Barcelona està llesta per «replicar» els hotels medicalitzats

Quan a principis de març Joan Guix, exsecretari de Salut Pública, va trucar a Manel Casals, director del Gremi d’Hotels de Barcelona, per preguntar-li si veia possible convertir hotels de la ciutat en pseudohospitals, ja es temia que la Covid-19 necessités milers de llits més que els que podrien proporcionar els centres sanitaris. Casals gairebé cau de la cadira. «Ho vaig veure impossible i li vaig dir ‘¿què farem amb els clients?’ sense imaginar que en qüestió de dies la pandèmia escombraria el turisme i els allotjaments quedarien deserts. Els hotelers van veure clar que calia reaccionar, i en pocs dies va néixer el projecte Hotels Salut, que va semblar efímer però que ara torna a cobrar actualitat perquè ja són dos els establiments amb pacients lleus o en risc que, d’una altra manera, tindrien problemes per aconseguir l’aïllament social. I perquè de l’experiència ha nascut un «model replicable» que permetrà reactivar aquesta activitat quan sigui necessari si els rebrots es compliquen.

Ja abans que Barcelona i la seva àrea metropolitana fessin ahir un pas enrere amb les noves mesures de control de la pandèmia, Conchita Peña, directora del projecte i d’Atenció Ciutadana i Participació del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) dijous passat va organitzar una jornada perquè tots els actors d’aquest invent poguessin intercanviar experiències i «millorar» el model. Però el que hauria d’haver sigut un homenatge a totes les parts (dels sanitaris al personal hoteler, passant pels organismes públics) va acabar sent una porta oberta a la possibilitat d’haver de tornar a recórrer a aquesta operació única, que va permetre afluixar la pressió del sistema sanitari.

2.000 pacients

De fet, a finals de maig s’havia desmantellat la medicalització hotelera que durant dos mesos va permetre allotjar uns 2.000 pacients en una desena d’hotels, amb 1.372 trasllats inclosos amb ambulàncies del SEM i vehicles dels bombers i TMB. A més de 923 professionals allotjats en cinc més durant l’emergència. Però aquest juliol, aquest recurs s’ha reobert en el cas de l’Hotel Comtal Mar by Melià i del Sagrada Família. En el primer, explica Peña, es dona resposta a la necessitat d’aïllament de persones infectades de la ciutat i les regions metropolitanes nord i sud, un total de 63 fins ahir. En l’altre, considerat un hotel social, s’està atenent població sense llar i amb altres possibles perfils. Sobre la taula queden 265 places disponibles.

¿Per què en un hotel salut i no en un hospital o a casa? El cribratge dels centres d’atenció primària era clau per enviar a aquests hotels persones contagiades o amb símptomes lleus d’estar-ho, però que per la seva condició social o circumstàncies no podien aïllar-se amb seguretat. Aquesta situació ha sigut comuna als barris més modestos de la ciutat o on moltes persones conviuen sota el mateix sostre i les distàncies resulten impossibles. Tampoc era viable portar-los a hospitals col·lapsats per casos greus. Els hotels no només assistien els malalts lleus, sinó que van ser un cordó sanitari de cara a possibles contagis en cadena, sobretot als barris menys afavorits socialment. 

«Aprendre fent»

Però parir la seva operació, que ara es podria reproduir amb molta més agilitat i fins i tot millores, va ser cosa de la planificació adaptada o l’«aprendre fent», confessa Peña, després d’aconseguir l’elogi de tots els implicats en aquesta cursa de fons. José Maria Trénor, propietari de tres hotels entregats en cos i ànima al repte, apunta a la «confiança mútua» per aconseguir el miracle que un hotel de superluxe com el Cotton House convertís les seves instal·lacions en un centre de salut, on els ingressats també van comptar amb recolzament psicològic, i el personal va estar bolcat en activitats per alleujar la seva angoixa: de concerts d’òpera a bingos.

Malgrat el caos inicial, a Antoni Roman, director mèdic de l’Hospital Vall d’Hebron, només li queda l’«orgull» i el convenciment que «si fa falta es tornarà a fer». «Hem après de les debilitats i fortaleses», apunta Montserrat Folgueiras, investigadora de l’Hospital del Mar, que explica com es van superar les barreres idiomàtiques i es va aconseguir la «gestió emocional» del drama, mentre fins i tot logopedes i altres professionals feien d’auxiliars perquè tot funcionés. «Vam anar molt més enllà del pacient, a tota una complexitat per abordar i que ens va fer aprendre molt», afegeix.

Que tot avancés no va ser fàcil, perquè entre els més de 60 hotels que es van oferir, va explicar Casals, molts s’havien de descartar per tenir moqueta o no poder permetre un circuit d’entrada i altre de sortida que evités la contaminació. Va ser una acció altruista, ja que Salut només pagava per l’adequació de l’espai i les despeses de subministraments i posterior desinfecció.

Notícies relacionades

BCN rebutja anul·lar la reforma en marxa de la ronda de Sant Antoni

Norma Comics celebra avui 40 anys com a temple de la cultura pop

Encara més complex va ser el cas de l’Hospital Clínic, que va escollir «un alt nivell de medicalització» de l’Hotel Catalonia Plaza per convertir-lo en una extensió hospitalària pròpia, on es feien proves i fins i tot es va muntar una conducció de coure per proporcionar oxigen per als pacients. 

La cadena va suposar per a Jordi Riba, responsable de Treball Social d’Atenció Primaria de l’ICS, «apoderar» aquest servei, però reivindica el treball sociosanitari tant com l’atenció a la patologia. Uns i altres professionals van fer pinya dijous. Un retrobament estratègic, perquè com va apuntar Olga Villena, infermera del SEM, «veiem que això no s’ha acabat i cal continuar lluitant».