El fenomen Rosalía rellança la religiositat entre els joves

El fenomen és especialment sentit a l’Església catòlica, i menys entre els musulmans, en què els nivells de religiositat són més elevats, i a l’Església evangèlica i protestant, que ja tenia més joves entre els seus fidels.

En l’Església catòlica són més aviat prudents, però el director de Joventut i Infància de la Conferència Episcopal Espanyola, Fran Ramírez, sí que assenyala que "hi ha un augment dels joves que s’acosten a Jesucrist". Tot i que les xifres no reflecteixen encara amb solidesa aquesta tendència, sí que s’aprecien "brots verds" i algun signe de "repunt", en paraules de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

Tema complex

"Respondre amb contundència que els joves tornen a l’Església és complex, però sí que podem parlar de brots verds i de llums", afirma el bisbe. Fenòmens mediàtics com el de Rosalía i el seu cant a la llum o el de la pel·lícula Los domingos sobre la vocació religiosa podrien ser símptomes d’aquest fenomen. A peu de parròquia, Josep Sellarés, delegat de Joventut del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, ho ratifica: "Percebem aquest augment. No és que vinguin en massa, però sí que veiem més joves entre 19 i 25 anys".

Més s’estima l’arquebisbe Planellas assenyalar dades objectives: l’estudi recent La religiositat de la joventut catalana –elaborat per Víctor Albert-Blanco, Roger Martínez i Ramon Arbós i que encreua dades amb el baròmetre sobre la religiositat del 2023 i amb l’enquesta a la joventut de Catalunya del 2022– detecta uns lleugers canvis en la identificació i la pràctica religiosa.

Partint de la base que la població juvenil actual, entre els 16 i els 35 anys, és la més secularitzada de la història (només el 41,2% de les persones d’entre 16 i 34 anys es declaren creients, en contrast amb el 62,7% dels que són més grans de 65), es dona la "paradoxa significativa" que practiquen la religió amb més intensitat que la resta de grups d’edat. El 13,7% de joves de 16 a 24 anys assisteixen setmanalment a centres de culte, percentatge que supera en quatre punts la mitjana general, situada en el 9,8%. Aquesta tendència es manté en la franja de 25 a 34 anys, amb un 10,4% de practicants. El factor gènere també hi és: segons el CEO, els homes joves, juntament amb els sèniors de més de 64 anys, són el col·lectiu més religiós: el 50% diu tenir creences religioses, davant el 32% dels seus congèneres.

La pràctica, però, varia segons la confessió religiosa, atès que els joves musulmans i els cristians evangèlics ho fan més que els qui es declaren catòlics. Entre els joves catalans de 16 a 24 anys, el 36,4% es declaren catòlics; el 14,5%, musulmans, i un 6%, evangèlics/protestants. A l’hora de practicar, el percentatge majoritari correspon als musulmans (un 67,9% practica setmanalment), seguits dels catòlics (16,7%) i dels evangelistes (15,4%). Amb les dades a la mà, l’estudi, que remarca la complexitat del fenomen, sí que conclou que hi ha "una suavització de l’impuls secularitzador i una relativa estabilitat pel que fa a la pràctica religiosa".

La immigració

Un dels seus autors, Víctor Albert-Blanco, posa èmfasi en els matisos. "Els índexs de secularització continuen sent molt alts, però sí que és cert que els qui practiquen ho fan amb més intensitat, fet que és rellevant. S’aprecien moviments, però no es poden desvincular de l’augment demogràfic i de la immigració, perquè, en el cas del catolicisme, un 30% de joves catòlics són d’origen migrant i això és significatiu perquè explica en una bona part el fre de la secularització", apunta l’investigador del grup Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A banda del fet migratori, l’expert llegeix amb "prudència" les dades del repunt del catolicisme: després d’això també detecta una atracció "simbòlica, estètica i cultural" difícil de discernir del factor religiós per si mateix.

A l’Església catòlica fan unes lectures més interpretatives. "Els joves estan saturats de tanta informació i busquen l’autenticitat, trobar sentit", assenyala Sellarès, que apunta que aquells que han conegut la religió a casa "tornen a mirar els avis, en qui veien esperança i alegria". Entre els que s’acosten a la religió, n’hi ha que "no saben ben bé què busquen, o que busquen una cosa que no han trobat en altres realitats". "Els joves redescobreixen i es mostren oberts", afegeix.

El bisbe de Sant Feliu, Xabier Gómez, es preguntava en l’última carta dominical per l’espiritualitat de Rosalía. Sobre la qüestió, Sellarés assenyala que "és una realitat que els joves es plantegen l’espiritualitat. Rosalía forma part d’aquest món que busca una realitat transcendent".

Interès renovat

Per a l’arquebisbe de Tarragona, un dels punts de partida és l’"analfabetisme cultural religiós" de la joventut, que ara redescobreix la religió. "Els joves en general tenen ignorància sobre el fet religiós. Un 80% dels alumnes que surt de l’escola pública no han rebut formació. Davant això, ens trobem que hi ha un interès renovat per alguna cosa que no han tingut l’oportunitat de conèixer".

Notícies relacionades

"En la fe hi trobem pau i calma"

BCN estrena 27 centres de culte i consolida l’auge evangelista

Coincideix amb aquesta tesi Ramírez: "L’enorme secularització soferta els últims 30 anys ha possibilitat un camp obert i lliure de prejudicis per presentar la fe sense embuts. El cor dels joves és, en gran manera, lliure de biaixos. Per això el missatge de Jesucrist és veritable i viu". Un altre factor també apuntat per Planellas és la immigració: "Els immigrants renoven les nostres esglésies". Un tercer element té a veure amb el fet que la societat actual ha "potenciat –afirma– la saviesa del text i ha obviat la saviesa del context". "Ens impregnen des de petits dient que cal tenir molts coneixements per tenir èxit en la vida. Però quin és el sentit de la vida? Els joves es demanen això", incideix Planellas.

En el món catòlic, aquest repunt ve acompanyat de cert fervor en les formes. Hakuna és un d’aquests moviments de joves que fa servir de manera significativa la música per expressar-se i recorre a fórmules de trobada com concerts, retirs o les anomenades Hores Santes.