Nit de coca i cava

ACatalunya hi ha una tradició gastronòmica que ha fet de les coques una referència que va més enllà de les revetlles. Hi ha coques dolces i salades, de verdures, de pasta fullada, de llardons, de sucre i pinyons, de crema o de complicada i adequada estètica, com les que elabora Oriol Balaguer sota el nom suggerent d'El Jardí.

Són l'evolució o la recuperació d'antigues fórmules que coneixem des del segle XIV. Ho explica Francesc Eiximenis escrivint d'una cuinera llaminera que, mentre es bellugava entre olles i paelles, preparava una coca que després es cruspia sucant-la en la salsa que més li venia de gust. Com que Eiximenis era un franciscà subjecte a unes estrictes regles antigola, conclou el seu discurs assenyalant que la llaminera cuinera va morir ennuegada per un excés de coca.

INGREDIENTS / Les receptes més clàssiques, com les d'El Fornet, juguen amb un ingredient que no s'ha d'oblidar: el temps necessari perquè la massa desenvolupi totes les seves virtuts. La fruita fresca, la primera aportació dolça, queda substituïda pel verd, taronja i vermell de les fruites confitades. En canvi, a la de Bala-guer hi trobem, cal·ligràficament colades, les de temporada, sobre una base en què figura la crema pastissera. Última volta a aquesta història del gust, Balaguer situa una mica de crema de formatge entre les fruites, un detall que entenc com un gest de complicitat amb la cuina medieval catalana.

Notícies relacionades

Tornen els controls de trànsit dels Mossos amb motiu de Sant Joan

Revetlla a la costa de Girona: platges obertes

Sigui quina sigui la nostra elecció, les coques donen imatge de festa, d'una certa riquesa, com reflecteix una dita empordanesa: «Qui té gana menja coca, qui no en té, se fa refotre». Una expressió que podem llançar fins i tot en la revetlla més sofisticada, perquè es troba al diccionari Alcover-Moll.

Al marge que tots siguem lliures d'escollir la beguda que més ens agradi per a la festa de la nit més curta de l'any, evidentment el cava ha substituït la perversa sangria. És la copa freda, espurnejant, que convida a compartir. Potser el cava brut rosat, pel peculiar pas en boca, és el més adequat. El color és el mateix que el de l'aurora de la revetlla, la de rosats dits que va escriure Homer, o el que és el mateix, aquell mariner del Mediterrani que es va dir Ulisses.