Barcelona reobre sense turistes la Rambla i les platges

Planaven núvols negres aquest matí sobre els escenaris de Barcelona en què més es concentren els visitants: la Rambla, la platja. Amb un ull posat en l’amenaça de pluja, la ciutat ha reobert, entre molts d’altres, aquests dos escenaris, en què alguna cosa no encaixava: els actors de l’obra, els habituals dels dos espais, els turistes, no hi eren.

La sensació és ambigua. La ciutat s’ha convertit en una espècie de parc d’atraccions obert només a un grup reduït de nens, els habitants permanents, que no estan acostumats a estar-hi lliurement i disfruten dels carrers amb una mica de sorpresa, com si se’ls fes estrany recuperar-los, com si un vigilant estigués a punt de treure’ls la pilota: aquí no es pot jugar. I tot això sabent que algun dia tornaran els turistes. ¿Quan? Ni idea. ¿En vindran tants com abans? Difícil fer previsions.

La Rambla ha viscut aquests mesos una situació inèdita. Un trimestre durant el qual ningú caminava per una via sempre atapeïda, plantejada per passejar. Dècades enrere només hi caminaven els barcelonins. Els últims anys, gairebé tot eren visitants: la seva presència va remodelar l’espai, els comerços es van anar adaptant al turisme, amb les coses bones que comporta, l’activitat econòmica, i les dolentes, la pèrdua de personalitat.

Cua pel menjar

Aquest dilluns, el bar Núria ha celebrat un esmorzar amb què simbòlicament reobria la Rambla. Aquesta era el lema de la convocatòria: ‘Obre Barcelona, obre el Núria’. A l’acte hi estaven convidats els veïns de la Rambla. ¿Però quants veïns té la Rambla? Segons la que va ser regidora de Ciutat Vella Itziar González, el 2018 hi constaven un centenar llarg d’habitants. Segons afirmava aquest dilluns el president d’Amics de la Rambla, Fermín Villar, uns 700.

A les 8.30 h, a més dels participants a l’esmorzar del Núria, al costat de la Rambla buida destacava una cua llarga: gent que esperava per recollir menjar que donen en una església pròxima. Una imatge que en aquests temps pot veure’s a gairebé tots els barris de la ciutat. Al bar, alguns dels seus habituals celebraven el relatiu retorn a la normalitat.

«Vinc fa 30 anys. Esmorzo un entrepà i un cafè sol descafeïnat. No visc per aquí però vinc cada dia. És l’únic moment del dia que és meu. Tenim una papereria al carrer Comtal, la més gran d’Europa», explica Núria Raja. Es refereix a la papereria Raima. Li fa preguntes Àngels Piñol, que a més de periodista d’‘El País’ és veïna de la Rambla des del 1999. Des del seu pis, un tercer, ha assistit al buit d’aquestes setmanes: «Quan van començar les franges horàries va tornar la gent».

Turistes «més exigents»

Segons el director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, un 75% dels negocis del sector obriran amb la fase 2 que s’inaugura aquest dilluns a la capital catalana, perquè ja es pot obrir parcialment l’interior dels comerços. Pallarols recalca que hi ha moltes dificultats: ertos vigents, bars sense terrasses que ho noten, el procediment de noves llicències i ampliació de terrasses.

Al bar Núria pren alguna cosa el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que conversa amb Villar. El president d’Amics de la Rambla explica que alguns titulars de negocis no han resistit l’aturada, o més ben dit, el lloguer. En la situació actual, ell aprecia l’oportunitat que els barcelonins puguin retrobar-se amb la Rambla: «La generació que ha nascut a la Barcelona turística ha de saber que la Rambla també és seva. La gent jove no va a Ciutat Vella. I aquesta és una oportunitat que cal aprofitar».

¿Com aconseguir que els barcelonins tornin i que no hagin d’anar-se’n quan tornin els visitants? Villar al·ludeix a la possibilitat que al nou escenari mundial els turistes que tornin siguin «més exigents», que és una manera de dir, amb més recursos i menys ganes de comprar barrets mexicans.

«Si aconseguim que el turista que vengui, en lloc de quedar-se amb estereotips, vegi que a més de tapes pots menjar pa amb tomàquet amb embotit, ens adonaríem que el negoci pot funcionar igual. Tant de bo, si viatjar és més difícil, vingui un turisme amb més exigència i apugem tots el nivell. Els últims anys a la Rambla posessis el que posessis es venia», declara Villar.

Sensors a la platja

Negres núvols planen sobre els iots de luxe del Port Vell, a uns centenars de metres de la plaça del Mar, al passeig de Joan de Borbó. Allà, a la platja, l’ajuntament instal·la els sensors amb què d’ara endavant controlarà que la sorra no registri un ple que suposi una amenaça de contagi. També s’utilitzaran càmeres i informadors per al control d’assistència. El matí és una mica fred i a l’aigua neda poca gent. Alguns surfistes escampats observen al seu pas els operaris que instal·len el sensor.

D’entrada, el sistema s’instal·larà durant aquests dies a les platges de Ciutat Vella: Sant Sebastià, Sant Miquel, Barceloneta i Somorrostro, que comptaran també amb una barrera amb accés, pals amb cordons. Si la concentració de gent ho fa necessari, també s’activaran els sensors a les platges de Sant Martí: Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella, Llevant i Banys del Fòrum.

Notícies relacionades

La Sagrada Família ofereix visites gratis a sanitaris i barcelonins

Espècies invasores a l’Eixample

L’ajuntament parteix del fet que per mantenir la distància de seguretat no pot superar-se un aforament d’entre 25.000 i 38.000 banyistes: la variació respon que no s’ocupa el mateix espai si la gent va sola o acompanyada: nou o sis metres quadrats, respectivament. Habitualment, només al juliol, amb 40.000 assistents, se superen aquestes xifres d’aforament.

Els sensors comencen a funcionar aquest dilluns però tardaran uns dies a estar tots instal·lats. Els barcelonins podran consultar a internet l’aforament de cada platja, per decidir a quina es desplacen. Un indicador verd suposa que l’ocupació és de menys del 40% de l’aforament màxim esmentat anteriorment; groc, entre el 40% i el 60%; taronja, una ocupació alta, d’entre un 40% i un 60%, es recomana anar a una altra platja, i el vermell indica que l’ocupació és superior al 80%, considerat el percentatge màxim permès.