zentauroepp54833348 barcelona 08 09 2020 bloques de cemento que sirven para prot200908210833

zentauroepp54833348 barcelona 08 09 2020 bloques de cemento que sirven para prot200908210833 / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segons el codi de trànsit i seguretat viària vigent s’entén per vorera la «zona longitudinal de la carretera elevada o no, destinada al trànsit de vianants». Això ve a tomb de la denúncia presentada per l’advocat Daniel Vosseler, i que la fiscalia ha admès a tràmit, contra l’ajuntament pel perill que representen els blocs de formigó que s’han col·locat a la vorera que s’ha guanyat a la calçada del carrer de Consell de Cent gràcies a l’urbanisme tàctic (el mateix s’ha fet als carrers de Girona i de Rocafort). De fet, els bancs delimiten les dues zones. El denunciant considera que són a la calçada i són un risc per als conductors; i el consistori defensa que són a la vorera. «El que s’ha fet és diferenciar el que és vorera de calçada partint d’unes normes de comportament i d’ús d’aquests nous espais, és el que diuen els codis de circulació vigents», apunta Janet Sanz, tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructura i Mobilitat. És més: «L’espai guanyat és vorera, està clarament identificat i fins i tot està delimitat per la línia blanca normativa», remarca la regidora. I la línia contínua normativa que no pot ser trepitjada pels vehicles també apareix en el codi de trànsit.

Així les coses, la discussió pot semblar bizantina però té la seva importància, ja que la clau de qui pot acabar tenint la raó rau a com es defineix finalment la part de Consell de Cent que abans era per al trànsit rodat i ara és per als vianants. De moment, la fiscalia ha incoat diligències d’investigació i tocaria que sol·liciti a l’ajuntament informació. Ahir el consistori no tenia cap notificació oficial sobre això, però estava disposat a cooperar: «Ens posem a disposició de la fiscalia i de qui faci falta per donar la documentació de tot el que s’ha fet, del com i del perquè», segons Sanz. La fiscalia pot apreciar o no delicte, i per tant seguir o no amb la causa, i en aquest punt, en si hi ha o no recorregut legal, no hi ha unanimitat entre els advocats experts en trànsit.

Clara intenció política

Sí que n’hi ha, d’unanimitat, entre urbanistes i arquitectes en valorar de forma positiva el treball urbanístic que s’està realitzant a la ciutat en un context d’emergència sanitària i climàtica. Tot i que això no implica que no hi hagi crítiques sobre alguns aspectes: «Potser ha faltat pedagogia», apunta l’arquitecte Juli Capella, per a qui hagués sigut més encertat posar «una protecció flexible de pius visibles i els bancs un metre més endins». Tot i així es mostra «absolutament a favor» del que ha realitzat fins ara l’ajuntament. «És molt difícil córrer el risc i tenir el valor de rehumanitzar un espai que acostuma a ser del cotxe, que indiscutiblement és i sempre ha sigut el nen bonic i mimat. El cotxe és un gran invent, però ni està ben dissenyat ni ha acabat en l’espai que li tocava», sentencia l’arquitecte.

Ningú dubta que el futur de les ciutats passa perquè siguin més sostenibles quant a transport, més verdes i més amables per als veïns, i tampoc hi ha cap dubte sobre que el procés serà, com a mínim, motiu de controvèrsia: «Les grans transformacions al principi sempre generen una forta oposició». Tenim el rebuig que al seu dia va produir la conversió en zona de vianants del carrer més comercial de Barcelona, el Portal de l’Àngel, o la reurbanització dels interiors d’illa. Urbanisme al marge, la denúncia té una greu amenaça per a Capella: «Té una clara intenció política i correm el perill que ens porti a l’americanització de l’espai públic, i això fa por. Desertitza», perquè l’Administració s’espanta i opta per no intervenir.

Sense marxa enrere

Assumpció Puig, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), també aplaudeix que s’hagi «aprofitat el confinament per començar a conquerir l’espai que el cotxe tenia com un privilegi». I aposta per un urbanisme que posi la salut i les persones per davant, però avisa que «hi ha una línia vermella: la provisionalitat». No hi ha cap problema, els canvis urbanístics actuals responen a les directrius de l’anomenat urbanisme tàctic, que es defineix per ser ràpid, barat, reversible i transitori. L’entitat que presideix està totalment d’acord amb els objectius: «Primer les persones, després la mobilitat sostenible i després l’àmbit dels serveis i les mercaderies», però exigeix un urbanisme més estructural i «digne», realitzat amb materials adequats, no amb els «ja existents per a altres coses». 

Notícies relacionades

Puig assegura que han parlat amb l’ajuntament i que el consistori hi està treballant, cosa que corrobora Sanz: «Convocarem un concurs per incorporar nou mobiliari urbà, volem ser innovadors i aprofitar el talent de la ciutat. De moment, hem utilitzat el que teníem, que és legal i respon a tots els criteris de seguretat de la Guàrdia Urbana i de protecció civil».

Sanz defensa el que s’ha fet que, afirma, «s’ha fet amb tot el rigor», i l’alcaldessa Ada Colau adverteix: «Estem fent una transformació que no té marxa enrere». 

La fiscalia haurà de decidir si aprecia delicte abans de portar el cas al jutge

Després d’incoar unes diligències d’investigació, l’habitual en aquests casos és que la fiscalia sol·liciti a l’Ajuntament de Barcelona informació sobre els tràmits administratius que s’han seguit per instal·lar els blocs de formigó al carrer de Consell de Cent. En el supòsit que la fiscal de seguretat viària, Isabel López, consideri que s’ha comès un delicte (el denunciant apunta prevaricació o un contra la seguretat viària pel perill que suposen els elements esmentats), es presentarà als jutjats una denúncia o una querella contra els autors de la infracció penal. En cas contrari, és a dir si no s’aprecia delicte, es decretarà l’arxivament del cas, tot i que pot suggerir al denunciant a recórrer a una altra jurisdicció, com la contenciosa. Si la fiscalia presenta denúncia pot sol·licitar com a mesura cautelar que el jutge ordeni la retirada dels blocs, com reclama l’advocat Daniel Vosseler. Sobre el recorregut d’aquestes indagacions hi ha moltes discrepàncies entre els advocats experts consultats. JESÚS G. ALBALAT.

Temes:

Urbanisme